L’Àrtic perdrà el gel en menys de 3 anys
Investigadors adverteixen que l’Àrtic podria quedar lliure de gel a l’estiu per a 2027, la qual cosa tindria un impacte significatiu en l’ecosistema i clima global
El gel marí de l’Àrtic es fon a un ritme sense precedents.
Un nou estudi publicat a la revista Nature Communications ha encès les alarmes sobre l’acceleració del desglaç a l’Àrtic. Segons les projeccions dels investigadors, el primer dia sense gel marí en aquesta regió podria produir-se el 2027, uns quants anys abans del que s'havia previst anteriorment.
L’equip internacional de científics, liderat per les climatòlogues Alexandra Jahn de la Universitat de Colorado a Boulder (EUA) i Céline Heuzé de la Universitat de Goteborg (Suècia), va utilitzar més de 300 simulacions per ordinador per arribar a aquesta alarmant conclusió. La majoria dels models van indicar que el primer dia sense gel arribaria entre 9 i 20 anys després de 2023, independentment de l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
No obstant, els autors van identificar una sèrie de fenòmens meteorològics extrems que podrien accelerar dramàticament la fosa del gel marí en un curt període. Aquests inclouen tardors inusualment càlides que debiliten el gel, seguits d’hiverns i primaveres càlides a l’Àrtic que impedeixen la seua formació. Quan es donen aquestes condicions durant tres o més anys consecutius, el primer dia sense gel podria avançar-se a finals d’estiu.
L’impacte d’un Àrtic sense gel
La desaparició del gel marí a l’Àrtic tindria profundes conseqüències per a l’ecosistema i el clima global. Com han advertit els científics durant dècades, un Àrtic sense gel podria alterar significativament els patrons meteorològics a tot el planeta.
"El primer dia sense gel a l’Àrtic no canviarà les coses radicalment, però demostrarà que hem alterat una de les característiques definitòries de l’entorn natural de l’Àrtic a causa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle", assenyala Alexandra Jahn en un comunicat.
El declivi del gel marí en les últimes dècades
El gel marí de l’Àrtic ha experimentat un declivi sense precedents en les últimes dècades, desapareixent a un ritme de més del 12% cada dècada a causa de l’escalfament global provocat per l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
El setembre de 2022, el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel de Colorado va informar que l’extensió mínima de gel marí a l’Àrtic va ser una de les més baixes registrades des de 1978, amb 4,28 milions de quilòmetres quadrats. Encara que aquest mínim va estar per sobre del rècord històric de 2012, representa un descens significatiu en comparació amb la cobertura mitjana de 6,85 milions de km2 entre 1979 i 1992.
Possibles solucions i crida a l’acció
Malgrat les ombrívoles projeccions, les investigadores emfatitzen que encara hi ha esperança si es prenen mesures dràstiques per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Segons els seus models, una disminució significativa de les emissions podria retardar la desaparició del gel a l’Àrtic i reduir el temps que l’oceà roman sense gel.
"Qualsevol reducció de les emissions ajudaria a preservar el gel marí", subratlla Jahn. Aquest estudi és un anomenat urgent a l’acció per als governs i la societat en general, destacant la necessitat d’implementar polítiques i canvis de comportament que permetin mitigar el canvi climàtic i les seues devastadores conseqüències.
Aquest nou estudi se suma a una creixent llista d’investigacions que adverteixen sobre l’acceleració del desglaç a l’Àrtic i els seus potencials impactes. Anteriorment, el mateix equip havia provat de predir quan l’Oceà Àrtic quedaria totalment lliure de gel durant un mes complet, concloent que això passaria en la dècada de 2030.
Altres estudis han examinat les conseqüències d’un Àrtic sense gel, com canvis en els patrons de circulació atmosfèrica i oceànica, alteracions en els ecosistemes marins i terrestres, i possibles retroalimentacions que podrien accelerar encara més l’escalfament global.
