La taxa de mortalitat cau a Lleida als nivells més baixos en quatre dècades

La taxa de mortalitat ha caigut a la demarcació de Lleida als nivells més baixos de les últimes quatre dècades, segons indiquen els registres de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que situen aquest indicador clarament per sota dels 10 morts per cada mil habitants, gairebé dos punts per sota del que es va donar durant la pandèmia.

La taxa de mortalitat ha caigut a la demarcació de Lleida als nivells més baixos de les últimes quatre dècades, segons indiquen les dades demogràfiques de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

Segons aquesta font estadística, la taxa de mortalitat de la demarcació el 2023, que és l’última dada disponible, es va situar en 9,39 morts per cada 1.000 habitants, és a dir, per sota de l’1%, un registre que resulta ser el més reduït de la sèrie que comença el 1997 i també de la que inclou xifres anteriors, fins al 1986, amb anys alterns.

Aquesta evolució de la taxa de mortalitat, més d’un punt i mig inferior que es donava al canvi de segle, quan no era estrany superar els 11 morts per cada miler d’habitants a Lleida, es deu, bàsicament, a la d’uns altres quatre indicadors: el volum de població, la xifra d’òbits, el nivell d’envelliment i l’esperança de vida.

El cens de la demarcació ha augmentat una quarta part en el que va de segle, 89.607 persones, és a dir, un 25,47% si el període de referència és el del 2000 al 2024, quan ha assolit els 451.197; i 94.741 i un 26,57% si l’estimació s’amplia fins a l’any 1996.

Aquest increment demogràfic, que ha fet créixer la base sobre la qual es calculen les taxes, es deu fonamentalment a la recepció de migrants; i, entre aquests, principalment als d’origen estranger, que ja suposen un quart dels empadronats i l’arribada dels quals ha compensat amb escreix la progressiva minva de població derivada del creixement vegetatiu.

El número de morts per any, que ja supera els 4.500, ha seguit creixent, però a menor velocitat que la població: un 10,28 per cent en vint anys, del 2002 al 2022, i un 15,4% en 25, fins a deu punts per sota del ritme d’increment que ha experimentat la població.

Aquesta menor taxa de mortalitat afecta de manera especial els grups de població més envellits, que són els que tradicionalment suporten el major impacte. Això s’ha traduït en un augment de l’esperança de vida, que ja supera els 84 anys i mig (84,65) després d’un avanç de quatre en aquest segle i malgrat la pandèmia, i en un altre de l’índex d’envelliment, que supera el 127 per cent a l’haver-hi una mica més de cinc persones majors de 65 anys per cada quatre menors de 20.

L’indicador cau 1,7 punts davant el del 2020, l’any de la pandèmia

La taxa de mortalitat de la demarcació de Lleida al tancament del 2023 s’havia reduït 1,7 punts en relació amb la del 2020, l’any de la pandèmia, al caure d’11,09 a 9,39 morts per cada mil habitants. El gruix d’aquesta forquilla es deu a les defuncions causades per les malalties de tipus infecciós, entre les quals es comptabilitza la covid-19. Aquest epígraf, que inclou altres patologies, va marcar un registre rècord de 873 finats quan no havia arribat als 90 durant els quaranta anys anteriors, és a dir, que amb la pandèmia va arribar a multiplicar-se per deu. Aquest registre es va mantenir anormalment alt els dos anys següents, amb 568 i 518 el 2021 i el 2022, respectivament. Les xifres oficials anoten 1.697 morts per covid i 63 de sospitoses en tres anys. La reducció d’aquest epígraf fa preveure una altra reducció de la taxa de mortalitat quan es tanquin les dades del 2024.