L'any 2024 ha estat el més calorós de la història
Onades de calor, huracans, inundacions i sequeres: el canvi climàtic deixa un rastre de devastació a tot el planeta durant 2024
Efectes de la Dana a Paiporta, València. - EFE
A punt de concloure, el 2024 passarà a la història com l’any més càlid mai registrat, amb una anomalia tèrmica global que per primera vegada supera els 1,5 graus de mitjana|mitja respecte a l’era preindustrial. Aquesta fita, adverteix sobre l’acceleració del canvi climàtic i les seues catastròfiques conseqüències.
Durant aquests dotze mesos, el planeta ha estat fuetejat per una sèrie de desastres climàtics sense precedents: des d’asfixiants onades de calor, fins huracans, pluges torrencials, sequeres, incendis i inundacions mortals. Aquestes catàstrofes han deixat estampes inèdites com les pluges torrencials al desert del Sàhara després de l’estiu o les tràgiques inundacions a València, Espanya, amb més de 220 morts.
La Mediterrània, una bomba de rellotgeria climàtica
El mar Mediterrani, que s’escalfa molt més ràpid que la resta i va assolir temperatures entorn de 30 graus durant l’estiu, s’ha convertit en una autèntica bomba de rellotgeria per a la instigació de fenòmens extrems com les pluges torrencials que van negar València.
Però les conseqüències de l’escalfament global no es limiten a Europa. La sequera causada per les altes temperatures i la falta de pluges està tenint un impacte sense precedents a tot el món, des d’Àsia fins Àfrica, on causa estralls, passant per Sud-amèrica, on la selva amazònica s’està deshidratant a un ritme alarmant.
Un estiu per a la història: el més calorós mai registrat
L’estiu de 2024, amb diversos rècords d’altes temperatures seguint la tendència dels últims anys, ha estat el més calorós al planeta des que existeixen registres, segons les dades del programa europeu Copernicus, referent mundial en monitoratge climàtic.
De gener a novembre, l’anomalia tèrmica global va ser de 0,72 graus superior a la mitjana del període 1991-2020. Però és la dada anual la que fa saltar totes les alarmes: El 2024 va registrar una anomalia d’1,5 °C de mitjana a nivell global per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900).
Hem creuat el punt de no retorn climàtic?
L’Acord de París de 2025 va fixar el límit d’1,5 graus com a llindar màxim de seguretat d’augment de temperatures estimat pels científics del plafó|panell sobre canvi climàtic de l’ONU per evitar un punt de no retorn per a la supervivència del planeta. Tot i que encara no s’ha sobrepassat|ultrapassat de forma sostinguda, les dades de 2024 suposen una clara advertència|advertiment.
Mentrestant, els principals gasos causants de l’escalfament global han continuat creixent. El 2024 tancarà amb un nou rècord d’emissions de CO2 de la indústria fòssil després d’augmentar el 0,8 % respecte a 2023, amb 37.400 milions de tones abocades|vessades a l’atmosfera, segons el plafó|panell Global Carbon Project.
Huracans, incendis i desglaç: un còctel climàtic explosiu
La temporada d’huracans a l’Atlàntic ha estat especialment catastròfica, amb ciclons com Beryl, Helene o Milton, que va passar de categoria 1 a 5 en un només dia abans de tocar terra en Florida amb vents huracanats.
Els incendis forestals de nova generació, amb flames cada vegada més voraces i extenses avivades pel canvi climàtic, arrasen des de l’Àfrica fins Amèrica, passant per Europa o el Canadà. Mentrestant, als pols|polos la situació empitjora, amb un augment del nivell del mar que amenaça d’ofegar a territoris enters|punts i una acceleració de la pèrdua de glaceres.
