Les bossetes de te comercials alliberen milions de microplàstics durant el seu ús

Un estudi recent dut a terme per investigadors del Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha revelat que les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen milions de nanoplàstics i microplàstics a les infusions. Aquesta investigació posa de manifest, per primera vegada, la capacitat d'aquestes diminutes partícules d'internalitzar-se en cèl·lules intestinals humanes i, per tant, la possibilitat que arribin al torrent sanguini i s'escampin per tot l'organisme.

Els envasos d'aliments són considerats una de les principals fonts de contaminació per microplàstics i nanoplàstics (MNPL), sent la seva inhalació i ingestió la via més comú d'exposició humana a aquests contaminants. En aquest context, l'equip de recerca de la UAB ha aconseguit caracteritzar detalladament els MNPL alliberats per diversos tipus de bossetes de te disponibles al mercat.

Alliberament massiu de partícules

Les bossetes analitzades estaven fabricades amb els polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa. Els resultats mostren que, en preparar una infusió, el polipropilè allibera aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres. D'altra banda, la cel·lulosa allibera uns 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres. Finalment, el niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres.

Per caracteritzar els diferents tipus de partícules presents a la infusió, es van emprar tècniques analítiques avançades com la microscòpia electrònica d'escaneig (SEM), la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), l'espectroscòpia d'infrarojos (ATR-FTIR), la dispersió de llum dinàmica (DLS), la velocimetria làser per efecte Doppler (LDV) i l'anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA). Segons destaca la investigadora Alba García, "hem aconseguit caracteritzar de manera innovadora aquests contaminants amb un conjunt de tècniques d'avantguarda, cosa que constitueix una eina molt important per avançar en la investigació sobre els possibles impactes en la salut humana".

Interacció amb cèl·lules intestinals

Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és que es va observar, per primera vegada, la interacció dels microplàstics i nanoplàstics amb cèl·lules intestinals humanes. Les partícules es van tenyir i es van exposar a diferents tipus de cèl·lules intestinals per avaluar-ne la interacció i la possible internalització cel·lular.

Els experiments van mostrar que les cèl·lules intestinals productores de mucositat són les que presentaven més absorció de MNPL. En aquestes cèl·lules, les partícules arriben fins i tot a introduir-se dins del nucli que allotja el material genètic. Aquest resultat suggereix un paper clau del mucus intestinal en l'absorció d'aquestes partícules contaminants i subratlla la necessitat de més investigacions sobre els efectes que l'exposició crònica pot representar en la salut humana.

Necessitat de regulació i seguretat alimentària

Davant d'aquests descobriments, els investigadors ressalten la importància de desenvolupar mètodes de prova estandarditzats per avaluar la contaminació per MNPL alliberats pels materials plàstics en contacte amb aliments. A més, consideren fonamental formular polítiques regulatòries per mitigar i minimitzar aquesta contaminació de manera efectiva.

Amb l'ús creixent de plàstics als envasos d'aliments, es fa imprescindible abordar la contaminació per MNPL per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut pública. L'estudi, desenvolupat en el marc del projecte europeu PlasticHeal i coordinat pel Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, compta amb la col·laboració d'investigadors del Helmholtz Centre for Environmental Research a Leipzig, Alemanya.

Investigació pionera i repercussions futures

Aquesta investigació suposa un avenç significatiu en la comprensió dels efectes dels microplàstics i nanoplàstics en la salut humana. Els resultats obtinguts obren la porta a futures línies d'investigació centrades a aprofundir en els mecanismes d'absorció i distribució d'aquestes partícules en l'organisme, així com a avaluar els possibles riscos associats a l'exposició crònica.

A més, l'estudi posa de manifest la necessitat d'una major conscienciació sobre l'ús de materials plàstics en la indústria alimentària i la importància de promoure alternatives més sostenibles i segures. La col·laboració entre institucions de recerca, entitats reguladores i el sector industrial serà clau per abordar aquest repte i garantir la protecció de la salut pública enfront de la contaminació per microplàstics i nanoplàstics.