El consorci de la Seu Vella demana la incorporació del conjunt monumental a la candidatura andorrana a Patrimoni Mundial
La proposta haurà de rebre el vistiplau del govern d’Andorra i també de França per tirar endavant
Un grup de persones es fa una fotografia amb la Seu Vella al fons.
El Consell General del Consorci del Turó de la Seu Vella ha donat llum verda a fer la petició formal al govern d’Andorra perquè incorpori el conjunt monumental lleidatà a la candidatura ‘Testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. El coprincipat d’Andorra’ per tal d’optar a Patrimoni Mundial per la UNESCO. La proposta haurà de rebre el vistiplau del govern d’Andorra i també de França per tirar endavant i formar part de la candidatura transnacional. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha agraït el suport de la conselleria i el ministeri de Cultura perquè Lleida se sumi a la candidatura i ha destacat el paper fonamental que va tenir la ciutat en la constitució del país dels Pirineus.
Larrosa ha recordat que ha Lleida es va signar “la pau entre el bisbe de la Seu d’Urgell i el comte de Foix”. L’alcalde ja ha mantingut reunions amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per abordar aquesta qüestió.
La candidatura andorrana està avançada i ja incorpora elements arquitectònics, arqueològics, religiosos i civils d’Andorra, França i Catalunya (la Catedral de la Seu d’Urgell). A més, en el document de la candidatura andorrana ja es té en compte la importància que va tenir el turó de la Seu Vella en el moment històric de creació del coprincipat.
Així, es recull que “un document essencial per entendre l’evolució específica de les Valls d’Andorra és el Pariatge signat al Turó de la Seu Vella de Lleida l’any 1278, establert pel comte Roger Bernat III de Foix i el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx per tancar l’obert conflicte pel domini d’Andorra entre els bisbes i vescomtes de Castellbò i els seus successors, els comtes de Foix”. L’arxiu capitular d’Urgell conserva el document conegut com a ‘Segon Pariatge’, que data de l’any 1288 on, arran d’una sèrie de desavinences entre el bisbe i el comte, es tornaren a ratificar els pactes inclosos en el primer Pariatge de 1278.
El 8 de setembre de 1278, al Turó de la Seu Vell de Lleida, el comte i el bisbe van signar el Pariatge, segons aquestes fonts. Setze comtes de Foix, vuit reis de França, dos emperadors dels francesos i 25 presidents de la República Francesa van assegurar el llegat de Roger Bernat III de Foix en compartir amb 56 bisbes d’Urgell l’administració d’un petit estat de muntanya dins d’uns límits mai modificats amb títol avui reconegut com a Coprincipat d’Andorra, afegeixen.
Candidatura andorrana
La candidatura ‘Testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. El coprincipat d’Andorra’ recull una selecció de monuments distribuïts per Andorra, França i Catalunya que donen testimoni d’una història i una realitat singulars que, sense interrupció, durant el darrer mil·lenni, va ser teixida conjuntament per Andorra, els bisbes d’Urgell i els comtes de Foix, i després pels seus successors, els reis de França.
Consta de dotze monuments (10 a Andorra, 1 a França i 1 a Catalunya) de diferents èpoques des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI. Són elements que tenen un bon estat de conservació i protecció i un grau òptim d’autenticitat i integritat.
La sol·licitud s’ha aprovat per unanimitat en una sessió extraordinària del Consell General del Consorci presidida per l’alcalde i president del Consorci, Fèlix Larrosa.
