Sorprenent investigació: l’horari dels menjars influeix en els nivells de glucosa

Un revolucionari estudi realitzat per científics catalans i nord-americans ha demostrat que ingerir més del 45% de les calories diàries a partir de les cinc de la tarda està associat a una elevació dels nivells de glucosa, el que pot tenir conseqüències perjudicials per a la salut, independentment del pes i el greix corporal de la persona.

La investigació, publicada en obert a la revista "Nutrition & Diabetis" del grup Nature, va ser desenvolupada a l'Irving Medical Center de la Colúmbia University a Nova York i liderada per la investigadora postdoctoral i doctora Diana Díaz Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Según Díaz Rizzolo, "unes xifres elevades de glucosa mantingudes en el temps poden implicar un risc més gran de progressar cap a diabetis tipus 2, un increment del risc cardiovascular i una inflamació crònica més gran". Fins ara, es creia que la principal conseqüència de sopar tard era l’augment de pes, associat a pitjors eleccions alimentàries a la nit, com el consum d’ultraprocessats.

L’estudi revela noves troballes sobre l’impacte de l’horari dels menjars

L’estudi va incloure 26 participants d’entre 50 i 70 anys amb sobrepès o obesitat i prediabetis o diabetis tipus 2. Es va comparar la tolerància a la glucosa dels participants, dividits en menjadors primerencs, que feien la ingesta més gran de calories abans del vespre, i menjadors tardans, que menjaven el 45% o més de les seues calories a partir de les cinc de la tarda. Ambdós grups consumien les mateixes calories i aliments durant el dia, però en diferents hores.

La principal troballa va ser que els menjadors tardans toleraven pitjor la glucosa, independentment del seu pes o la composició de la seua dieta. També es va observar que tenien tendència a menjar més quantitats de carbohidrats i greixos durant el vespre.

La importància del ritme circadiari en el metabolisme de la glucosa

Díaz Rizzolo explica que "a la nit, la capacitat del cos de metabolitzar la glucosa es redueix, a causa que la secreció d’insulina i la sensibilitat de les cèl·lules a aquesta hormona disminueixen pel ritme circadiari, determinat per un rellotge central al cervell que es coordina amb les hores de llum i nit."

Aquest estudi representa una important troballa sobre les implicacions que té per a la salut l’hora en què realitzem els menjars. "Fins al moment, les personalitzacions en nutrició s’han basat en quant menjar i quins aliments escollir. Amb aquest estudi, una nova qüestió comença a cobrar gran importància en la prevenció cardiometabòlica: quan menjar", afirma la investigadora.

Recomanacions per a una alimentació saludable

A partir de l’estudi, i dins de la prudència, ja que es necessitaran més investigacions per endinsar-se en el tema, Díaz Rizzolo aconsella que l’aportació d’aliments es realitzi principalment durant les hores de sol del dia i que "l’aportació més gran de calories al dia es faci en l’esmorzar i el dinar, en lloc de fer-ho en el berenar i el sopar". També recomana evitar el consum de productes ultraprocessats, menjar ràpid i aliments molt rics en carbohidrats, especialment durant la nit.