National Geographic llista els 11 pobles de Lleida on millor es menja

Des d’Agramunt fins Bellver de Cerdanya, la prestigiosa revista National Geographic proposa un recorregut per les localitats de Lleida on millor es menja: la província de Lleida ofereix una gastronomia rica i variada que combina tradicions locals amb la qualitat dels seus productes de proximitat. La seua cuina és un reflex del paisatge divers, que inclou des del Pirineu fins les fèrtils terres del Pla d’Urgell.

Agramunt, el regne del torró

Centenària és la tradició que vincula a Agramunt amb el torró. Cor de la comarca de l’Urgell, aquest poble irradia dolçor nadalenca (i més enllà). Avellana i ametlla, juntes, o per separat, s’acoblen amb mel, sucre i el denominat pa d’àngel en receptes que es perden en l’origen dels temps. Convertit en senya d’identitat del poble, Agramunt també és devot del xocolate a la pedra. No en va, l’octubre –des dels anys 80– se celebra una de les celebracions més llamineres de Catalunya: la Fira del Torró i el Xocolate a la Pedra.

Bellvís i la seua cuina d’avantguarda

Tot just 2.000 habitants sorprenen a Bellvís, un poble de la Pla d’Urgell on l’agricultura i la ramaderia són motors seculars. Aquí espera un dels restaurants més singulars de Catalunya: La Boscana. Obert el 2014 per Joel Castanyé, La Boscana s’ha convertit en refugi d’una cuina aferrada al territori on, per exemple, no deixen d’aparèixer fruites locals, inspirant-se en el receptari tradicional.

Pobla de Segur, casa de la ratafia

L’epicentre de la comarca del Pallars Jussá és, a més, la llar d’un dels licors més singulars de Catalunya: la ratafia. Pobla de Segur és també un paradís per als amants dels embotits. A mesura que s’ascendeix cap al Pirineu, la xarcuteria es multiplica, tenint en aquest poble una parada obligatòria on descobrir cecines tan singulars com la girella, elaborada amb carn de corder, i preparada amb ou, julivert i pa.

Val d’Aran, un mosaic de sabors

Més que un poble, Val d’Aran és una concatenació de localitats que s’enfilen a les faldilles pirinenques i donen un sentit gastronòmic primordial a una zona que va fer de la subsistència la seua raó de ser. Arties, Baqueira, Bóssost, Vielha... Més de trenta pobles configuren un territori que vertebra la cullera, la carn a la brasa i la ramaderia. D’aquí no s’hauria de sortir sense degustar la tradicional olla aranesa, però tampoc no perdre de vista algunes de les picades d’ullet a l’alta cuina que es fan en locals com Eth Bistró, a Vielha, o Es Arraïtzes, a Garós.

Les Borges Blanques, la meca de l’oli

Tota la comarca de Les Garrigues està aromatitzada, sobretot a l’hivern, amb els rajos de l’oli d’oliva que dona fama nacional a aquesta zona. En localitats com les Borges Blanques, a més, hi ha restaurants que s’atreveixen a anar més enllà de la gastronomia i fer també el seu propi oli. Precisament el que passa a l’Hostal Benet, un altre establiment familiar de llarg recorregut, on broden receptes tan tradicionals com els peus de porc i, fins i tot, mariden els seus plats amb l’oli d’oliva verge extra que ells elaboren.

Balaguer i el seu restaurant destí

Convertit en restaurant destí, Cal Xirricló és un altre pilar imprescindible per fonamentar la cuina lleidatana. Són tres ja les generacions de la família Molins que porten donant menjar des de l’any 1954. Ara encapçalada per Francesc Molins, amb l’ajuda fonamental de Rosa, la seua mare, on no falten elements vertebradors de la cuina catalana com els caragols a la gormanta. També serveixen plats mariners com els popets amb suquet o plats tan originals com els 'malparits', uns sucosos pebrots rojos farcits d’anxoves i olives.

Seu d’Urgell, la capital del formatge

Convertida en una de les capitals del formatge, la Seu d’Urgell presumeix d’allotjar una de les fires més longeves d’Espanya: la Fira de Sant Ermengol i del formatge del Pirineu, els origens de la qual es remunten a l’any 1048. Ara ha canviat molt la forma d’elaborar i el tipus de productors, però la mostra congrega formatgers artesans d’ambdós costats del Pirineu, tant espanyol com francès, i omple de viatgers àvids de formatge el poble durant la tercera setmana d’octubre.

Juneda i la seua cassola de tros

De la necessitat, virtut. A Juneda, on l’agricultura ha estat motor secular, permetre’s el luxe de tornar a menjar a casa quan es treballava al camp no era habitual. Tant com perquè els pagesos creessin la cassola de tros, improvisant amb les hortalisses de l’horta que estiguessin més a mà un substanciós guisat en el qual caben algunes carns curades, sobretot de porc, i el que el camp hagi creat. La rellevància d’aquest plat arquetípic de la cuina casolana és tal que, fins i tot, té el seu propi concurs, celebrat anualment diumenge de la segona Pasqua.

Peramola

Una altra icona familiar. Obert el 1933, Can Boix de Peramola actua com a ambaixada de la Cuina Catalana on tan aviat apareixen arrossos d’espardeñas com sorprèn amb un suquet de peix. Una parada obligada al camí del Alt Urgell que, a més, disposa d'un dels cellers més complets quant a referències locals, amb especial predilecció per la DO Costers del Segre.

Gimenells, cuina de proximitat i compromís

Malena, a Gimenells, no és nom de tango, sinó de restaurant i de cuina compromís. Calçots i corder de raça xisqueta; verdures i fruites de temporada i proximitat; formatges als quals es pot posar cara i cognoms... La proposta de Malena permet menjar-se des de Gimenells una bona part de la província de Lleida, des del plat i, també, des de la copa.

Bellver de Cerdanya

La Cerdanya clama des del Pirineu amb una cuina que fa del bestiar i l’aprofitament la seua raó de ser.  En aquest territori el trinxat –amb patata, col i cansalada viada– apareix a tot arreu. A Bellver de Cerdanya, al restaurant Ca la Núria, el broden. Com també passa amb carns a la brasa o, quan la temporada l’afavoreix, amb els bolets i la caça. Un altre poble més que comestible en el qual fer un alto.

La província de Lleida atresora una diversitat gastronòmica que la converteix en una destinació culinària de primer ordre a Espanya. Des dels torrons centenaris d’Agramunt fins la cuina d’avantguarda a Bellvís, passant per la ratafia de Pobla de Segur o els formatges de la Seu d’Urgell, aquest recorregut per 11 pobles lleidatans demostra que la riquesa de sabors va molt més enllà de la capital.

La gastronomia s’ha convertit en un poderós reclam turístic per a moltes zones d’Espanya, i Lleida no és una excepció. La província ha sabut posar de relleu el seu patrimoni culinari, lligat a la terra i a les tradicions, per atreure visitants de tot el país i de l’estranger. Fires, jornades gastronòmiques, rutes del sabor... són moltes les iniciatives que busquen promocionar la cuina lleidatana i contribuir així al desenvolupament econòmic i social del territori.