Compte amb el mòbil: les 10 estafes telefòniques més comunes que has de conèixer
Vishing, smishing i altres tècniques d’engany: com operen els ciberdelinqüents a Espanya i què fer si n'has estat víctima
Les estafes telefòniques s’han convertit en una de les principals amenaces per als usuaris de telefonia mòbil a Espanya. Segons dades de la Policia Nacional, al voltant del 95% de les ciberestafes investigades es realitzen a través de trucades o missatges, amb més d’una trentena de casos només el mes d’octubre.
Els delinqüents fan servir tècniques cada vegada més sofisticades per enganyar a tota mena de perfils, adaptant-se a les noves tecnologies i aprofitant la confiança dels usuaris. Entre les modalitats més comunes es troben el "vishing" (suplantació d’identitat mitjançant trucades) i el "smishing" (enviament d’SMS fraudulents), així com altres variants que busquen obtenir dades personals o realitzar càrrecs econòmics.
Les 10 estafes telefòniques més freqüents
1. L’excusa del 5G: Els estafadors intenten convèncer l’usuari perquè canviï el seu router per un de suposadament compatible amb el 5G, oferint falses promocions i rebaixes en la tarifa. L’objectiu real és realitzar una portabilitat fraudulenta i obtenir beneficis econòmics.
2. Doble trucada: En la primera, es fan passar pel proveïdor actual i anuncien una pujada de tarifes. En la segona, una altra companyia ofereix una oferta atractiva per canviar de proveïdor. Utilitzen el nom d’organitzacions conegudes per persuadir els usuaris.
3. Suplantació o "vishing": Els estafadors es fan passar per empreses legítimes per obtenir dades personals i bancàries. També fan servir "trucades fantasma" que poden subscriure a serveis addicionals sense permís.
4. Falsa oferta laboral: Es rep una trucada d’un número desconegut convidant a contactar per WhatsApp per optar a un lloc de treball. En contactar, sol·liciten pagaments o dades personals abans de rebre una suposada remuneració.
5. Trucada perduda: L’usuari rep una trucada tan curta que no dona temps a contestar. En tornar la trucada, s’està contactant amb un número de tarifació especial, la qual cosa suposa un cost elevat a la factura.
6. "Spoofing" telefònic: Els estafadors suplanten el número de telèfon del banc de l’usuari, fent-se passar pel departament de seguretat. Aconsegueixen convèncer la víctima perquè transfereixi els seus diners a comptes fraudulents o proporcioni dades d’accés.
7. Frau del "sí": L’objectiu és gravar la veu de l’usuari dient "sí" per després utilitzar-la i donar d’alta en diferents serveis sense consentiment. És important no respondre trucades desconegudes amb aquesta paraula i penjar davant de qualsevol sospita.
8. Energètiques fantasma: Els estafadors es fan passar per assessories energètiques o per la mateixa distribuïdora de la zona per obtenir informació personal i financera sota enganys, aprofitant la confiança de l’usuari.
9. Escoltes il·lícites: Es fan passar per operadors informàtics i demanen a l’usuari que descarregui un software, habitualment per motius de seguretat. Aquesta acció els permet escoltar trucades i accedir a informació personal.
10. Accés a la càmera: Contacten presumptament des d’un departament de seguretat de la companyia telefònica i sol·liciten la descàrrega d’un software que dona accés al telèfon i a la càmera, podent derivar en extorsions posteriors.
Recomanacions per evitar les estafes telefòniques
Tant les forces de seguretat com organitzacions de consumidors insten els ciutadans a prendre precaucions per no caure en aquests enganys cada vegada més freqüents:
- No tornar trucades a números desconeguts.
- Desconfiar si el banc sol·licita dades d’accés per telèfon.
- Bloquejar els números sospitosos.
- Utilitzar contrasenyes segures i autenticació en dos passos.
- Verificar abans de realitzar pagaments o facilitar dades privades.
Què fer si has estat víctima d’una estafa telefònica
Si malgrat les precaucions has estat víctima d’una ciberestafa, és important denunciar els fets davant de les autoritats competents. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil compten amb unitats especialitzades en delictes tecnològics que treballen per identificar i detenir els responsables.
A més, pots reclamar la teua companyia telefònica si t’han realitzat càrrecs indeguts o has estat víctima d’una portabilitat fraudulenta. En cas d’haver patit pèrdues econòmiques, contacta amb el teu banc per intentar recuperar els fons i bloquejar possibles transferències futures.
Recorda que la prevenció és la millor arma contra les estafes telefòniques. Mantén-te alerta, desconfia de les ofertes massa atractives i no proporcionis mai dades personals o bancàries per telèfon si no estàs segur de la legitimitat de la trucada. Si tens dubtes, penja i contacta directament amb l’empresa o entitat corresponent a través dels canals oficials.
Les estafes telefòniques no són un fenomen nou, però han experimentat un notable auge en els últims anys a causa de la digitalització de la societat i a l’increment de l’ús de dispositius mòbils. Segons dades de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), el 2021 es van registrar més de 130.000 incidents relacionats amb el frau online a Espanya, molts d’ells vinculats a tècniques com el phishing, el vishing o el smishing.
Aquest tipus de delictes no només suposen un perjudici econòmic per a les víctimes, sinó que també generen una gran inseguretat i desconfiança cap a l’ús de les noves tecnologies. Per això, és fonamental que les administracions, les empreses i els mateixos usuaris col·laborin en la lluita contra les ciberestafes, fomentant la conscienciació i l’adopció de mesures de seguretat.
En aquest sentit, iniciatives com la campanya #NoPiques de la Policia Nacional o la plataforma "Protegeix la teua empresa" d’INCIBE busquen proporcionar informació i eines als ciutadans i les pimes per prevenir i detectar possibles fraus online. Així mateix, la nova Llei General de Telecomunicacions inclou mesures per reforçar la seguretat de les xarxes i protegir els drets dels usuaris davant pràctiques fraudulentes.