Quan comença l’hivern 2024 a Espanya: dia i hora del solstici
Un eclipsi total de Lluna i els planetes Mart i Mercuri seran protagonistes al cel durant els 88 dies i 23 hores que durarà l’hivern a Espanya
A la foto d’arxiu, imatge del firmament ple d’estrelles.
L’hivern, que començarà dissabte les 10:21 (hora peninsular espanyola) i s’estendrà fins el 20 de març, estarà marcat per un eclipsi total de Lluna i per la visibilitat dels planetes Mart i Mercuri a trenc d’alba, segons càlculs del Observatorio Astronómico Nacional (OAN).
L’eclipsi total de Lluna, que tindrà lloc el proper 14 de març, podrà ser observat des d’Amèrica, l’oest de l’Àfrica i Europa, i l’est d’Àsia i Oceania. A Espanya, encara que no serà completament visible a causa que la Lluna es pondrà abans de finalitzar totes les fases de totalitat, sí que es podrà disfrutar de gran part del fenomen.
El solstici d’hivern i el seu significat astronòmic
En l’hemisferi nord, l’inici de l’hivern està definit pel dia en què, durant les hores del migdia, el Sol assoleix la seua menor elevació sobre l’horitzó, descrivint al cel l’arc més curt i donant lloc a la jornada amb menys hores de llum solar de l’any. Durant diversos dies, l’altura màxima del sol al migdia sembla no canviar, i per això, al començament de l’hivern també se li denomina solstici (del llatí solstitium, que significa "Sol quiet").
És interessant destacar que el començament de l’hivern en l’hemisferi nord coincideix amb l’inici de l’estiu en l’hemisferi sud, a causa de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte al pla de la seua òrbita al voltant del Sol.
Els planetes visibles durant l’hivern 2024-2025
A trenc d’alba de l’hivern, Mart i Mercuri seran visibles, encara que desapareixeran del cel matutí a finals de gener, deixant el firmament sense planetes observables durant aquelles hores fins finals de l’estació. D’altra banda, al capvespre, apareixeran els dos grans planetes gasosos, Saturn i Júpiter, juntament amb Venus.
A mesura que transcorrin els mesos, Saturn s’anirà atansant al Sol, desapareixent del cel vespertí a finals de febrer. Mentrestant, Mart començarà a ser visible a mitjans de gener i Mercuri farà una breu aparició des de mitjans de febrer fins mitjans de març.
Constel·lacions i altres fenòmens astronòmics destacats
A més dels diferents planetes, el vespre mostrarà algunes de les constel·lacions més espectaculars, que contenen les estrelles més brillants del firmament. Entre elles, destaca Orió, amb la brillant i variable estrella Betelgeuse; Taure, amb la vermellosa Aldebarán; Ca Major, amb Sirià, l’estrella més brillant de la nit; i Bessons, amb la parella Cástor i Pòlux. La unió d’algunes d’aquestes estrelles forma un asterisme conegut com "l’hexàgon de l’hivern", característic dels vespres de l’estació.
Altres fenòmens d’interès astronòmic durant l’hivern inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s’espera cap al 22 de desembre, i les cuadrántides, cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l’hivern tindran lloc el 13 de gener, 12 de febrer i el 14 de març.
A més, el 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, denominat periheli, quan la distància al Sol serà de poc més de 147 milions de quilòmetres, és a dir, uns 5 milions de quilòmetres menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol de 2025.
Curiositats sobre l’inici de l’hivern
L’inici de l’hivern pot donar-se, a tot estirar, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI, l’hivern s’iniciarà en els dies 20 a 22 de desembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l’any 2096 i el més tardà el de 2003. Aquestes variacions d’un any a l’altre es deuen a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de traspàs, d’altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Encara que el dia del solstici d’hivern correspon al de menor nombre d’hores de Sol, la diferència d’hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud de Madrid, el dia del solstici d’hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, en comparació amb les 15 hores i 3 minuts de Sol del dia més llarg (solstici d’estiu).
L’hivern de 2024-2025 a Espanya estarà marcat per espectaculars fenòmens astronòmics, com un eclipsi total de Lluna i la visibilitat dels planetes Mart i Mercuri a trenc d’alba. A més, es podran observar constel·lacions icòniques i pluges de meteors. L’inici de l’hivern, també conegut com a solstici, pot variar entre el 20 i el 23 de desembre, i coincideix amb l’inici de l’estiu en l’hemisferi sud.
