Un nen de Lleida no es talla els cabells des de fa cinc anys per donar-lo a malalts de càncer
El Lex, d'11 anys, dirà adeu a la cabellera dilluns perquè “volia ajudar en la causa”, assegura
Amb tan sols sis anys, el Lex va dir a la seua mare que volia començar a deixar-se créixer els cabells. Però el que ell tenia al cap no eren uns quants centímetres, sinó que pretenia deixar-se una llarga cabellera per una bona causa: donar-la a Afanoc (Associació de Nens i Nenes amb Càncer) amb l’objectiu d’elaborar perruques per a petits pacients oncològics. Des d’aleshores, han passat cinc anys i el Lex (Alexandre) Tomàs Martínez, veí del barri de Cappont de Lleida, cursa sisè de Primària. A dia d’avui, el seu cabell ja supera els 35 centímetres de llarg i ha pres la decisió de tallar-se’l dilluns vinent per donar-lo.
Per fer aquest important pas, el Lex acudirà a Mata Campaña, l’única perruqueria de la ciutat que gestiona la donació solidària de cabell per a nens amb càncer. “Quan ho vam consultar amb Afanoc, ens van redirigir allà”, assegura la Rosana Tomàs, la mare del Lex.
Però, com arriba un nen tan petit a prendre una decisió com aquesta? Tot va començar uns quants anys enrere, quan el Lex i la seua família van visitar la seu d’Afanoc i el que va veureva impactar molt el petit. Més tard, recorda que va veure la seua mare a casa fer llaços rosa i li va preguntar per a què eren. “Em va dir que eren per al càncer de mama i vaig decidir que jo també volia aportar el meu gra de sorra per ajudar nens amb càncer”, recorda el Lex. De fet, la seua mare, la Rosana, afirma que quan s’ho va proposar “vaig intentar convèncer- lo que no ho fes”. “Fins i tot li vaig insistir a donar diners en lloc del cabell, però ell mateix em va respondre que si tothom dona diners i ningú no dona el cabell, com es faran les perruques?”. Així va ser com Lex va aconseguir convèncer la seua família.
Arguments clars
Tanmateix, a la Rosana encara li quedaven certs dubtes: “Com a mare, temia que es poguessin ficar amb ell per tenir cabellera”, reconeix. Així, explica que “al carrer, la gent de vegades el confon amb una nena, encara que ho fan sense malícia”. Al Lex això no li importa, “els dic que soc un nen i no passa res”, assegura, i afegeix: “Els nens que no tenen cabell ja pateixen burles, per això, a mi m’era igual que es poguessin riure del meu cabell.” En realitat, “en cinc anys, cap amic o conegut mai no s’ha ficat amb ell”, subratlla la Rosana. És més, un parell de companys declasse del Lex es van animar a imitar-lo.
També és el cas del pare del petit, Santi Martínez, que es va unir a la causa el 2020, “quan va arribar el confinament i les perruqueries no podien obrir”. Va ser el Lex qui el va convèncer. Després de viure l’experiència de tenir el cabell llarg, tots dos estan d’acord que “és molt molest pentinar-se, desenredar- lo, aguantar la calor que fa durant l’estiu i assecar-lo amb assecador durant l’hivern; però ho suportem amb paciència”, asseguren. “Hi ha hagut moments en què he trobat a faltar portar el cabell curt, però he aguantat perquè tenia clar que calia seguir endavant”, va assenyalar el Lex. Ara, el noi no està gens nerviós per anar a la perruqueria, després de tant de temps. “Tindrem totes les vacances de Nadal per acostumar- nos al nostre nou reflex al mirall”, apunta el Santi.