2025, l’any de la incertesa

Després d’un any amb l’agenda completa, de cites electorals a Jocs Olímpics, el 2025 es presenta com l’any de la incertesa, amb dotze mesos de bonança econòmica a Espanya, segons els experts, però carregats d’interrogants en la política i els tribunals. Resistiran les inestables aliances polítiques? Hi haurà nous pressupostos? Arribarà a judici alguna de les investigacions judicials en marxa? Tampoc no hi ha més certeses sobre l’impacte que pot tenir a Espanya el convuls panorama internacional, amb Alemanya cridada a les urnes el febrer, en eleccions anticipades, i Donald Trump en vigílies de prendre possessió per a un segon mandat. Acabarà la guerra d’Ucraïna? I la massacre de Gaza?

De polítics i jutges

Després dels comicis europeus i els autonòmics celebrats a Galícia, País Vas i Catalunya, aquest any no hi ha agenda electoral. El dubte és si alguna comunitat avançarà la cita. Les mirades estan posades a Castella i Lleó, després de la ruptura dels acords del PP i Vox. El pacte polític dels populars i els de Santiago Abascal es troba a l'uci. Entrant i sortint d’aquesta unitat està també el del PSOE i Junts, una aliança en bona mesura contra natura que continuarà posant a prova l’elasticitat del govern de coalició al llarg dels propers dotze mesos.

Però no només la complexa aritmètica parlamentària del govern en minoria complicarà l’any del cap de l’Executiu. Pedro Sánchez seguirà l’expectativa de com avancen les investigacions judicials que escatxiguen la seua família –la seua dona, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez–i a antics i estrets col·laboradors, com l’exministre i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos.

Als tribunals el 2025 serà frenètic. El Suprem manté imputat al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; l’exportaveu de Sumar Iñigo Errejón està citat al gener davant del jutge per respondre sobre una denúncia de violència sexual; el Constitucional preveu resoldre els recursos contra l’amnistia a l’estiu...

Creixement econòmic amb els pressupostos en l’aire

Tant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com la Comissió Europea tornen a donar ales a l’economia del país, amb una previsió de creixement del 2,3 %. En aquest context, malgrat el retard i de què els aliats de la investidura -de Junts a Podem- cada dia eleven el preu del seu suport, el govern espanyol tanca l’any convençut de podrà aprovar nous pressupostos generals de l’Estat per a 2025.

Menys probabilitats té l’anhelada reforma del sistema de finançament autonòmic, caducat fa una dècada. De moment, l’Executiu ha promès reunir al gener el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar la treu del deute autonòmic. Si es compleix el guió del govern de coalició, el 2025 serà recordat per molts treballadors com l’any en què es va rebaixar la jornada laboral a 37,5 hores. A començaments d’any es regularà el nou salari mínim, amb l’acord plurianual sobre els sous i condicions laborals dels funcionaris també pendent.

L’agenda econòmica inclou un nou índex per actualitzar els lloguers, que entra en vigor l’1 de gener; l’activació de la plataforma per registrar els lloguers turístics i de temporada; la revisió de l’impacte de l’acord de les pensions; o la reelecció d’Unai Sordo com a secretari general de CCOO. I probablement l’any acabi amb un banc menys en el panorama, si es tanca la fusió del BBVA i el Sabadell.

De Franco a Machado

Diu la Reial Acadèmia de la Llengua que una paradoxa és un fet o una expressió aparentment contraris a la lògica. I paradoxa podria ser que el 2025 es vagin a intercalar els actes organitzats pel 150 aniversari del naixement d’Antonio Machado i els previstos per celebrar els cinquanta anys de la mort del dictador Francisco. De les paraules del president del govern espanyol es desprèn que hi haurà més actes per commemorar l’'Espanya en llibertat" que va sorgir després de la mort del dictador; un centenar. S’esperen també esdeveniments en honor a unes altres dos de grans de les lletres que comparteixen any de naixement i centenari: Carmen Martín Gaite i Ana María Matute.

El naixement de la PAU i ulleres gratis?

Al capítol dels interrogants apareix també la nova Prova d’Accés a la Universitat (PAU), l’antiga Selectivitat, a la qual se sotmetran el juny per primera vegada al voltant de 300.000 estudiants. Entre les novetats, que no hi haurà opció de triar entre diferents models d’examen i la penalització de les faltes ortogràfiques.

En l’àmbit sanitari, s’estrenarà l’Agència Estatal de Salut Pública, i podria començar a prescriure’s i dispensar-se preparats de cànnabis en cas de malalties amb dolor crònic i persistent.

A l’espera de la tramitació de la reforma de la llei antitabac, que ampliarà les zones sense fum a exteriors, el 2025 Sanitat vol plantar cara a vapeadors d’un sol ús o amb aromes i sabors i que tant els paquets com el tabac de cargolar es comercialitzin amb empaquetament uniforme. Per primera vegada hi haurà ajuts directes per finançar ulleres i lents de contacte –a les famílies que més ho necessiten–i es facilitaran preservatius gratuïts en farmàcies als joves per frenar l’avenç de les malalties de transmissió sexual.

La ressaca esportiva

Després dels Jocs Olímpics de París i d’altres esdeveniments de pes, com l’Eurocopa de futbol guanyada per Espanya, el món d’esport afronta un 2025 amb menys cites destacades, amb el focus en l’Europeu de bàsquet, on Espanya defensa el seu títol; els Mundials d’atletisme al Japó; o el primer Mundial de Clubs organitzat per la FIFA, en el qual participaran Reial Madrid i Atlètic de Madrid.

A cavall de l’esport i la justícia, un dels protagonistes el 2025 serà l’expresident de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) Luis Rubiales, que s’asseurà al banc dels acusats el febrer pel petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso. Al març serà el moment d’elegir el nou president del COI, després de completar l’alemany Thomas Bach els dotze anys de mandat que permet la Carta Olímpica. Entre els aspirants a succeir-li està l’espanyol Juan Antonio Samaranch fill.