La Generalitat té documentades 410 fosses de la Guerra Civil a Lleida

La Generalitat té documentades un total de 410 fosses de la Guerra Civil a les comarques lleidatanes, de les quals se n’han intervingut, amb o sense resultat, un total de 35. Així mateix, en el cens de persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura n’hi ha un total de 735 nascudes o residents a la província de Lleida i un total de 252 familiars han facilitat una mostra de l’ADN. Segons les dades proporcionades pel departament de Justícia i Memòria Democràtica, cal tenir en compte que pot existir més d’una mostra per persona desapareguda, que correspongui a més d’un familiar. També assenyala que moltes famílies de lleidatans desapareguts pot ser que ja no resideixin a la província. Gràcies a les intervencions a les fosses, s’ha pogut identificar 15 lleidatans, 14 dels quals dins del Programa d’Identificació Genètica que es va iniciar el 2017, i un d’anterior, el 2016. Un dels últims ha estat Josep Bellet Pérez, nascut a Bell-lloc d’Urgell i exhumat de la fossa comuna de Salomó. Les seues restes van ser entregades en un emotiu acte celebrat a començaments d’octubre al cementiri d’aquesta localitat del Tarragonès. 

La seua neboda, Laura Niubó Bellet, va iniciar fa 15 anys el procés per recuperar les restes del seu oncle, un “llarg camí” que va començar acompanyada d’una altra veïna de Bell-lloc, Lígia Cabot, que va morir fa tres anys, neboda de Ramon Carné Pereta, amic de Josep Bellet, i les restes del qual podrien ser en la mateixa fossa però que no han pogut ser identificades encara. “Sabíem que eren en una fossa al cementiri de Salomó. 

El gener del 1939, quan ja anaven de retirada i tornaven a casa, els van donar l’alto les tropes franquistes. Els hi van robar i els van assassinar. Un veí de Bellvís que ho va veure tot i es va poder salvar va portar la tràgica notícia a Bell-lloc i anys després fins i tot vaig poder parlar amb un familiar d’un dels veïns que, amb un carro i una mula, va recollir els cossos per enterrar-los. Explicava que era horrible veure morts per tot arreu”, relata. El 2009, van inscriure els seus familiars al cens de desapareguts i es van adherir al programa d’identificació genètica. Amb la llei catalana de Memòria Històrica, el 2017, van demanar a la Generalitat l’exhumació de la fossa, que es va dur a terme el 2020. Van localitzar les restes de 22 soldats republicans, dels quals només Bellet ha pogut ser identificat. Niubó anima les famílies de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura que s’informin i no desisteixin en la recerca.

En primera persona

«Per fi descansa amb dignitat i vora la seua família»

Laura Niubó Bellet

Neboda de Josep Bellet

“Sabíem que eren en una fossa al cementiri de Salomó. El gener del 1939, quan ja anaven de retirada i tornaven a casa, els van donar l’alto les tropes franquistes. Els hi van robar i els van assassinar. Un veí de Bellvís que ho va veure tot i es va salvar va portar la tràgica notícia a Bell-lloc. Quan van obrir la fossa em van demanar una mostra de l’ADN i més tard va resultar un 100% de coincidència. Per fi hem pogut enterrar-lo amb la dignitat que es mereixia al costat de la família. A casa sempre m’han parlat de l’oncle i de la guerra, però amb por, perquè eren uns salvatges i uns assassins.”