Investigadors del CSIC alerten que l'escalfament del Mediterrani afavoreix l'aparició de més danes

La proliferació de danes en els últims temps ha encès les alarmes entre la comunitat científica. Investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) apunten que l'escalfament del mar Mediterrani, sumat a altres factors, podria estar darrere d'aquest fenomen. Així ho ha manifestat l'investigador del CSIC Juan Ballesteros en una trobada telemàtica organitzada per Science Media Centre España.

Segons Ballesteros, especialitzat en riscos hidrològics, atribuir al canvi climàtic l'excepcionalitat dels darrers episodis de danes és "complex" per la manca de sèries de dades prou llargues. No obstant això, sí que hi ha evidències físiques que apunten en aquesta direcció, com el fet que l'augment de la temperatura marina afavoreix una major humitat a l'atmosfera.

El cas del País Valencià: una dana excepcional

En el recent episodi ocorregut al País Valencià, la dana va penetrar més a l'interior del territori, contribuint a la seva excepcionalitat. Ballesteros explica que el xoc entre la massa d'aire fred despresa de la circulació general i l'atmosfera carregada d'humitat, fruit de l'elevada temperatura del mar, va ser especialment intens en aquesta zona.

A més, s'ha observat una tendència preocupant: tot i que el còmput anual de precipitacions disminueix, els episodis torrencials són cada vegada més freqüents. "Des del punt de vista físic sí que es pot atribuir al canvi climàtic, però encara queda molt per investigar", assenyala l'expert.

Pronòstics fiables i avenços en la predicció

Ballesteros defensa la fiabilitat dels pronòstics meteorològics a Espanya, situant-los al nivell dels europeus i qualificant-los de "molt avançats". Sobre la possibilitat de noves danes en un curt període de temps, recorda que el Mediterrani manté temperatures elevades fins ben entrat la tardor, i que per cada grau d'augment hi ha un 7% més de probabilitats d'humitat ambiental.

Alguns estudis suggereixen que, en un clima més càlid, les precipitacions extremes associades a les danes podrien incrementar-se fins a un 61% al nord-est d'Espanya i un 88% al mar Mediterrani. "Si tenim el mar mediterrani fins a novembre o desembre càlid, sí que es poden donar els ingredients perquè les danes ocorrin de manera més freqüent", conclou Ballesteros.

L'auge del "negacionisme conspiranoic" a Espanya

Paral·lelament a aquests fenòmens meteorològics, el científic titular del CSIC Emilio Santiago alerta sobre el creixement del "negacionisme conspiranoic" a Espanya, fins ara considerat residual. Una "crisi de confiança" en les institucions i l'acció "intencionada" de certs actors polítics i socials per treure'n profit estarien darrere d'aquesta tendència.

Santiago advoca per entendre el canvi climàtic com un "problema de seguretat nacional" i impulsar mesures tant per reduir emissions com per adaptar-se a una nova realitat on aquests esdeveniments extrems seran més probables.

Adaptar-se al nou escenari: un repte complex

Tant Ballesteros com Santiago destaquen la dificultat d'eliminar les edificacions en zones inundables com a mesura d'adaptació. En el seu lloc, aposten per millorar les conques, donar més espai als rius per desbordar-se sense greus afectacions, i desenvolupar una cultura de l'emergència amb institucions fortes i preparades.

Sobre el sistema d'alertes, Ballesteros remarca la importància de "saber molt bé què es vol alertar i a on", tenint en compte que els temps de resposta varien segons la zona.

Impacte en l'agricultura i la qualitat de l'aigua

La catàstrofe del País Valencià també tindrà repercussions en el sector agrícola. La professora investigadora del CSIC Ana Allende, experta en seguretat alimentària i qualitat de les aigües, explica que caldrà descartar tots els cultius i productes que hagin entrat en contacte amb les aigües de les inundacions.

Quant a l'abastiment d'aigua potable, recomana el consum d'aigua embotellada fins que es comprovi l'estat de totes les canonades.

Les danes són fenòmens meteorològics cada vegada més freqüents al Mediterrani, i investigadors del CSIC apunten a l'escalfament marí com un dels factors clau. Tot i la dificultat d'atribuir-ho inequívocament al canvi climàtic per la manca de dades històriques, hi ha evidències físiques que suggereixen una relació. Els experts alerten també de l'auge del negacionisme i advoquen per mesures d'adaptació i reducció d'emissions per fer front a aquesta nova realitat.