SEGRE

Aquestes són les comarques de Lleida amb la taxa de mortalitat més alta

Alguna d’elles, per sobre de la pandèmia de la covid

Una vista del cementerio de Lleida.

Una vista del cementiri de Lleida.Amado Forrolla

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La taxa de mortalitat a la província de Lleida s’ha reduït als nivells més baixos dels últims 40 anys, situant-se en 9,39 de morts per cada 1.000 habitants al tancament de 2023, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa una disminució d’1,7 punts respecte a 2020, any marcat per la pandèmia de COVID-19, quan l’indicador va assolir els 11,09 morts per cada mil habitants.

Entre les comarques lleidatanes, Les Garrigues registra la taxa de mortalitat més elevada, amb 11,72 de morts a l’any per cada 1.000 habitants, mentre que la Cerdanya presenta el registre més baix, amb 7,14. Altres comarques com el Pallars Jussà i la Segarra han assolit el 2023 les seues dades més baixes de la sèrie històrica, amb taxes de 10,52 i 7,95, respectivament. Per la seua part, l’Alta Ribagorça se situa en 8,96, superant lleugerament la xifra de 2020, any de la pandèmia de la covid.

El descens global de la taxa de mortalitat a Lleida s’atribueix principalment a la reducció de morts per malalties infeccioses, categoria en la qual s’inclou la COVID-19. Durant la pandèmia, aquest epígraf va arribar a multiplicar-se per deu, passant de menys de 90 casos en les quatre dècades anteriors a 873 el 2020. Encara que es va mantenir elevat en els dos anys següents, amb 568 i 518 de morts el 2021 i el 2022, s’espera que la disminució d’aquest tipus de patologies contribueixi a una nova reducció de la taxa de mortalitat al tancament de 2024.

Principals causes de mort a Lleida

Segons els registres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les malalties circulatòries i els tumors són les dos causes més freqüents de mort a la demarcació lleidatana, provocant cada una més de mil morts a l’any. El 2022, es van registrar 1.119 morts per patologies circulatòries i 1.059 per tumors, encara que s’observa una tendència de canvi, ja que la prevalença de les primeres ha disminuït en més de 20 punts en les últimes quatre dècades, mentre que els tumors es mantenen en volums similars.

Deixant al marge l’impacte de les malalties infeccioses durant la pandèmia, el tercer grup de malalties més mortíferes són les respiratòries, que causen al voltant de 450 morts anuals. Així mateix, crida l’atenció l’augment de les morts per patologies del sistema nerviós, que gairebé s’han duplicat en quatre dècades, passant de 143 a 237 casos a l’any, degut en part a l’envelliment de la població.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking