Un expert de la Universitat de València alerta de les infeccions que es podrian transmetre com a conseqüència de la dana

El risc d’infecció per aigua estancada augmenta a partir de les 72 hores després d’una inundació, per la qual cosa és fonamental que a les zones afectades per la dana s’implementin "sense retard" accions preventives per evitar la possible aparició de brots infecciosos, com assegurar l’accés a aigua potable segura i fomentar bones pràctiques d’higiene.

Així ho ha assegurat a EFE José María Martín-Moreno, doctor en Epidemiologia i Salut Pública per la Universitat d’Harvard i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, qui afirma que la clau per evitar una crisi de salut pública "resideix en la rapidesa d’aquestes intervencions".

Entre les infeccions més preocupants que podrien produir-se es troben les associades al consum d’aigua contaminada, com la gastroenteritis bacteriana (per bacteris com Escherichia coli, Salmonella, Shigella, i Campylobacter), o l’hepatitis A. També la leptospirosi.

Així mateix és comú que es presentin infeccions a la pell i als ulls, a més del risc de malalties transmeses per vectors com mosquits.

Riscos després d’una inundació

Segons indica, després de les inundacions poden sorgir riscos importants per l’acumulació d’aigua estancada, la possible contaminació de l’aigua de consum i les alteracions en els sistemes de sanejament, que creïn condicions favorables perquè patògens i vectors es desenvolupin i es propaguin.

L’aigua estancada, especialment quan conté fang o llot, "es converteix en un hàbitat perfecte per a la proliferació de vectors com mosquits i paneroles, així com de rosegadors i microorganismes capaços de causar infeccions en humans", adverteix.

Afegeix que aquestes condicions, tant biològiques com ambientals, "formen un entorn òptim perquè es multipliquin diversos agents infecciosos i animals que poden transmetre malalties".

A més, existeix el risc que, enmig d’una inundació, les aigües residuals es barregin amb el subministrament d’aigua potable, la qual cosa augmenta la possibilitat de brots de malalties greus, sobretot en zones on el sistema de sanejament ha estat afectat.

"Per prevenir la propagació d’aquestes malalties, és fonamental assegurar l’accés a aigua potable segura i fomentar bones pràctiques d’higiene", afirma el metge epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública..

Malalties que podrien derivar-se o agreujar-se

Respecte a les malalties que podrien derivar-se a agreujar-se després d’una situació d’inundació, afirma que depenen de diversos factors, entre ells la rapidesa i eficàcia de les respostes implementades, però subratlla que les infeccions transmeses per l’aigua "són un dels riscos més elevats en aquests casos".

"El temps d’agreujament del risc sol estar entre les primeres 24 i 72 hores després de la inundació, encara que això varia en funció de la temperatura, la restauració de serveis bàsics i les mesures de neteja que s’adoptin", alerta.

Considera "fonamental" que les autoritats sanitàries "implementin sense demora accions preventives, tals com assegurar l’accés a aigua potable segura, tractar les aigües estancades i monitorar i fer seguiment de la possible aparició de brots infecciosos".

A més, afirma que és clau educar la població sobre pràctiques d’higiene per reduir riscos, així com extremar precaucions en el consum d’aliments i aigua.

També adverteix d’aquells que ja pateixen malalties cròniques, ja que enfocar-se només en les emergències agudes "pot deixar desatesa aquesta població vulnerable, la qual cosa podria tenir conseqüències greus" i per això creu vital garantir la continuïtat de l’atenció als qui necessiten cures constants.

Mesures a adoptar

La clau per evitar una crisi de salut pública rau en la rapidesa d’intervencions coordinades entre les autoritats sanitàries, els serveis d’emergència i la mateixa comunitat perquè la responsabilitat de prevenir i controlar malalties "recau tant en les accions oficials com en el compromís de cada persona per seguir les recomanacions i mantenir-se alerta".

Entre les mesures preventives per evitar aquesta crisi destaca la necessitat d’assegurar l’accés a aigua potable, una mica "fonamental per evitar malalties de transmissió hídrica", i afirma que és "crucial restablir els sistemes de clavegueram i gestionar els residus de manera ràpida".

"En àrees on encara no s’hagi restablert el sanejament, es recomana l’ús de banys portàtils i sistemes temporals d’eliminació de residus per minimitzar el contacte de la població amb aigües contaminades", indica aquest metge epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública..

També apunta a mesures com el drenatge d’aigües estancades, ja que aquestes es converteixen en un "viver de mosquits que poden transmetre malalties", la higiene i ventilació d’espais per reduir la floridura i netejar i desinfectar les seues pertinences" i indica que en aquest procés "l’ús de màscares pot ser beneficiós per evitar inhalar espores".

També és necessari el control de vectors i, a més del drenatge, és important implementar mesures de fumigació en zones de més risc per reduir la població de mosquits adults, unes accions que s’han de repetir periòdicament durant les setmanes posteriors a la inundació per assegurar la seua efectivitat.

Així mateix, el doctor Martín-Moreno assenyala que s’ha d’establir un sistema de vigilància epidemiològica per detectar possibles brots de manera primerenca, reduint així la severitat i extensió de les infeccions.

"Aquestes mesures requereixen una execució ràpida i organitzada, amb la col·laboració de tots els sectors involucrats i un enfocament en l’educació i conscienciació de la població sobre els riscos i les pràctiques segures," assevera.

Respecte a l’equip de protecció personal (EPI), recomana l’ús de botes impermeables amb sola gruixuda, guants de treball impermeables i resistents a productes químics, roba de màniga llarga i pantalons llargs, i l’ús de màscares i ulleres de protecció quan hi hagi contacte amb substàncies químiques o risc d’inhalació de partícules en ambients amb pols o residus.

A més, els coordinadors d’aquests programes de col·laboració s’han d’assegurar que els voluntaris tinguin les seues vacunes al dia, especialment contra malalties com l’hepatitis A i el tètanus, per reduir riscos de salut en aquestes condicions.

Ajuda de voluntariat

L’expert assenyala que encara que la participació de voluntaris pot ser de gran ajuda, la seua mobilització s’ha de realitzar de forma controlada i organitzada, sota la supervisió d’entitats de protecció civil i de salut pública. "És crucial que estiguin degudament preparats, comptin amb l’equip necessari i no sobrecarreguin una infraestructura que ja es troba afectada".

Adverteix dels riscos a què poden exposar-se, ja que les zones inundades poden presentar perills físics i sanitaris, com aigües contaminades, estructures debilitades i altres riscos.

"L’ideal és comptar principalment amb personal especialitzat i capacitat, especialment en àrees com en gestió de desastres, primers auxilis, sanejament i salut pública", conclou.