Què és la leptospirosi, una malaltia que es transmet per contacte amb l’orina d’animals

La leptospirosi és una malaltia que es transmet pel contacte directe o indirecte amb l’orina d’animals infectats, principalment rosegadors, i que en el 90 per cent de les ocasions cursa de manera lleu i fins i tot arriba a passar desapercebuda. A falta de confirmació pels resultats de les corresponents analítiques, la Conselleria de Sanitat ha informat aquest divendres de dos casos probables de leptospira en dos voluntaris que han fet tasques de neteja o desenrunament en dos dels municipis afectats per la dana.

Era una de les malalties esperables d’aquesta dana, recorda a EFE Javier Arranz, portaveu en infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC). La leptospirosi està produïda per les espiroquetes patògenes del gènere "Leptospira"; la forma de transmissió, segons detalla l’Institut de Salut Carlos III, es produeix per contacte directe o indirecte amb l’orina d’animals infectats, sobretot rosegadors que, "juntament amb els animals domèstics, són la font principal d’infecció per a l’ésser humà". També pot produir-se per la manipulació de teixits d’animals o la ingestió accidental d’aigua o menjar infectat; la via d’entrada són mucoses, principalment les de la boca, ulls i nas, o per talls o abrasions de la pell. De forma ocasional pot transmetre’s també per inhalació, però la transmissió de persona a persona "és rara".

"Les aigües residuals amb moviment de rosegadors fan que augmenti la probabilitat d’aquesta infecció", el període d’incubació del qual oscil·la entre 5 i 14 dies, amb la qual cosa "és normal que en aquest moment comencem o puguem detectar casos d’aquest tipus", recalca l’expert, que incideix que l’important és detectar-los a temps.

Apareix amb febre abrupta, de presentació ràpida, amb mal de cap i musculessis, calfreds i una injecció conjuntival, "una espècie de conjuntivitis bastant característica". De fet, aquesta conjuntivitis, juntament amb sensibilitat a la palpació dels músculs, sobretot als panxells i les zones lumbars, són els dos signes més distintius. En el 90 % dels casos cursa de manera lleu o autolimitada, que pot passar desapercebuda; la taxa de letalitat, segons dades de l’ISCIII, varia molt entre diferents regions del món, situant-se de mitjana entre menys d’un 5 % i un 30 %.

Quan és una mica més intensa, prossegueix el doctor, poden donar-se alteracions com per exemple canvis en la coloració de la pell o icterícia o sagnia en orinar.

Passats uns dies dels símptomes, hi sol haver un període de baixada de la temperatura i de millora que dura 2 o 3 dies i que "no ha de fer perdre el seguiment del pacient", ja que posteriorment poden aparèixer alguns símptomes de complicació que solen ser de caràcter neurològic. "Llavors cal estar encara pendent i no confiar excessivament", apel·la. Espanya compta amb un protocol de vigilància d’aquesta malaltia, que s’associa a treballadors en contacte amb animals o els seus productes i als relacionats amb el medi ambient en zones humides com veterinaris, ramaders, pastors, escorxadores, carnissers, agricultors de camps d’arròs, miners, treballadors de la construcció, amb clavegueres i de laboratori, entre altres.

Des del 2019 i fins el 2022 s’han notificat 137 casos en deu comunitats, 50 d’ells l’últim any disponible. Davant de tot això, experts i autoritats sanitàries insisteixen en els consells de prevenció que han llançat des del primer moment: "anar molt amb compte amb els materials que utilitzem de protecció personal, utilitzar botes i guants, amb canvis freqüents, molt bona higiene a tota hora de forma repetida de mans, portar màscares", resumeix Arranz. I, per descomptat, estar atent als símptomes inicials per fer una consulta ràpida i evitar arribar a poder tenir complicacions "més serioses".