Un nou model calcula la probabilitat de vida intel·ligent a l’univers
La fórmula, inspirada en l’equació de Drake, considera la densitat d’energia fosca i la taxa de formació estel·lar
Aquesta imatge del telescopi espacial Hubble capta un sistema de tres estrelles que pot acollir planetes potencialment habitables. El nostre veí estel·lar més proper, el sistema Alpha Centauri, inclou tres estrelles.
Astrofísics de la Universitat de Durham han desenvolupat un nou model teòric per estimar les possibilitats de què sorgeixi vida intel·ligent en el nostre univers. Aquest enfocament, que té ecos de la famosa equació de Drake ideada en la dècada de 1960, se centra en les condicions creades per l’acceleració de l’expansió de l’univers i la quantitat d’estrelles formades.
Es creu que aquesta expansió està impulsada per una força misteriosa anomenada energia fosca, que constitueix més de dos terços de l’univers. Atès que les estrelles són una condició prèvia per a l’aparició de la vida tal com la coneixem, el model podria utilitzar-se per estimar la probabilitat de generar vida intel·ligent en el nostre univers i en un escenari de multivers d’universos hipotètics diferents.
El Dr. Daniele Sorini, investigador principal de l’estudi, va afirmar: "Comprendre l’energia fosca i el seu impacte en el nostre univers és un dels desafiaments més grans de la cosmologia i la física fonamental. Els paràmetres que governen el nostre univers, inclosa la densitat d’energia fosca, podrien explicar la nostra pròpia existència".
Un univers poc eficient perquè sorgeixi vida intel·ligent
Sorprenentment, els investigadors van descobrir que fins i tot una densitat d’energia fosca significativament major continuaria sent compatible amb la vida, la qual cosa suggereix que és possible que no visquem en l’univers més probable. El model prediu que la fracció de matèria ordinària convertida en estrelles al llarg de tota la història de l’univers seria aproximadament del 27% en un univers més eficient en la formació d’estrelles, en comparació amb el 23% en el nostre propi univers.
L’energia fosca i la formació d’estructures en l’univers
L’energia fosca fa que l’univers s’expandeixi més ràpid, equilibrant l’atracció de la gravetat i creant un univers on tant l’expansió com la formació d’estructures siguin possibles. Tanmateix, perquè es desenvolupi la vida, hi hauria d’haver regions on la matèria pugui agrupar-se per formar estrelles i planetes, i hauria de romandre estable durant milers de milions d’anys per permetre que la vida evolucioni.
El professor Lucas Lombriser, coautor de l’estudi, va agregar: "Serà emocionant ocupar el model per explorar l’aparició de la vida en diferents universos i veure si algunes preguntes fonamentals que ens fem sobre el nostre propi univers han de ser reinterpretades".
Diferències amb l’equació de Drake
A diferència de l’equació del Dr. Drake, que era més una guia per als científics sobre com buscar vida en lloc d’una eina d’estimació precisa, el nou model connecta la taxa de formació anual d’estrelles en l’univers amb els seus ingredients fonamentals, com la densitat d’energia fosca.
