Avanç prometedor: descobreixen marcadors inflamatoris vinculats al càncer de mama
Suggereix que la inflamació crònica té un "paper important" en la progressió del càncer
Un innovador estudi dut a terme per científics espanyols de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha aconseguit identificar una sèrie de marcadors inflamatoris que podrien estar estretament relacionats amb el pronòstic del càncer de mama. Aquesta reveladora investigació, que va comptar amb la col·laboració de la prestigiosa Agència Internacional d’Investigació en Càncer (IARC), ha estat publicada recentment a la revista científica 'British Journal of Cancer'.
L’equip d’investigadors va analitzar meticulosament l’associació entre els nivells de diversos marcadors d’inflamació presents en mostres de sang de 1.538 pacients amb càncer de mama provinents de 8 països europeus. Aquestes mostres van ser extretes abans del diagnòstic de la malaltia i es va realitzar un seguiment mitjà de 7 anys per cada pacient per avaluar el risc de supervivència i mortalitat associat al càncer de mama, tenint en compte els nivells sanguinis d’aquestes molècules inflamatòries.
Resultats reveladors
Els resultats de l’estudi van donar dades sorprenents. Es va detectar que anivellis elevats de certes citocines inflamatòries, com la interleucina 6 (IL-6), la interleucina 10 (IL-10) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFa), estaven associats a una menor supervivència en les pacients amb càncer de mama. Aquest impacte va ser especialment significatiu en aquelles dones que ja havien travessat la menopausa en el moment del diagnòstic.
La investigadora Carlota Castro, una de les responsables de l’estudi, va destacar que les dones amb nivells més alts d’IL-6, IL-10 i TNFa van presentar un increment del risc de mortalitat global d’entre un 20% i un 40%. Aquestes dades posen de manifest l’existència d’una clara associació entre l’augment d’aquests biomarcadors inflamatoris i un risc més elevat de mort en pacients amb càncer de mama.
La inflamació crònica com a factor clau
Les troballes d’aquest estudi recolzen la hipòtesi que un estat d’inflamació general de baixa intensitat mantingut en el temps, conegut com a inflamació crònica, podria exercir un paper fonamental en la progressió del càncer de mama. Tanmateix, els investigadors subratllen la necessitat de realitzar més estudis que analitzin mostres de sang abans i després del diagnòstic de la malaltia per aprofundir en aquesta relació.
La inflamació crònica ha estat objecte d’interès en nombroses investigacions oncològiques. Es creu que aquest estat inflamatori persistent pot crear un microambient favorable per al desenvolupament i la progressió tumoral, en promoure la proliferació cel·lular, l’angiogènesi i la invasió de teixits. Comprendre millor els mecanismes subjacents a aquesta relació podria obrir noves vies per al diagnòstic primerenc i el tractament personalitzat del càncer de mama.
Implicacions i pròxims passos
Els resultats d’aquest estudi tenen importants implicacions per a la investigació i el maneig clínic del càncer de mama. La identificació d’aquests marcadors inflamatoris com a potencials indicadors pronòstics podria permetre una estratificació més precisa de les pacients i la implementació d’estratègies terapèutiques més específiques.
No obstant, els investigadors subratllen que encara queden moltes incògnites per resoldre. Es necessiten més estudis prospectius i multicèntrics que validin aquestes troballes i explorin en profunditat els mecanismes moleculars que són subjacents a la relació entre la inflamació i la progressió del càncer de mama. A més, serà crucial investigar si la modulació d’aquests marcadors inflamatoris podria tenir un impacte terapèutic en el maneig d’aquesta malaltia.
En conclusió, aquest estudi espanyol obre noves perspectives en la comprensió del paper de la inflamació en el càncer de mama i estableix les bases per a futures investigacions que podrien revolucionar l’abordatge d’aquesta patologia. La identificació de marcadors inflamatoris com a potencials eines de pronòstic i terapèutiques representa un pas més cap a una medicina de precisió en el camp de l’oncologia.
Un estudi realitzat per investigadors espanyols ha identificat marcadors inflamatoris en sang que podrien estar relacionats amb el pronòstic del càncer de mama. Nivells elevats de certes citocines inflamatòries es van associar a una menor supervivència, especialment en dones postmenopàusiques. Aquestes troballes recolzen la hipòtesi que la inflamació crònica exerceix un paper clau en la progressió d’aquesta malaltia i obren noves vies per al diagnòstic i tractament personalitzats.
El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en dones a nivell mundial. Malgrat els avanços en el seu diagnòstic i tractament, continua representant una de les principals causes de mortalitat per càncer en la població femenina. La identificació de nous marcadors pronòstics i dianes terapèutiques és una àrea d’investigació prioritària per millorar la supervivència i qualitat de vida de les pacients.