Nous canvis en l’edat de jubilació ordinària, anticipada i parcial a Espanya per a 2025: Quan podràs retirar-te?
Nous requisits d’edat i cotització afectaran milers de treballadors, mentre s’acosten reformes en jubilació parcial i anticipada
Imatge d’arxiu|arxivament d’una parella de jubilats.
A partir de l’1 de gener de 2025, els espanyols que desitgin jubilar-se amb el 100% de la pensió hauran de tenir almenys 66 anys i 8 mesos d’edat, segons l’estipulat en la reforma de pensions de 2013. Aquesta mesura forma part d’un pla de 15 anys per elevar progressivament l’edat de jubilació de 65 a 67 anys.
Aquells que acreditin menys de 38 anys i 3 mesos de cotització hauran de complir aquesta nova edat mínima. Tanmateix, els qui superin l’esmentat període de cotització podran jubilar-se als 65 anys i rebre la totalitat de la seua pensió.
Requisits de cotització i modalitats de jubilació
És important destacar que el requisit de cotització mínima per accedir a la pensió contributiva de jubilació es manté en 15 anys, amb la condició que almenys dos d’ells estiguin compresos dins dels últims 15 anys previs a la jubilació.
Quant a la jubilació parcial, l’edat mínima d’accés serà l’edat ordinària de jubilació aplicable en cada cas, sempre que l’empresa no realitzi un contracte de relleu. Si s’efectua l’esmentat contracte, l’edat mínima serà de 62 anys i 8 mesos amb més de 36 anys i 3 mesos cotitzats, o 63 anys i 4 mesos amb 33 anys de cotització.
La jubilació anticipada voluntària permet avançar la jubilació fins a 24 mesos abans de l’edat legal ordinària, la qual cosa significa que el 2025 l’edat mínima serà de 64 anys i 8 mesos, amb almenys 35 anys cotitzats. Per a carreres laborals més extenses, s'hi podrà accedir a partir dels 63 anys.
D’altra banda, la jubilació anticipada forçosa possibilita jubilar-se fins 48 mesos abans de l’edat ordinària. El 2025, es requeriran 62 anys i 8 mesos d’edat, i un mínim de 33 anys cotitzats. Amb carreres laborals més prolongades, l’edat mínima se situa en 61 anys.
Coeficients reductors i bonificacions
És crucial tenir en compte que tant la jubilació anticipada voluntària com la forçosa comporten l’aplicació de coeficients reductors sobre la quantia de la pensió. Aquests coeficients varien en funció del temps d’avançament i els anys cotitzats, oscil·lant entre el 21% i el 3,26% per a la voluntària, i entre el 30% i el 0,50% per a la forçosa.
En contraposició, la jubilació demorada, que implica retardar voluntàriament l’accés a la pensió més enllà de l’edat ordinària, comporta una bonificació. Aquesta pot consistir en un percentatge addicional del 4% per cada any de demora, una quantitat a tant alçat, o una combinació d’ambdues opcions si es posterga la jubilació dos anys o més.
Reformes venidores i compatibilitat feina-pensió
L’última reforma de pensions acordada el juliol de 2022 va introduir canvis en la jubilació demorada, permetent rebre un incentiu addicional per cada sis mesos de demora a partir del segon any. A més, s’establiran coeficients reductors de l’edat de jubilació per a ocupacions especialment penoses o perilloses, basats en criteris objectius com la incidència i durada de les baixes mèdiques, incapacitats permanents i morts.
Així mateix, s’ampliaran de dos a tres els anys possibles d’avançament en la jubilació parcial, amb límits en la reducció de la jornada i millores en les condicions del treballador rellevista, la contractació del qual haurà de ser indefinida i a temps complet en un lloc no amortitzable.
Un altre aspecte destacable és el nou marc per a la compatibilitat entre feina i pensió. Els percentatges de la pensió que es podran percebre mentre es treballa seran del 45% amb un any de demora, 55% amb dos anys, 65% amb tres anys, 80% amb quatre anys i 100% amb cinc anys de demora.
En resum, l’edat legal de jubilació a Espanya continuarà augmentant progressivament fins assolir els 67 anys el 2027, d’acord amb la reforma de pensions de 2013. Els canvis que entraran en vigor el 2025 afectaran milers de treballadors, els qui hauran de complir nous requisits d’edat i cotització per accedir a la pensió completa.
Aquestes modificacions s’emmarquen en un context d’envelliment poblacional i pressions sobre el sistema de pensions, que han portat a successives reformes en els últims anys. L’objectiu és garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini, adaptant-lo a l’evolució demogràfica i del mercat laboral.
