Més de 650 casos de trastorns de conducta alimentària a l'any a Lleida

Els trastorns de conducta alimentària es van duplicar arran de la pandèmia a les comarques lleidatanes i actualment se n'atenen més de 650 a l'any a les unitats especialitzades de l'Hospital Santa Maria i el Sant Joan de Déu de Lleida. Els experts critiquen la pressió estètica i la primesa com l'ideal de bellesa que es difonen a les xarxes socials.

Els trastorns de conducta alimentària (TCA) van experimentar un augment molt significatiu durant la pandèmia, fent que es disparessin els casos atesos en els centres de referència a les comarques lleidatanes. Actualment, a la unitat especialitzada de l’Hospital Santa Maria de Lleida s’atén més de 400 casos a l’any, quan el 2019 van ser 245.

Un increment que també es dona a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida amb uns 250 casos per any des de la pandèmia, la qual cosa representa un 7% dels nens i adolescents atesos al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Els professionals destaquen que entre el 2022 i el 2023 les atencions s’han estabilitzat però continuen en nivells superiors als d’abans de la covid.

Al Santa Maria, el 15% dels casos atesos són per anorèxia nerviosa, el 26% per bulímia, el 13% per trastorns per afartament i la resta són altres tipus de TCA. Quant a les edats, el 19% dels pacients tenen entre 17 i 20 anys; el 35% entre 21 i 35, i el 46% tenen més de 36 anys. Fins i tot hi ha pacients de 60 anys. En aquest sentit, els experts assenyalen que, malgrat que la malaltia sol aparèixer entre els 14 i els 15 anys, també pot donar-se l’inici en edats adultes, sent la franja de més vulnerabilitat entre els 12 i els 21 anys.

Respecte al Sant Joan de Déu, l’edat mitjana dels casos és de 15 anys, amb més prevalença, com passa al Santa Maria, de dones, representant el 90% de les atencions, encara que alerten que hi ha un repunt entre els homes els últims anys. Entre els adolescents, assenyalen que el trastorn pot ser lleu, moderat o greu en les noies, però que en els nois ja és moderat o greu. El diagnòstic més prevalent també és l’anorèxia nerviosa.

“A nivell social han augmentat els factors de risc als quals estem tots exposats, estant molt pressionats per l’ideal estètic de primesa associat a èxit i felicitat, valors que la grassofòbia potencia”, assegura la psicòloga Gina Badia, coordinadora de la Unitat Funcional de TCA al Santa Maria. “L’augment d’hores que passem connectats a xarxes socials en les quals es promouen aquests valors sobre la imatge corporal i els ideals de bellesa potencien la comparació insana i la insatisfacció corporal, influint negativament en la nostra autoestima”, alerta. En la mateixa línia, la psicòloga clínica Anna Camarasa i la infermera Maria López, ambdós del CSMIJ Sant Joan de Déu, assenyalen que “les xarxes socials són una exposició continuada a imatges i contingut que promouen un ideal de bellesa que no és realista. Com que mai no s’arriba a aquest ideal, penses que és culpa teua i entres en un bucle d’una recerca sense fi”. 

Les professionals no dubten que les xarxes tenen una influència en la incidència, en el manteniment i la gravetat dels TCA. Fins i tot perquè són plataforma de fòrums i continguts en els quals es fomenta aquest tipus de trastorns. “Abans eren pàgines web i ara estan a Tik Tok o Instagram. S’intenta frenar aquest tipus de continguts, però no es dona l’abast”. Un accés a internet que cada vegada es dona a edats més primerenques, la qual cosa rebaixa l’edat de poder desenvolupar un TCA. Segons assenyala Anna Figuer, de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, ja s’han donat casos per sota dels 10 anys, per la qual cosa la prevenció ha de començar des de Primària. “Als tallers que fem als col·legis els donem eines de protecció, per fer-los més resistents davant dels canvis propis de la pubertat i que desenvolupin el pensament crític perquè qüestionin els continguts i imatges que veuen a les xarxes socials i no els donin com a vàlids”, explica. 

A més, aquests tallers també serveixen per fer un diagnòstic precoç dels TCA, evitant que es cronifiquin. “Com abans intervens, més fàcil és sortir-ne”, defensa. Les professionals del Santa Maria i del Sant Joan de Déu recalquen que és una malaltia greu i que les persones que la tenen no són conscients que la pateixen. “És vital comptar amb ajuda per poder recuperar-se, però és important transmetre que el TCA es cura i que mai és tard per actuar”, remarquen.

«Els comentaris sobre el teu cos fan molt mal»

Una adolescent de Lleida explica a aquest diari els passos que ha fet en els dos últims anys després d’acceptar que patia un trastorn de conducta alimentària. “Des de petita havia rebut comentaris sobre el meu cos, sobretot de persones adultes, i com que tenia un malestar, vaig començar a pensar que si s’aprimava em sentiria millor, però no va ser així”, assenyala. Aquesta jove relata que va començar a ser més exigent amb si mateixa, a posar-se trista amb més facilitat, fins que finalment ho va explicar als seus pares. “Em feia vergonya explicar-ho perquè jo realment no volia curar-me al pensar que, si ho feia, tornaria a engreixar-me i a estar malament. Les primeres setmanes en tractament m’estressaven perquè havia de fer cinc menjars diaris quan normalment en feia dos fins que em vaig adonar que això era el normal. Fins i tot puc dir que ara ho gaudeixo”, confessa.

Sobre les causes que poden portar a aquest malestar, la jove es mostra rotunda a l’hora de demanar respecte per part dels altres. “No s’ha d’opinar del cos de ningú i hem de ser conscients que els nostres comentaris poden fer molt mal”, assenyala.“Jo soc conscient que si menjo em veig millor i soc més feliç, però també viu moments de contradicció perquè una part de mi em diu que no mengi perquè així estaré més guapa, tindré millor cos... Però sé que quan menjo estic de millor humor. I això em porta a pensar que si jo em veig bé, per què m’he de preocupar del que peso?”, reflexiona.

Aquesta adolescent valora positivament el fet de demanar ajuda i estar rebent tractament. “Al 100% no estic, perquè el meu cos no m’agrada del tot, però començo a acceptar-lo i a veure les parts positives. A més, amb aquest trastorn m’he perdut molt sobre qui i com soc i ara m’estic autodescobrint a mi mateixa”, assegura. En aquest sentit, valora el benefici de les teràpies de grup. “Després d’un temps, m’adono del benefici que tenien en mi. Perquè és un moment en el qual veus que no estàs sola, que hi ha més gent que t’entén i que comprèn el que estàs passant perquè se senten igual que tu”. Per això, no dubta a animar les persones que pateixen un trastorn de conducta alimentària a demanar ajuda. “Cal explicar-ho, no t’ho guardis”, conclou.

“És un intent de solució a un conflicte emocional o d’identitat”

“El TCA és un intent de solució a un conflicte emocional, a un problema d’identitat, d’autoestima, a situacions d’ansietat o estrès, fins i tot traumàtiques o de dol, que la persona no sap com afrontar.” Així ho asseguren la psicòloga clínica Anna Camarasa i la infermera Maria López, del Sant Joan de Déu de Lleida. En aquest centre s’atenen els casos de nens i adolescents. “Durant la Primària hi comença a haver aquest malestar i al principi de l’ESO és quan debuta aquesta solució a l’entendre que estant prima aconseguiré estar bé, acceptar-me, tenir seguretat, sensació de control, i els altres m’acceptaran”, expliquen. És un moment de canvis importants en la persona que, si existeixen factors previs de malestar emocional, poden derivar en un trastorn de conducta alimentària. 

“Busquen la solució en aquestes conductes amb l’alimentació i hi queden atrapats”, afirma la psicòloga Gina Badia, coordinadora de la Unitat Funcional de TCA de l’Hospital Santa Maria de Lleida. “Cada vegada hi ha nenes més petites preocupades pel seu cos i això és molt greu”, alerta, i afegeix que “la insatisfacció es tradueix amb deixar de menjar, fer una activitat física compulsiva o addictiva o purgar el que s’ha menjat perquè busquen aquest ideal de bellesa que és inassolible perquè és irreal”, remarquen. 

Quan es fa aquesta detecció? Els professionals coincideixen que poques vegades són els mateixos afectats els que demanen ajuda, precisament perquè aquest trastorn el veuen com la seua “protecció” i consideren que sortir-ne els farà estar pitjor. Per aquest motiu, és important la implicació de l’entorn, sent el col·legi, els amics i la família els primers que s’adonen que alguna cosa passa. “Quan elles noten alguna cosa t’has de remuntar a un any abans i quan hi comença a haver símptomes, uns sis mesos”, segons les professionals del CSMIJ. 

“Estar prima no és un objectiu en si mateix, encara que elles pensin que sí, sinó que ho veuen com una solució per estar millor, al considerar que estant primes seran acceptades i seran més felices”, asseguren. Una vegada que arriben a les unitats, la clau és l’atenció multidisciplinària, amb psicòlegs, infermeres, psiquiatres i nutricionistes. A banda de l’atenció ambulatòria, cal ressaltar l’efectivitat de les teràpies de grup, on s’inclouen les famílies. També hi ha casos que requereixen una hospitalització parcial o total. 

En el cas del Santa Maria, fa un any es va incorporar el nutricionista Cristian Hernández, que explica que és molt important “entendre l’alimentació com aquest vehicle que em cuida, des del gaudi i que forma part del que és viure”. “Tots els que venen consulten continguts d’aquest tipus, de dietes o d’exercici físic, amb cossos ideals”, assenyalen des del Sant Joan de Déu. 

Per això, consideren necessari fer campanyes de prevenció i sensibilització per fomentar el respecte a la diversitat corporal, amb continguts educatius i positius a les xarxes socials que promoguin l’autoestima i la pròpia identitat. De fet, asseguren que des dels centres educatius ja es treballa en aquesta línia, sobretot per lluitar contra l’assetjament. 

Entre els senyals d’alerta per poder detectar-ho, apunten a irritabilitat, ansietat, depressió, restricció d’aliments, saltar-se menjars i aïllament, també les mentides. “Es poden obsessionar a ser les millors en els estudis, perquè el TCA se centra en la perfecció física i també de rendiment”, assenyalen. Sobre els efectes que tenen aquests trastorns a nivell orgànic, són falta d’energia, cansament i debilitat entre els més immediats, i restrenyiment i dolors estomacals i articulars de forma més prolongada. “A nivell cerebral, s’accentuen l’ansietat, la por i la depressió”, afegeixen.

Pensament crític i retardar l’accés als 16, ‘armes’ davant de les xarxes socials

“Les xarxes socials no creen els TCA però són un factor de risc molt important. Com més hores de consum, més probabilitat perquè l’impacte és més gran.” Així s’expressa Anna Figuer, de l’equip de prevenció de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, que considera claus el control de continguts i fomentar el pensament crític des de petits per ser conscients de la distorsió de la realitat i lluitar contra la falsa idea que relaciona el físic amb la felicitat. Segons Figuer, “a les xarxes tot es magnifica. El culte al cos, a la bellesa, la cultura de la dieta. Una idea que avui està estesa en aquesta societat del consumisme que ens intenta inculcar que el cos és mal·leable”. En aquest sentit, també afegeix que “són els mateixos influencers, referents per als adolescents, els qui diuen aquests missatges que poden ser molt tòxics en una plataforma en la qual estan exposats les 24 hores del dia a un ideal estereotipat inassumible que els provoca insatisfacció”. 

A més, recorda que no tan sols hi ha aquest tipus de continguts sinó també pàgines i perfils que fan directament apologia dels TCA, com l’anorèxia i la bulímia. “Des de Catalunya vam aconseguir el 2019 que s’aprovés un decret llei que persegueix aquest contingut però és molt difícil de controlar. Una vegada ho notifiques, al cap de pocs dies n’apareixen d’altres.” 

Llavors, com lluitar contra aquesta influència? Per a Figuer, una de les armes és el desenvolupament del pensament crític des de petits. “Que siguin capaços de veure que només mostren una part de la realitat i que les imatges estan retocades o fins i tot creades amb intel·ligència artificial.” Una altra eina és retardar l’accés a les xarxes socials. “Els adolescents estan en un moment en què el cos comença a canviar, la insatisfacció corporal és habitual i la maduració cerebral no s’ha portat a terme. Tota influència pot ser perillosa, de manera que recomanem que aquest accés sigui a partir dels 16 anys i que es faci de forma controlada i supervisada.” 

També els professionals que atenen persones amb TCA dels hospitals Santa Maria i Sant Joan de Déu de Lleida comparteixen aquesta preocupació de la influència que exerceixen les xarxes socials sobre persones que poden tenir una predisposició a desenvolupar aquest tipus de patologies. En aquest sentit, denuncien l’existència de perfils que difonen missatges de nutrició sense la formació necessària.