Nova normativa als menjadors escolars: només es beurà aigua
El reial decret en preparació també garantirà el consum diari de fruites i verdures fresques per combatre l’obesitat infantil
El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha anunciat que el govern espanyol està treballant en una normativa per regular els menjadors escolars amb l’objectiu d’aturar l’obesitat infantil, un problema que afecta especialment els menors de famílies amb rendes més baixes. Entre les mesures previstes, destaca la prohibició del consum de begudes ensucrades durant els menjars als centres educatius, en els quals només se servirà aigua.
El ministre Pablo Bustinduy ha assenyalat aquestes mesures durant la presentació de l’estudi Aladino 2023 sobre l’Alimentació, Activitat física, Desenvolupament Infantil i Obesitat. A més de la restricció de begudes ensucrades, el reial decret garantirà el consum diari de fruites i verdures fresques per a tots els nens i nenes. Aquest estudi, realitzat a partir d’una mostra de 12.678 escolars d’entre 6 i 9 anys de 296 col·legis de tot Espanya, ha constatat que l’excés de pes en aquest grup d’edat ha disminuït un 4,5% en els últims quatre anys, la caiguda més gran registrada en la sèrie històrica.
Malgrat aquesta millora, el problema de l’obesitat infantil continua sent preocupant, ja que més d’un terç dels alumnes i alumnes (36,1%) continua tenint un excés de pes, amb un 20,2% de sobrepès i un 15,9% d’obesitat. El Govern central espera que les mesures contemplades al nou reial decret contribueixin a continuar reduint aquestes xifres i a promoure hàbits alimentaris saludables des de la infància.
Baixa l’obesitat infantil, menys a les rendes baixes
Però aquesta millora no s’ha percebut en les famílies amb rendes més baixes, amb indicadors relativament constants des de 2011. La prevalença de l’excés de pes en menors de famílies amb ingressos inferiors als 18.000 euros arriba al 48%, és a dir pràcticament un de cada dos, davant el 29 % que se’n registra en les que ingressen més de 30.000, 19 punts de diferència. "Això és inadmissible i és una realitat que exigeix acció per part dels poders públics -ha comentat el ministre-. Tots els menors, independentment dels recursos dels quals disposi la seua família, del barri o del codi postal en el qual naixin o en el qual visquin, tenen el mateix dret a una alimentació saludable i de qualitat".
Els menors que pertanyen a famílies de rendes més baixes tenen més problemes d’excés de pes perquè consumeixen més begudes ensucrades i menys fruites i verdures diàriament. I per això, la futura norma pretén fixar les condicions mínimes per assegurar que almenys cinc menjars a la setmana respectin els criteris recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i que els escolars, especialment aquells de llars amb menors rendes, tenen accés a aquesta alimentació.
La idea és garantir que tots els menjadors escolars, independentment de la seua titularitat, ofereixin carn i peix de qualitat i augmentin la quantitat de llegums i cereals als seus menús. També, que s’estableixin mecanismes per assegurar circuits curts de producció i aliments de proximitat per accedir així a productes més sostenibles, de qualitat i que fomentin les economies locals. I com es garantirà que es compleixen aquests estàndards". "Estem legislant, regulant l’activitat, i tots els actors hauran de respectar el contingut d’aquesta regulació. En el cas que hi hagi incompliments hi ha els mecanismes, tant d’inspecció, control i sanció per assegurar-se del qual així sigui", ha respost el ministre.
Suspens de les famílies al menjar escolar
La majoria de les famílies (el 70,4 %) creu que el menjador facilita que el seu fill o filla tingui una alimentació saludable, però només un terç de les famílies aprova el menjar que se serveix en els centres escolars, quan és fonamental: el 49,5 % dels alumnes fan el seu menjar principal de forma habitual al menjador, i el 54 % esmorza diàriament en el centre. Els ingressos en les famílies condicionen l’alimentació, però també que els menors puguin adquirir determinats hàbits i accedir a activitats com l’esport.
Els que pertanyen a famílies de menor renda fan menys esport en activitats extraescolars que els qui formen part d’altres amb més renda (68,7 % davant 88,6 %, una diferència de 20 punts). A més, els que són de famílies amb menys 'possibles’ s’exposen més a les pantalles: veuen dos o més hores de pantalles al dia, gairebé el doble que en les de rendes superiors a 30.000 euros (41,4 % davant el 22,8 %, respectivament), el que fa que també s’exposin a mes anuncis sobre alimentació no saludable.