ESTUDI FORESTAL
Nou índex per mesurar l'evolució dels boscos
Desenvolupat per investigadors de la Universitat de Lleida, Austràlia, EUA i Rússia. Testat a Sibèria durant disset anys
Bosc amb regeneració natural. - TATIANA SHESTAKOVA (UDL)
Personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL), la Griffith University (Austràlia), el Woodwell Climate Research Center (Estats Units) i el Sukachev Institute of Forest de l’Acadèmia Russa de Ciències ha desenvolupat un nou Índex d’Estabilitat Forestal (FSI) per mesurar l’evolució temporal dels boscos. La transformació estarà determinada per variables fisiològiques del dosser arbori (l’hàbitat que formen les copes dels arbres en un bosc) i el seu estrès hídric (situació en què la demanda d’aigua és més alta que la quantitat disponible).
Els resultats de l’índex permetran obtenir, per exemple, informació sobre l’estat i la dinàmica de degradació o recuperació dels boscos.
Donarà informació rellevant sobre restauració ecològica, reforestació i conservació
El mètode s’ha provat a Sibèria, en concret en una àrea que engloba gairebé una cinquena part de la superfície forestal mundial. Per obtenir els resultats, la zona es va sotmetre a una gran varietat d’usos i pertorbacions del sòl des de mitjans del segle XX.
Els investigadors van aplicar índexs d’estabilitat a les dades obtingudes des de l’òrbita terrestre per sensors d’imatge entre el 2003 i el 2020. Els resultats acaben de publicar-se a la revista científica Ecological Indicators i proporcionen informació rellevant per a la restauració ecològica, la reforestació i la conservació. L’estudi ha exposat els diferents patrons de l’estat dels boscos a tota la Sibèria boreal.
“Les tendències de l’FSI es mostren útils per distingir els boscos estables dels inestables, incloent-hi els efectes de les pertorbacions passades i les que es produeixin durant la sèrie temporal”, destaca en aquest sentit Tatiana Shestakova, investigadora postdoctoral del programa Beatriu de Pinós del departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de la UdL i autora principal de l’article.
Els determinants d’inestabilitat forestal s’atribueixen a processos ecològics naturals com el drenatge d’aiguamolls i els incendis forestals, a impactes humans directes com tala i estassada o a la seua acció conjunta.
