La teoria de l’origen de la vida que sorprèn Broncano a La Revuelta, d’un científic de Lleida

El programa La Revuelta, presentat per David Broncano, va rebre ahir la visita de la biòloga María José López Galiano i el químic Marcos de la Peña, membres d’un equip internacional que ha realitzat un descobriment revolucionari. Els científics espanyols han trobat una nova entitat biològica que han batejat com a 'Obelisco', que està desafiant les fronteres del que considerem vida.

Durant la seua intervenció en prime time, els investigadors van explicar que els 'obeliscos’ són agents infecciosos que colonitzen certs bacteris presents a la boca i intestins humans. El seu descobriment obre noves vies per comprendre si el seu impacte en la salut de la nostra espècie és perjudicial o beneficiós. Com a detall curiós, els convidats van obsequiar Broncano amb una pipeta "d’or massís", que va quedar instal·lada al costat de la foto de Belén Esteban a la taula del presentador.

La panspèrmia i l’origen extraterrestre de la vida

La troballa d’aquesta nova forma de vida va donar peu a debatre sobre l’origen de la vida a la Terra. Broncano va suggerir que, en tractar-se d’una entitat biològica desconeguda fins ara, podria tenir un origen extraterrestre. Això va enllaçar amb la teoria de la panspèrmia, desenvolupada pel prestigiós científic lleidatà Joan Oró.

Segons aquesta hipòtesi, la vida podria flotar per l’Univers i acabar aterrant en alguns planetes propicis, com la Terra. Marcos Martínez, Grison, va fer broma dient que "venim dels extraterrestres", que "va venir una pedra que flipes i va llançar la vida a la Terra". De la Peña va matisar científicament que es tracta d’una de les teories existents sobre l’origen de la vida.

Oró va arribar a la conclusió de la teoria de la panspèrmia després d’arribar a sintetitzar l’Adenina. L’adenina és un compost químic que les cèl·lules utilitzen per elaborar els elements fonamentals de l’ADN i l’ARN, és a dir, la base de la vida. Sense l’adenina no existirien les cadenes entrellaçades d’informació genètica –ADN–, ni les cadenes de virus –ARN–. La base de la vida.

A través de múltiples experiments al seu laboratori, Oró va aconseguir sintetitzar l’adenina amb cianur d’hidrogen, aigua i amoníac. Ho va aconseguir utilitzant àcid cianhídric, una substància letal per a la respiració i present als astres i cometes, cosa que va portar Oró a formular una hipòtesi sobre l’origen de la vida a la Terra, basada que col·lisions de cometes amb la Terra haurien augmentat la quantitat de compostos de carboni i aigua, promovent la síntesi de les molècules que després donarien lloc a la vida a la Terra.

Oró basava la seva hipòtesi que els cometes transporten aigua, metà i amoníac, les substàncies que el mateix Oró havia utilitzat per sintetitzar l’adenina al seu laboratori.

Aquesta proposta de Joan Oró va donar lloc a la teoria de la panspèrmia, que diu que la vida pot tenir el seu origen en qualsevol lloc de l’Univers i que no és exclusiva de la Terra.

Joan Oró, el científic més important de Lleida

Joan Oró i Florensa, nascut el 1923 al barri de la Bordeta de Lleida, és considerat el científic més rellevant que ha donat aquesta ciutat catalana. Químic de formació, Oró va realitzar contribucions transcendentals per comprendre l’origen de la vida a la Terra. Entre els seus èxits destaca la síntesi de l’adenina, un compost fonamental per a l’ADN i l’ARN, les molècules bàsiques de la vida.

A través d’experiments al seu laboratori, Oró va aconseguir sintetitzar l’adenina utilitzant cianur d’hidrogen, aigua i amoníac. Això el va portar a formular la seua cèlebre hipòtesi sobre l’origen de la vida, segons la qual col·lisions de cometes amb la Terra haurien aportat compostos de carboni i aigua, promovent la síntesi de les molècules precursores de la vida.

La proposta d’Oró va ser disruptiva i provocadora, en suggerir que l’origen de la vida a la Terra podria no haver estat terrestre, sinó que els cometes haurien portat també l’aigua al nostre planeta. Les seues idees van donar lloc a la teoria de la panspèrmia, que planteja que la vida pot sorgir en qualsevol lloc de l’Univers i no és exclusiva de la Terra.