SEGRE

ENTREVISTA DOCUMENTAL

Juanjo Castro, director del documental ‘7.291’: «Vull que la tragèdia de les residències no s'oblidi»

Durant els dos primers mesos de la covid, a les residències madrilenyes van morir 7.291 ancians sense atenció mèdica. 
El número dona títol al documental presentat ahir a Screenbox Lleida

«Vull que la tragèdia de les residències no s'oblidi» - MAGDALENA ALTISENT

LLEIDA

Creat:

Actualitzat:

Durant els dos primers mesos de la covid, a les residències madrilenyes van morir 7.291 ancians sense atenció mèdica. El número dona títol al documental presentat ahir a Screenbox Lleida.

Com va sorgir la idea de fer aquest documental?

Vaig llegir el llibre Morirán de forma indigna d’Alberto Reyero, el que va ser conseller de Polítiques Socials de la comunitat autònoma de Madrid durant la pandèmia. Era tan trist, em va deixar tan al·lucinat, que hi havia moments en què havia de parar. Se’m va ocórrer que havia de fer un documental sobre això i em vaig posar en contacte amb Reyero per entrevistar-lo.

Com explica una història que ja ha succeït i que és irrepetible?

Esperem que així sigui, però sí: aquest era el meu dilema. Vaig utilitzar les imatges de la comissió ciutadana del setembre del 2023 a l’Assemblea de Madrid, en la qual van participar famílies afectades, treballadores de les residències i el mateix Reyero. També vaig comptar amb la participació de Manuel Rico, periodista que va investigar a fons les residències i la pandèmia, així com altres imatges de plens i una comissió d’investigació que em van permetre filar la història.

Va topar amb algun impediment per accedir a la informació?

No. Explico uns fets dels quals existeixen registres i dades que són d’accés públic.

Al documental, vostè no dona la seua opinió sobre l’afer.

Volia fer-ho objectiu i aportar dades de manera ordenada. Em sento orgullós que el producte acabat sigui fàcil de digerir, per als qui el van viure en carn pròpia i també per als que desconeixien el que va passar als centres geriàtrics el 2020.

És un tema delicat.

La tragèdia té cares i noms, per això la vaig intentar relatar amb respecte i sense entrar en detalls escabrosos, perquè no caigui en l’oblit.

Què li transmet la gent després de veure el resultat?

Els col·loquis són interessants perquè hi ha gent que comparteix la seua experiència i t’adones que el que va passar a Madrid també es va viure a la resta d’Espanya. També vaig veure que la ferida de les famílies no s’ha tancat, en part per la inacció política, i algunes el documental les ajuda a assimilar els fets. L’èxit que està tenint el dec a la xarxa d’associacions com Marea Residències i Marea Pensionista a Lleida.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking