Zero pantalles fins als 6 anys i mòbils analògics fins als 12: així són les recomanacions dels experts

El Consell de Ministres del govern espanyol ha rebut aquest dimarts l'informe encarregat pel Ministeri de Joventut i Infància a un comitè de 50 experts per abordar la exposició dels menors als mòbils, en què es recomanen zero pantalles fins als 6 anys, telèfons analògics (sense accés a Internet) fins als 16, o limitar-ne l'ús del mòbil als adults davant dels nens, entre altres mesures.

Així, de 0 a 3 anys, els experts recomanen no exposar els nens i nenes a pantalles; i de 3 a 6 anys, desaconsellen l'ús de dispositius digitals, amb excepcions, "en cas de necessitat, de manera puntual i sota la supervisió d'un adult", amb l'objectiu de mantenir un contacte social , familiar o quan es determini per resolució judicial.

A més, fins als 6 anys, aconsellen limitar l'ús de dispositius digitals pels adults en presència de menors, i de 6 a 12 anys recomanen limitar l'ús dels dispositius amb accés a Internet i prioritzar activitats vivencials, esportives, en contacte amb la natura i l'entorn físic i presencial.

De 12 a 16 anys, si es decideix permetre l'accés a dispositius digitals, els experts consideren "essencial" instal·lar eines de control parental que permetin evitar l'accés a continguts inadequats, així com gestionar el temps d'exposició, garantint l'adopció de mesures de seguretat i de configuració de la privadesa.

En aquest mateix tram d'edat, fins als 16 anys, proposen prioritzar l'ús de telèfons analògics (que només permeten la trucada, sense accés a Internet), si s'estima que són necessaris. També suggereixen endarrerir l'edat del primer mòbil intel·ligent "el màxim possible" i, en cas de regalar-lo a un menor de 16 anys, subratllen la necessitat d'utilitzar el control parental per limitar i monitoritzar l'accés als continguts i el temps d'ús.

D'aquesta manera, les expertes i experts plantegen "un accés gradual, el més segur, respectuós amb els seus drets de privadesa i intimitat i educatiu possible, i adaptat al nivell de maduresa i capacitat progressiva".

En total, el comitè planteja 107 mesures dirigides al Govern per al seu estudi, agrupades en tres blocs temporals d'implantació (curt, mitjà i llarg termini) així com recomanacions a les famílies. L'objectiu és que les Administracions Públiques garanteixin un marc de prevenció, detecció precoç i protecció davant d'una possible vulneració dels drets de la infància i l'adolescència.

L'informe -- -elaborat de forma altruista i de forma independent- inclou un diagnòstic de 150 pàgines sobre l'impacte de les tecnologies en les persones menors d'edat, en què s'analitza, entre d'altres, la responsabilitat de la indústria, la exposició dels nens i nenes a les xarxes socials, el paper de les famílies i altres actors de la societat, i les eines de protecció.

A més de les recomanacions esmentades, els experts plantegen mesures de regulació dirigides al sector de la indústria, com la configuració per defecte d'espais segurs digitals (control parental) o l'obligatorietat d'advertir a l'etiquetatge dels dispositius dels riscos que té per a la seva utilització salut, i d'elaborar informes d'impacte dels productes esmentats. A més, afegeix la importància de reforçar els mecanismes de denúncia i bloqueig.

En l'àmbit educatiu, el comitè insta a la regulació de l'ús dels dispositius als centres educatius. En aquest apartat, diferencien entre els d'ús privat de l'alumnat (no permesos en educació infantil i primària, i limitats com a eines pedagògiques a secundària) i els dels mateixos centres. En aquests darrers, es planteja la revisió contrastada de les aplicacions, l'eliminació dels sistemes de gratificació immediata o l'establiment de límits per edat, entre d'altres.

Respecte a la protecció dels drets de les persones més vulnerables (nenes, nens i adolescents), el comitè planteja la regulació de les persones creadores de contingut --incloent-hi els "kids influencers"-- i advoca per la "prohibició expressa d'exposar persones menors d'edat en el contingut objecte de la seva activitat a la xarxa", independentment que aquesta activitat generi ingressos econòmics directament o indirectament.

En aquest apartat, el comitè insta especialment a regular la pràctica del "sharenting" --compartir fotografies de menors a les xarxes socials-- per part de persones creadores de contingut o "influencers".

Segons ha informat el Ministeri de Joventut i Infància, el comitè ha estat format per 50 persones independents i expertes en diversos àmbits, presidit per la vicepresidenta de l'Associació Europea per a la Transició Digital, Ana Caballero, i estructurat en sis grups de treball (Salut, Educació, Privadesa, Indústria i Consum, Drets, Participació i Pornografia/Violència Sexual), amb una presència equilibrada entre homes i dones. 

El grup ha comptat amb representació del Plataforma d'Organitzacions d´Infància, UNICEF, Save The Children, l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, el Consell Estatal de Participació de la Infància i de l´Adolescència, el Consell de la Joventut, Associació Espanyola de Pediatria, Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell Escolar de l'Estat, l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Consell de Consumidors i Usuaris.

També hi han estat presents les confederacions d'associacions de mares i pares d'alumnes i les entitats i organitzacions del tercer sector d'àmbit estatal, a més d'especialistes a les àrees de la pediatria, la psicologia, la igualtat de gènere i la protecció de la salut mental , així com juristes especialitzats en la garantia dels drets de la infància i de la joventut.

En paral·lel a l'elaboració de l'informe, el Consell de Ministres va aprovar a primera volta el mes de juny passat l'Avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat als entorns digitals, amb l'objectiu d'avançar les iniciatives que fossin possibles. Segons explica el Ministeri de Joventut i Infància, 35 de les 107 mesures de l'informe ja formaven part de l'Avantprojecte esmentat (sistemes de verificació de l'edat o control parental, entre d'altres).

El Ministeri de Joventut i Infància ha assegurat que estudiaran la resta de propostes amb vista a la seva possible incorporació al tràmit del text o a través de les iniciatives corresponents.

A més, ha anunciat que impulsaran també una Estratègia Nacional que garanteixi els drets de nenes, nens i adolescents i els permeti gaudir dels beneficis de la tecnologia, garantint-los una navegació segura a la xarxa, prioritzant la defensa dels seus drets i oferint-los la possibilitat de participar en la presa de decisions.