«Si a internet hi ha masclisme és perquè la societat és masclista»

Amb la investigació sobre continguts masclistes a internet, què es pretenia demostrar?

El nostre principal objectiu era examinar com es viralitzen els discursos misògins a les xarxes socials. En concret, vam analitzar Facebook, Instagram i Twitter (abans que la comprés Elon Musk). També volíem monitorar quin tipus de perfils publiquen discursos d’odi i vam intentar desenvolupar una guia per combatre aquests missatges.

Quina va ser la mecànica?

Entre el setembre i l’octubre del 2022 vam detectar mig milió de publicacions amb discursos misògins, així com missatges de conscienciació i denúncia del masclisme i de suport a les seues víctimes. Vam analitzar els 5.000 més virals i, per sort, vam poder detectar més missatges del segon tipus que del primer a les tres xarxes socials.

Es viralitzen més els missatges feministes que els d’odi?

Sí, és una de les conclusions que hem extret. També vam veure que Facebook és la plataforma on més prolifera l’odi, a diferència d’Instagram, que és on més es viralitzen les publicacions feministes. No obstant, m’agradaria remarcar que l’estudi es va elaborar abans que Twitter es convertís en X amb l’adquisició de Musk.

Avui dia els resultats podrien variar per aquesta raó?

Probablement sí. El 2022, l’algoritme de Twitter funcionava molt bé, les publicacions que contenien paraules denigrants eren eliminades bastant ràpid. Ara, les polítiques de la xarxa social han canviat i, malgrat que no podem afirmar que X sigui la plataforma amb més odi, crec que és una hipòtesi bastant fonamentada.

Per aquesta raó, hi ha una allau d’usuaris que deixen X i se’n van a Bluesky. Podria acabar ‘contaminada’ també aquesta plataforma?

Tot depèn de les seues polítiques d’ús. Al cap i a la fi, sempre hi haurà usuaris que utilitzin les xarxes per a malmeter o desinformar. De moment, sembla que Bluesky no consent aquests missatges ja que, precisament, va nàixer per ser un contrapès d’X. Però no podem predir cap a on va.

És possible determinar el perfil dels qui publiquen contingut d’odi?

Es va intentar fer un estudi etnogràfic d’aquests usuaris entre altres coses, per esbrinar les seues tendències polítiques i fixar si existia alguna correlació entre missatges radicalitzats i ideologies determinades. Però és massa complicat ja que solen ser comptes anònims o que proporcionen poca informació sobre els seus propietaris.

Quina és la intenció que hi ha darrere dels missatges masclistes?

Detectem que l’odi està principalment enfocat a dones periodistes o polítiques. Per exemple, Irene Montero, anterior ministra d’Igualtat, és una de les figures més atacades. Bàsicament, les dones amb discurs propi i visibilitat pública són les que desperten més aversió.

Fins a quin punt el contingut que veiem a internet és un reflex de la nostra societat?

Les xarxes socials mai no s’inventen res, tan sols amplifiquen els missatges provocant que arribin a nuclis de població influenciable. Si a internet hi ha masclisme, racisme o odi en general, és perquè la nostra societat és així.

Són una manera d’organitzar i mobilitzar la ciutadania?

Efectivament. Fins i tot poden arribar a radicalitzar-la, especialment a aquells més fàcils de convèncer, com els adolescents. Fan que idees completament extremistes siguin percebudes com de sentit comú. Això és el més perillós.

Una investigació internacional des de Lleida

La investigació, dirigida per Suau des de la UdL, es va portar a terme durant un any, entre el setembre del 2022 i el setembre del 2023. Va comptar amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad de Guadalajara (a Mèxic). L’estudi va rebre finançament de l’Institut Català Internacional per la Pau, que va fer un seguiment i la comprovació dels seus objectius, i va contribuir a difondre-ho.Així mateix, ahir es van presentar els resultats al Rectorat de la UdL com a part de la iniciativa Aules contra la violència de gènere, que organitza la Unitat d’Igualtat i Diversitat de la institució.