Amb Màrius Torres al cor

Per novè any consecutiu, el bust escultòric del poeta Màrius Torres al Canyeret de Lleida, al costat de l’ascensor de la Seu Vella, va tornar a omplir-se de pètals de roses en l’aniversari de la seua mort –el 29 de desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena, al Moianès, víctima de la tuberculosi–, data de la qual ahir es van complir 82 anys. Més de mig centenar de persones van desafiar a mitja tarda la gèlida temperatura per citar-se davant d’aquesta escultura erigida el 1992, en el 50 aniversari de la seua mort, en un senzill però emotiu homenatge literari que va nàixer el 2016 de la mà de Salvador Escudé i l’Ateneu Popular de Ponent. La presidenta d’aquesta entitat, Carmina Pardo, va agrair l’assistència a “aquesta ofrena popular, també amb poetes presents –entre ells Jordi Pàmias i l’últim premi Màrius Torres, Carles M. Sanuy–, sempre amb Màrius Torres a la ment i al cor”. L’escriptor Pep Coll, en la glossa literària de l’acte, va voler recordar la seua època d’uns vint anys en què, cap al 1977, va començar a sentir parlar del poeta lleidatà i va confessar que “al principi la seua poesia no em va entusiasmar”. Això sí, l’autor pallarès va destacar que, “quan vaig baixar a Lleida, Màrius Torres em va canviar la vida”, destacant en aquest sentit les seues tres dècades impartint classes a l’institut de Lleida que porta per nom el del poeta lleidatà. “De fet, el seu nom ha de ser el que més he pronunciat al llarg de la meua vida”, va afegir.

Entitats com l’Ateneu i Òmnium, així com la Paeria (encapçalada per la tinenta d’alcalde Carme Valls), van dipositar rams de flors als peus de l’escultura abans que una desena de lectors recitessin textos i poemes de Màrius Torres. Valls va destacar que “el seu llegat segueix ben viu a Lleida”, mentre que la portaveu d’ERC a la Paeria, Jordina Freixanet, va reivindicar la seua poesia com “una de les millors cartes de presentació de Lleida al món”.