La taxa de supervivència del càncer de pulmó experimenta una "millora significativa" en els últims anys

En els últims anys, s’ha observat una "millora significativa" en la taxa de supervivència dels pacients amb càncer de pulmó a Espanya, segons un estudi realitzat per Roche Farma. Al voltant del 15% de les persones afectades aconsegueixen sobreviure més de cinc anys (12,7% en homes i 17,6% en dones). Encara que aquest percentatge continua sent sota en comparació amb altres tipus de càncer, els avanços mèdics i la implementació de garbellaments poblacionals han permès que la supervivència global a cinc anys augmenti del 4,5% al 20%.

El doctor Javier de Castro, cap de secció d’Oncologia Mèdica del Hospital Universitario La Paz de Madrid, destaca la importància de continuar progressant en els diagnòstics primerencs, ja que el 60% dels casos encara es detecten en estadis avançats, la qual cosa redueix dràsticament les possibilitats de supervivència. En contrast, quan el diagnòstic es realitza en etapes inicials, la supervivència a cinc anys pot assolir fins un 92%.

Situació actual del càncer de pulmó a Espanya

El càncer de pulmó és el tercer tipus de tumor més freqüent a Espanya, després del colorectal i de mama, però ocupa el primer lloc en mortalitat. La supervivència varia considerablement segons l’estadi en el qual es detecti, oscil·lant entre el 0% i el 36% en els casos més avançats.

Aquests avanços plantegen nous desafiaments, com la necessitat d’un seguiment més coordinat per abordar de manera integral les seqüeles a llarg termini de la malaltia. El doctor De Castro insta a adaptar els sistemes de salut per respondre a aquestes noves realitats, tant a nivell clínic com social.

Reptes en l’atenció sanitària i suport als supervivents

La cronificació del càncer de pulmó representa un gran èxit, però també comporta nous reptes. Es requereix un seguiment més proper i coordinat entre Oncologia i Atenció Primària per gestionar integralment les seqüeles a llarg termini i millorar la qualitat de vida dels pacients.

A més de les cures mèdiques, és fonamental brindar suport psicosocial i facilitar l’accés a recursos laborals i econòmics. La investigació també exerceix un paper clau en aquest àmbit.

L’informe recomana fomentar la participació dels pacients a la presa de decisions sobre el seu tractament i cures, humanitzant així l’assistència. Així mateix, es destaca la importància d’implementar estratègies per a l’abandó del tabaquisme, el principal factor de risc per al desenvolupament i les complicacions del càncer de pulmó.

Fases de supervivència i reptes addicionals

L’informe proposa d’ampliar el terme "pacient supervivent" més enllà dels cinc anys tradicionals des del diagnòstic, establint tres fases: supervivència aguda (diagnòstic i tractament inicial), supervivència estesa (remissió i seguiment) i llarga supervivència (quan la malaltia es cronifica o el pacient roman lliure de càncer). Això permet adaptar els models d’atenció sanitària a les diferents realitats dels pacients.

Els supervivents de càncer de pulmó enfronten múltiples desafiaments en la seua vida personal, laboral, així com en la seua salut física i psicològica. Molts presenten símptomes persistents com a conseqüència dels tractaments i la mateixa malaltia, el que limita la seua qualitat de vida i dificulta la seua reincorporació a la feina. L’impacte econòmic també és significatiu, tant per als pacients com per a les seues famílies.

L’estigma associat al tabaquisme pot portar a l’aïllament social i afectar les relacions personals del pacient. Bernard Gaspar, president de l’Associació Espanyola d’Afectats de Càncer de Pulmó (AEACaP), subratlla la importància de considerar l’impacte del tractament i de la malaltia des de la perspectiva i circumstàncies personals del pacient, buscant una vida prolongada, amb sentit i qualitat.

Atenció psicològica i suport a l’entorn familiar

Al voltant del 40% dels supervivents experimenten problemes psicològics que requereixen atenció especialitzada. La psicòloga clínica Tania Estapé considera crucial entendre que la supervivència al càncer de pulmó no només implica superar la malaltia des d’un punt de vista mèdic, sinó també afrontar les seqüeles psicològiques a llarg termini, com el malestar i l’ansietat. L’atenció psicològica ha de ser part integral del seguiment per a una adequada gestió emocional i recuperació del pacient.

El càncer també afecta l’entorn familiar i social, generant una dependència més gran i sobrecàrrega dels cuidadors. És necessari sensibilitzar les institucions i proveïdors sobre el dret a l’oblit oncològic, implementant-lo de manera ètica i respectuosa per protegir la privacitat dels supervivents i permetre’ls seguir endavant amb les seues vides.

Perspectives futures

Malgrat els avanços en la supervivència del càncer de pulmó, encara queda un llarg camí per recórrer. Tanmateix, la tendència ascendent observada indica que s’està en la direcció correcta. És fonamental estar atents als nous reptes i necessitats que aquesta realitat implica, tant per als pacients com per a l’entorn sanitari.

La millora en les taxes de supervivència, juntament amb una conscienciació més gran sobre la importància de la prevenció i el diagnòstic primerenc, permeten entreveure un futur més esperançador per als afectats per aquesta malaltia. La investigació contínua, l’adaptació dels sistemes de salut i el suport integral als supervivents seran claus per continuar avançant en la lluita contra el càncer de pulmó a Espanya.