Fatunia, estudiant de català del Senegal: «ho estudio per entendre la gent i fer amics»

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a les comarques de Lleida pràcticament ha duplicat en els últims deu anys el número d’inscrits als cursos de català. Dels poc més de 2.200 alumnes matriculats el 2015 es va passar l’any passat a gairebé 4.000, una tendència a l’alça que es manté en l’inici d’aquest nou curs. Així, el primer trimestre de la nova temporada va arrancar el setembre amb més de 1.400 d’inscrits, xifra que, de mantenir-se en les pròximes finestres de matrícula de gener i abril, superaria al final del curs 2024-2025 els 4.200 alumnes.

La directora del CPNL de Lleida, Balbina Escolà, es mostra satisfeta després de superar la caiguda experimentada en els anys més durs de la pandèmia. "Fins a 2019, el CPNL a les comarques de Lleida comptava amb una mitjana anual d’uns 2.200 alumnes, però la covid de 2020 va provocar una caiguda de matriculacions, sobretot de l’activitat presencial, i es van incrementar llavors els cursos online", explica la responsable del centre lingüístic de Lleida.

A partir de 2022, les inscripcions presencials van fer un salt fins les xifres actuals que, a la pràctica, signifiquen un ple en els cursos programats, sobretot en els de nivell inicial, bàsic i elemental. Això sí, Escolà assegura que en el CPNL de Lleida no s’han patit els problemes de matriculació que es van donar a Barcelona el setembre passat.

Dificultats de matriculació a Barcelona

A la capital catalana, el Sindicat de Manters, una organització popular de migrants venedors ambulants (els denominats top-manta) sorgida el 2015, va denunciar a les xarxes socials que era "gairebé impossible" apuntar-se a les classes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Ironitzaven que "és més difícil inscriure’s en les classes de català que aconseguir entrades per a Oasis", posant de manifest la dificultat de matricular-se amb només dos jornades hàbils per fer-ho, i únicament en horari laboral.

La seu del CPNL a Barcelona es va veure envoltada d’enormes cues, que també es van repetir a nivell virtual amb llargs temps d’espera per inscriure’s a través del web. La portaveu del Govern català, Sílvia Panequé, va admetre les dificultats per apuntar-se als cursos de català, afirmant que "el Govern és conscient d’aquesta carència i distorsió" i garantint que la nova conselleria de Política Lingüística treballa per implementar els canvis necessaris.

Lleida: oferta equilibrada amb la demanda

En canvi, a Lleida no es va produir aquesta allau de sol·licitants de matrícula. Des del CPNL confirmen que també es va obrir una finestra de dos dies, el 16 i 17 de setembre, per a les matrícules presencials. "Amb aquestes dos jornades en tenim prou per omplir les 605 places amb què comptem per trimestre. El primer dia sí vam haver d’allargar l’horari per atendre a totes les persones que van venir, però no deixem a ningú de la cua fora", asseguren.

A més, recorden que es tracta de cursos trimestrals, per la qual cosa si es dona el cas d’algú que no pot apuntar-se per a aquestes classes d’octubre a desembre, s’obriran de nou les matrícules al gener, la qual cosa es traduiria en una espera de només tres mesos.

Contrast amb la situació en la resta de Catalunya

La realitat és radicalment diferent, sobretot a Barcelona. La setmana passada es va conèixer que en els cursos presencials de català del Consorci a tot Catalunya, més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera al llarg d’aquest 2024, una xifra que s’explica davant de l’increment de sol·licituds des de l’any 2019 (més de 10.000) davant una oferta de places que només ha crescut des d’aleshores en unes 1.500.

Ciutats com Barcelona, Manresa, Tortosa, Igualada, Vic, Figueres, Terrassa, Sabadell i Girona lideren aquest rànquing negatiu de persones que volen aprendre català en el Consorci, però que es queden fora per falta de places. A les comarques de Lleida, tanmateix, amb prou feines queden sol·licitants desatesos, ja que la demanda està equilibrada amb l’oferta de cursos.

El mateix conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va admetre la disfunció i va assegurar que s’està treballant en un "rellançament" del Consorci per "no deixar ningú fora".

Casos particulars en la Segarra

Fatunia va arribar fa 6 mesos a Guissona amb el seu marit i amb el seu fill. Explica que “estudi català per poder entendre la gent del país i per aconseguir feina”. Amb tot, comenta que les classes de català li han servit també per conèixer gent nova i començar a fer amics. Està molt satisfeta de les classes, tant del seu professor, Jordi, com de l’ambient que s’ha creat entre els companys d’aula: “Guissona és una població on conviuen gent molt diferent, de moltes cultures”.

Explica que aprendre català no li resulta complicat ja que coneix bé el francès, que “és molt semblant al català”. En la seua classe són uns 15 estudiants, la majoria senegalesos i també hi ha un libanès i dos joves sud-americanes.

La Segarra no té ara problemes de places presencials de català. Guissona és la població amb més nombre d’estudiants. Es van programar en el primer trimestre 3 cursos de què només es va aconseguir omplir-ne dos, amb uns 30 alumnes. A Sant Guim i Cervera es va programar un curs, si bé en el cas de la capital de la comarca per al segon trimestre hi ha llista d’espera. També s’ofereix un curs online per a no catalanoparlants. La responsable del Consorci a la comarca, Mercè Viladrosa, revela dos casos singulars: el d’una jove de Colòmbia, que vol vindre a Catalunya a treballar, i el d’una monja de clausura d’Amposta, que utilitza el servei pel seu interès per la cultura catalana.