Ibtissam, estudiant de català del Marroc: «és com començar una nova vida»

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a les comarques de Lleida ha experimentat un notable creixement en el número d’inscrits als cursos de català en els últims deu anys. Dels poc més de 2.200 alumnes matriculats el 2015, es va passar a gairebé 4.000 l’any passat, una tendència a l’alça que es manté en l’inici d’aquest nou curs acadèmic.

El primer trimestre va arrancar el setembre amb més de 1.400 d’inscrits, xifra que, de mantenir-se en les pròximes finestres de matrícula de gener i abril, superaria els 4.200 alumnes al final del curs 2024-2025. Balbina Escolà, directora del CPNL de Lleida, es mostra satisfeta després de superar la caiguda experimentada durant els anys més durs de la pandèmia.

La pandèmia i la recuperació

Fins a 2019, el CPNL a les comarques de Lleida comptava amb una mitjana anual d’uns 2.200 alumnes. Tanmateix, la covid-19 el 2020 va provocar una caiguda de matriculacions, especialment en l’activitat presencial, el que va portar a un increment dels cursos online. A partir de 2022, les inscripcions presencials van fer un salt fins les xifres actuals, que a la pràctica signifiquen un ple en els cursos programats, sobretot en els nivells inicial, bàsic i elemental.

Diferències amb Barcelona

A diferència de l’ocorregut a Barcelona, on el Sindicat de Manters va denunciar la dificultat per inscriure’s en les classes de català del Consorci, a Lleida no s’han experimentat problemes similars. Des del CPNL confirmen que també es va obrir una finestra de dos dies, el 16 i 17 de setembre, per a les matrícules presencials, però amb això va ser suficient per cobrir les 605 places disponibles per trimestre.

A més, en tractar-se de cursos trimestrals, si algú no aconsegueix inscriure’s per a les classes d’octubre a desembre, pot fer-ho al gener, la qual cosa es tradueix en una espera de només tres mesos. En contrast, a Barcelona i altres ciutats com Manresa, Tortosa, Igualada, Vic, Figueres, Terrassa, Sabadell i Girona, més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera al llarg de 2024.

Testimonis d’estudiants

La jove de Nador Ibtissam Hamzaoui va arribar fa dos anys i mig a Bell-lloc d’Urgell i va tardar poc a voler aprendre català. Quan va poder es va inscriure en un curs presencial de nivell A2, que va fer a Mollerussa, i actualment rep classes de B2 a Bell-lloc mateix, els dimarts i dijous cap al vespre. “Ningú de la meua família parlava el català ni coneixíem res de la zona. Però no vaig dubtar a voler aprendre aquesta llengua. Penso que és a mig camí del castellà, del qual tenia nocions bàsiques, i del francès, que ja parlava al Marroc. Això m’ha ajudat a aprendre’l més ràpid. A part, m’agrada. Per a mi, ha estat més fàcil escriure’l que parlar-lo. Però ara ja sempre parlo català: l’utilitzo per anar al supermercat o parlar amb veïns. Els meus germans petits també l’aprenen al col·legi i el meu pare també ha començat amb un curs inicial. Practicar-lo cada dia fa que cada vegada sigui més fàcil, perquè els principis sempre són difícils. Parlar català és gairebé com començar una nova vida.” Aquesta jove de 20 anys cursa també estudis informàtics a l’Aula d’Adults de Mollerussa. “Parlar català em permet formar-me perquè l’objectiu és poder anar a la universitat. Quan comences a aprendre i formar-te, ja no pots parar”, remarca.

Al Pla d’Urgell, els cursos de català estan coordinats pel Servei de Català del consell comarcal. “No vaig tenir problemes per inscriure’m en tots els cursos en què he participat. Els vaig descobrir a través de les xarxes socials i també l’ajuntament em va facilitar la tramitació perquè hi pogués accedir. Quan acabi aquest curs, continuaré amb altres nivells i poder fer-ho aquí al poble està molt bé, perquè no tens necessitat de desplaçar-te per aprendre”, explica satisfeta.

Augmentar les perspectives laborals. Aquest és un dels motius de pes de bona part dels alumnes inscrits als cursos inicials i bàsics de català que imparteix el Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida. Així ho reconeixen la peruana Daniella Basurco i el veneçolà Egde Villalobos, que fa menys d’un any que viuen a les comarques de Lleida i han començat aquest últim trimestre de l’any a seguir les classes del primer curs de català bàsic.

Context i perspectives

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va admetre la disfunció existent entre la demanda i l’oferta de cursos de català, especialment a Barcelona, i va assegurar que s’està treballant en un "rellançament" del Consorci per a "no deixar ningú fos".

Mentrestant, a les comarques de Lleida, la realitat és diferent. La demanda està equilibrada amb l’oferta de cursos, el que permet atendre a tots els interessats en aprendre la llengua catalana. Aquesta situació favorable contribueix a la normalització lingüística i a la integració dels nous habitants en la societat lleidatana.

El Consorci per a la Normalització Lingüística a les comarques de Lleida ha duplicat el número d’inscrits en els cursos de català des de 2015, passant de 2.200 a gairebé 4.000 alumnes. A diferència de Barcelona, on hi ha llargues llistes d’espera, a Lleida s’aconsegueix atendre la demanda sense problemes. La pandèmia va suposar un repte, però la recuperació ha estat notable. Testimonis d’estudiants com Ibtissam Hamzaoui reflecteixen la importància de l’aprenentatge del català per a la integració i el desenvolupament personal.