Daniella i Egde, estudiants de català del Perú i Veneçuela: «ens obrirà més portes laborals»

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a les comarques de Lleida pràcticament ha duplicat en els últims deu anys el número d’inscrits en els cursos de català. Dels poc més de 2.200 alumnes matriculats el 2015 es va passar l’any passat a gairebé 4.000, una tendència a l’alça que es manté en l’inici d’aquest nou curs.

Així, el primer trimestre de la nova temporada va arrancar el setembre amb més de 1.400 d’inscrits, xifra que, de mantenir-se en les pròximes finestres de matrícula de gener i abril, superaria al final del curs 2024-2025 els 4.200 alumnes. Així ho destaca la directora del CPNL de Lleida, Balbina Escolà, satisfeta després de superar la caiguda experimentada en els anys més durs de la pandèmia.

"Fins a 2019, el CPNL a les comarques de Lleida comptava amb una mitjana anual d’uns 2.200 alumnes, però el covid de 2020 va provocar una caiguda de matriculacions, sobretot de l’activitat presencial, i es van incrementar llavors els cursos online", explica la responsable del centre lingüístic de Lleida.

Motivacions dels estudiants

Daniella Basurco, de 26 anys, assegura que “soc una amant dels idiomes”. De fet, és traductora d’anglès i francès a l’espanyol i explica que “estudi llengües que procedeixen del llatí i se’m fa fàcil recordar l’ortografia del català”. Porta tres anys ja a Espanya, primer a Madrid, però des de finals de setembre és establerta en Les Borges Blanques amb el seu xicot lleidatà, que va conèixer a la capital espanyola. “Sabia que aquí es parlava català i, com m’encanten els idiomes, vaig acabar apuntant-me a aquest curs a Lleida. De fet, ho vaig fer quan encara vivia a Madrid, a través de l’ordinador”, comenta aquesta alumna peruana, que revela que “m’havia ‘preparat’ a través d’una aplicació al mòbil abans d’aterrar a Catalunya”.

Basurco està esperançada en obrir-se camí professional al terreny audiovisual: “Cada vegada augmenta la demanda per doblar pel·lícules, sèries i documentals catalans a l’espanyol amb accent llatí”, afirma aquesta jove. De moment, diu que “em costa llançar-me a parlar català, però vull fer-ho per adaptar-me al país i relacionar-me amb la gent del meu entorn”.

Per la seua part, Egde Villalobos, de 52 anys i tècnic superior en informàtica, també té al cap l’horitzó professional a l’hora d’aprendre català. Fa tres anys que el seu fill gran viu a Espanya. Aquest veneçolà va venir fa deu mesos de visita, juntament amb la seua esposa, Inmaculada, i el seu fill menor, però van decidir quedar-se a viure aquí a Lleida. De fet, la seua dona també està apuntada en els cursos de català del Consorci i ell assegura que “em motiva estudiar català, a la meua edat és com un repte”. Villalobos comenta que el seu fill petit, que estudia en l’institut, “s’ha adaptat molt bé a la llengua i la cultura catalana; a mi em costa més, sobretot l’ortografia, però practico amb ell i amb la meua dona de forma habitual a casa”.

De natural optimista, creu que “contra més llengües dominis, més portes obertes tindràs en la vida i al món laboral de Lleida”. Això sí, va haver de ‘practicar’ l’optimisme per inscriure’s en els cursos del Consorci: “Vaig intentar apuntar-me el desembre de l’any passat per al primer trimestre d’aquest 2024, però no vaig aconseguir plaça fins ara, al setembre.” Però en definitiva, l’experiència ara està sent bona i, donant mostra dels seus progressos, conclou que “calç anar a poc a poc”.

Situació diferent a Barcelona

A diferència del que passa a Lleida, on la demanda està equilibrada amb l’oferta de cursos, a Barcelona s’han produït grans dificultats per matricular-se en les classes de català del CPNL. El Sindicat de Manters, una organització de migrants venedors ambulants, va denunciar en xarxes socials que era "gairebé impossible" apuntar-se, amb només dos jornades hàbils per fer-ho i en horari laboral, el que va generar enormes cues i llargs temps d’espera.

Més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera en els cursos presencials de català del CPNL a tot Catalunya al llarg de 2024, a causa d’un increment de més de 10.000 sol·licituds des de 2019 davant un augment de només 1.500 places ofertes. Ciutats com Barcelona, Manresa, Tortosa, Igualada, Vic, Figueres, Terrassa, Sabadell i Girona lideren aquest rànquing negatiu.

Mesures per millorar la situació

Davant d’aquesta situació, la portaveu del Govern català, Sílvia Paneque, va admetre les dificultats i va assegurar que la nova Conselleria de Política Lingüística treballa per implementar els canvis necessaris i "poder donar sortida a totes les necessitats". Per la seua part, el conseller Francesc Xavier Vila va parlar d’un "rellançament" del CPNL per "no deixar ningú fora".