Mari Carmen, estudiant de català de Burgos: «em costa, penso que se’n riuran de mi»

En un panorama lingüístic cada vegada més divers, l’aprenentatge del català ha experimentat un auge sense precedents en els últims anys. Tanmateix, aquest creixent interès ha implicat desafiaments inesperats, especialment per al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), l’entitat encarregada de promoure i facilitar l’ensenyament de la llengua catalana.

Des de l’any 2015, el CPNL ha vist gairebé duplicar-se el número de matriculats en els seus cursos a les comarques de Lleida, passant de poc més de 2.200 alumnes a prop de 4.000 l’últim any. Aquesta tendència a l’alça sembla mantenir-se en l’inici del nou curs, amb més de 1.400 d’inscrits en el primer trimestre. En cas de continuar així, s’estima que al final del curs 2024-2025 se superarien els 4.200 estudiants.

Un repte desigual al territori

Però aquest increment en la demanda no ha estat uniforme a tot el territori. Mentre que a Lleida el CPNL ha aconseguit mantenir un equilibri entre l’oferta de cursos i les sol·licituds rebudes, altres ciutats com Barcelona, Manresa, Tortosa, Igualada, Vic, Figueres, Terrassa, Sabadell i Girona han enfrontat serioses dificultats per absorbir l’allau d’interessats.

A Barcelona, per exemple, el Sindicat de Manters va denunciar a les xarxes socials la gairebé impossibilitat d’inscriure’s en els cursos del Consorci, amb llargues cues presencials i esperes virtuals. La portaveu del Govern català, Sílvia Paneque, va reconèixer aquestes carències i va assegurar que es treballa en implementar els canvis necessaris.

En contrast, a Lleida les dos jornades habilitades per a matriculació presencial han estat suficients per cobrir les 605 places disponibles per trimestre, sense deixar ningú fora. A més, en tractar-se de cursos trimestrals, l’espera per als qui no aconsegueixin inscriure’s es limita al cap de pocs mesos fins la pròxima obertura de matrícules.

Històries de superació i aprenentatge

Darrere d’aquestes xifres hi ha rostres i vivències personals, com la de Mari Carmen Monterrubio, originària de Miranda d’Ebre, Burgos. Després de 23 anys vivint a Tàrrega, va decidir reprendre els seus estudis de català. "M’hi vaig apuntar per aprendre la llengua, mantenir conversis en català, sentir-em millor amb els meus amics i poder expressar-em millor amb el meu entorn", explica.

Mari Carmen reconeix que el que més li costa són els verbs i parlar en català per vergonya, però destaca l’ajuda rebuda: "Fa unes setmanes ens van enviar deures: anar a les botigues per Tàrrega per practicar el català i els comerciants van ser molt agradables i estaven predisposats a col·laborar fent-me preguntes".

Mesures per a un "rellançament" del Consorci

Davant d’aquesta realitat desigual, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha admès la necessitat d’un "rellançament" del Consorci per a "no deixar ningú fora". Això implicaria ajustar l’oferta de cursos a la creixent demanda, especialment en aquelles zones on les llistes d’espera s’han disparat.

Queda per veure com es concretaran aquestes mesures i si seran suficients per garantir que tots aquells interessats en aprendre català, ja siguin nascuts a Espanya o immigrants, tinguin l’oportunitat de fer-ho sense enfrontar barreres o dilacions excessives. El repte és sobre la taula i el temps dirà si el Consorci aconseguirà adaptar-se als nous temps i demandes.