L’intrigant Ceres: Noves evidències orgàniques trobades al planeta nan
És l’objecte del Sistema Solar interior amb més aigua després de la Terra
El planeta nan Ceres vist per la nau espacial Dawn de la NASA.
L’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) ha fet un pas endavant en l’exploració de Ceres, el planeta nan ubicat al cinturó d’asteroides. Utilitzant un enfocament innovador que combina alta resolució espacial i espectral, els investigadors han analitzat la distribució de compostos orgànics a la superfície d’aquest intrigant món, ric en aigua i amb indicis d’activitat geològica.
L’estudi, publicat a la revista Planetary Science Journal, ha identificat onze noves regions que suggereixen l’existència d’un reservori de materials orgànics a l’interior de Ceres. Aquestes troballes aporten informació rellevant sobre la possible naturalesa d’aquest objecte i aplanen el camí per a futures missions d’exploració. "La importància d’aquest descobriment rau en que, si es tracta de materials endògens, es confirmaria l’existència de fonts d’energia internes que podrien afavorir processos biològics", apunta Juan Luis Rizos, investigador de l’IAA-CSIC que lidera el treball.
Ceres, amb un diàmetre superior als 930 quilòmetres, és reconegut per ser el cos més ric en aigua del Sistema Solar interior després de la Terra. A més, a causa de les seues propietats físiques i químiques, s’associa a un tipus de meteorit ric en compostos de carboni: les condrites carbonàcies, considerades restes del material primordial que va formar el Sistema Solar fa uns 4.600 milions d’anys.
Un nou enfocament per a l’exploració de Ceres
Per abordar la naturalesa d’aquests compostos orgànics, l’equip d’investigació ha fet servir un nou enfocament que permet explorar la superfície de Ceres a la recerca de materials orgànics i analitzar la seua distribució amb la resolució més gran possible. Primer, es va aplicar un mètode d’Anàlisi de Mescla Espectral (SMA) per caracteritzar els compostos al cràter Ernutet, on la sonda Dawn havia detectat prèviament indicis de matèria orgànica el 2017.
Amb aquests resultats, es va examinar sistemàticament la resta de la superfície del planeta nan a partir d’imatges d’alta resolució espacial obtingudes per la Framing Camera 2 (FC2) a bord de Dawn. Com a resultat, es van identificar onze noves regions amb característiques que suggereixen la presència de compostos orgànics, la majoria ubicades a prop de l’equador d’Ernutet.
Combinant instruments per a una troballa clau
La combinació de les dades de la càmera FC2 i l’espectrògraf d’imatges VIR va resultar fonamental per a aquest descobriment. Entre tots els candidats, es va identificar una regió, ubicada entre les conques Urvara i Yalode, que va mostrar els indicis més clars de la presència de materials orgànics. "Aquests impactes van ser els més violents que va patir Ceres i, per tant, el material ha de provenir de regions més profundes que l’ejectat en altres conques o cràters", aclareix Rizos. "En cas de confirmar-se la presència d’orgànics, atesa la seua procedència, quedaria poc marge de dubte que aquests compostos són materials endògens".
Implicacions per a l’exploració espacial futura
Els resultats d’aquest estudi compten amb el suport d’un treball publicat a la revista Science, liderat per col·laboradors italians que també han participat en aquesta investigació. Després de realitzar experiments en laboratori, van demostrar que aquests compostos orgànics sobreviuen menys temps de l’esperat quan són exposats a la radiació solar, la qual cosa suggereix que la matèria orgànica ha de ser present en grans quantitats al subsol de Ceres.
"Ceres jugarà un paper clau en l’exploració espacial futura", explica Rizos. "La presència d’aigua en forma de gel i, possiblement, en estat líquid subterrani, el converteix en un lloc molt interessant per a la recerca de recursos. En el context de la colonització espacial, Ceres podria servir com un punt de parada o base de recursos per a futures missions a Mart o més enllà".
Sens dubte, aquest intrigant planeta nan serà visitat per noves sondes en un futur no molt llunyà, i aquesta investigació serà clau a l’hora de definir l’estratègia observacional d’aquestes missions. "La idea d’un reservori orgànic en un lloc tan remot i aparentment inert com Ceres fa pensar en què, potser, no siguem tan lluny de trobar condicions similars en altres cossos del Sistema Solar", conclou Rizos.
