Aquestes són les carreteres més perilloses de Catalunya
El RACC alerta que la probabilitat que es produeixi un sinistre greu és quatre cops major a carreteres convencionals
El darrer informe iRAP del RACC, que analitza les carreteres catalanes durant el trienni 2021-2023, posa de manifest un augment del 5,7% en l'índex de risc viari, que mesura la probabilitat de patir un accident greu o mortal. Aquest increment es produeix després d'una dècada de reduccions sostingudes en l'accidentalitat. El canvi es deu a un augment del 14% en els accidents greus o mortals, mentre que la mobilitat només ha crescut un 8% en el mateix període. Això evidencia que, tot i els esforços en seguretat viària, alguns trams continuen presentant perills notables, especialment les carreteres convencionals.
Les carreteres amb més risc
Les carreteres convencionals, aquelles que no estan desdoblades, destaquen com les més perilloses. En aquestes vies, la probabilitat de patir un accident greu és quatre vegades superior respecte a les carreteres amb doble carril. Segons l’informe, un 24% dels 6.300 quilòmetres analitzats de la xarxa viària catalana tenen un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal.
Trams especialment perillosos:
Arrabassada (BP-1417): Aquesta via, que connecta Barcelona amb Sant Cugat, lidera el llistat de carreteres més perilloses. El 100% dels accidents greus registrats entre 2021 i 2023 en aquest tram han implicat motocicletes. Tot i les intervencions realitzades, incloent-hi la instal·lació de separadors de fluxos i cunetes trepitjables, continua sent un punt crític.
Altres trams destacats:
- T-314, entre Cambrils i Reus
- B-502, entre Vilassar de Mar i Argentona
- BV-5001, entre Martorelles i Vilanova del Vallès
- TP-7225, entre Reus i El Morell
- GI-64, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit
- BP-2151, entre Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Ribes
- GI-643, entre Torroella de Montgrí i Parlavà
- BV-1201, entre Olesa i Castellbisbal
- GI-673 i GI-674, entre Caldes de Malavella i Llagostera.
Aquestes vies concentren bona part dels sinistres greus, fet que les converteix en prioritats per a futures intervencions de seguretat viària.
Les zones amb més accidents
Una altra dada preocupant de l’informe és la concentració de sinistres en punts específics de la xarxa. L’enllaç de l’A-2 amb l’AP-2, la B-20, la B-10 i la C-32 torna a ser el tram amb més accidents registrats. A aquest punt l'acompanyen zones com la C-58, entre Cerdanyola i Barcelona, i el Nus de la Trinitat. Més de la meitat dels trams amb més accidents es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona, una zona amb densitats de trànsit molt elevades.
Les motos, les més afectades
Un dels aspectes més destacats de l’informe és la implicació de motocicletes en els accidents greus o mortals. Les motos, tot i representar només un 2,4% de la mobilitat total, estan involucrades en el 45% dels accidents greus. Aquesta dada revela la vulnerabilitat d’aquest tipus de vehicles i subratlla la necessitat de mesures específiques, com millores a les infraestructures i campanyes de conscienciació.
També s’ha constatat un increment sostingut dels accidents amb bicicletes, que han augmentat un 75% des del 2013.
Les carreteres més segures
No tot són males notícies. Trams com la C-25 (Gurb-Calldetenes) i la A-7 (Vandellós-Cambrils) es troben entre les carreteres més segures de Catalunya. Aquestes vies, malgrat tenir un volum elevat de trànsit, no han registrat cap accident greu o mortal en els darrers tres anys.
Nous plans per reduir la sinistralitat
Les autoritats treballen per implementar noves mesures de seguretat viària. Entre les accions previstes hi ha l’ús del carril Bus VAO per a motocicletes en trams com la B-23 i l’ampliació dels sistemes de velocitat variable en vies com l’AP-7, on el control de velocitat ja ha mostrat resultats positius. També es prioritzen inversions en carreteres convencionals per millorar-ne les condicions i reduir la sinistralitat.
Aquest informe destaca la necessitat de redoblar esforços per assolir els objectius de la Visió Zero: eliminar les víctimes mortals a les carreteres el 2050 i reduir-les un 50% abans del 2030. Tot i les millores, els nous desafiaments, com l’augment de la mobilitat i l’increment de l’ús de motocicletes, fan imprescindible una acció decidida i coordinada.