“S'ha treballat per exhumar fosses però moltes quedaran sense localitzar”

La Biblioteca Pública de Lleida va acollir ahir el penúltim debat de memòria organitzat pel departament de Drets Civils de la Paeria en el marc de l’exposicióOn són?, sobre els treballs de recerca i exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil. La conferència de la historiadora Queralt Solé, de la Universitat de Barcelona, va voler aprofundir sobre temes com el trasllat de restes a la Vall dels Caídos (ara Cuelgamuros) i les exhumacions que s’estan fent actualment a petició d’algunes famílies “després d’anys de lluita”, va dir. També va parlar i va mostrar fotografies sobre les exhumacions que va fer la Generalitat republicana. Sobre això, Solé va explicar a SEGRE que “és molt interessant veure com la mateixa Generalitat republicana va fer exhumacions per perseguir uns delictes que s’havien comès a la rereguarda i contrastar-lo amb l’actuació del règim franquista, que només permetia recuperar els morts del seu bàndol, remarcant sempre la diferència entre vencedors i vençuts”. La historiadora va voler remarcar que “s’ha fet molt” en l’àmbit de la localització i exhumació de fosses, però també va admetre que “queda per fer” i que “moltes fosses quedaran sense localitzar” davant del pas del temps, encara que va valorar que “la Generalitat faci l’esforç sempre que hi hagi una mínima possibilitat”. En aquest sentit, va recordar els treballs d’investigació que encarrega la Generalitat, així com el banc de l’ADN, que recull mostres de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil. “Sort que s’ha fet tot això, però s’ha tardat molt”, va assenyalar.

A les comarques lleidatanes, la Generalitat té documentades un total de 410 fosses de la Guerra Civil, de les que s’han intervingut, amb o sense resultat, un total de 35. Així mateix, al cens de persones desaparegudes en la contesa i la dictadura hi ha un total de 735 nascudes o residents en la província de Lleida i un total de 252 familiars han facilitat una mostra de l’ADN. “En Lleida es va estabilitzar el front, per la qual cosa congrega un important nombre de fosses, la majoria de soldats morts en batalla o als hospitals militars”, va explicar Solé. Quant a l’interès per la memòria i la història, la historiadora va opinar que hi ha un buit entre la gent jove “perquè en general els motiven poques coses”. “Cal buscar la manera d’arribar a ells”, va remarcar.

La Biblioteca Pública de Lleida va acollir ahir el penúltim debat de memòria organitzat pel departament de Drets Civils de la Paeria en el marc de l’exposició On són?, sobre els treballs de recerca i exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil. La conferència de la historiadora Queralt Solé, de la Universitat de Barcelona, va voler aprofundir sobre temes com el trasllat de restes al Valle de los Caídos (ara Cuelgamuros) i les exhumacions que s’estan fent actualment a petició d’algunes famílies “després d’anys de lluita”, va dir. També va parlar i va mostrar fotografies sobre les exhumacions que va fer la Generalitat republicana. En aquest sentit, Solé va explicar a SEGRE que “és molt interessant veure com la mateixa Generalitat republicana va fer exhumacions per perseguir uns delictes que s’havien comès a la rereguarda i contrastar-ho amb l’actuació del règim franquista, que només permetia recuperar els morts del seu bàndol, remarcant sempre la diferència entre vencedors i vençuts”. La historiadora va voler remarcar que “s’ha fet molt” en l’àmbit de la localització i exhumació de fosses, però també va admetre que “queda per fer” i que “moltes fosses quedaran sense localitzar” davant del pas del temps, encara que va valorar que “la Generalitat faci l’esforç sempre que hi hagi una mínima possibilitat”. Va recordar els treballs d’investigació que encarrega la Generalitat, així com el banc de l’ADN, que recull mostres de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil. “Sort que s’ha fet tot això, però s’ha tardat molt”, va assenyalar.

A les comarques lleidatanes, la Generalitat té documentades un total de 410 fosses de la Guerra Civil, de les quals s’han intervingut, amb o sense resultat, un total de 35. Així mateix, al cens de persones desaparegudes en la contesa i la dictadura hi ha un total de 735 nascudes o residents a la província de Lleida i un total de 252 familiars han facilitat una mostra de l’ADN.

“A Lleida es va estabilitzar el front, per la qual cosa congrega un important nombre de fosses, la majoria de soldats morts en batalla o als hospitals militars”, va explicar Solé. Quant a l’interès per la memòria i la història, la historiadora va opinar que hi ha un buit entre la gent jove “perquè en general els motiven poques coses”. “Cal buscar la manera d’arribar a ells”, va remarcar.