Lenacapavir davant el VIH, avenços en CAR-T i vacunes contra el càncer, fites en salut el 2024

Les troballes sobre el lenacapavir per prevenir la infecció pel VIH amb només dos dosis a l’any, la nova tècnica d’estimulació cerebral que ha permès a dos persones amb paraplegia tornar a caminar, els avenços en teràpies mòbils CAR-T que han aconseguit la remissió del càncer cerebral infantil en alguns pacients o els prometedors resultats en vacunes contra el càncer de mama, pulmó i pàncrees són algunes de les fites que han marcat l’any 2024 en l’àmbit sanitari.

Metges de la Universitat Emory (Estats Units) van publicar a la revista 'New England Journal of Medicine' les conclusions d’un assaig clínic de fase III, Purpose-2, que demostrava que una injecció de lenacapavir (comercialitzat com 'Sunlenca' per Gilead Sciences) dos vegades a l’any redueix en un 96 per cent el risc d’infecció pel VIH.

D’aquesta manera, el fàrmac presenta avantatges davant els antiretrovirals orals diaris, comunament denominats PrEP (profilaxi prèvia a l’exposició), com és el cas de 'Truvada', que és extremadament eficaç per prevenir el VIH, però només si es pren diàriament, segons les indicacions.

"El que veiem amb el temps és que aproximadament la meitat de les persones que comencen a prendre PrEP oral diària deixen de fer-ho d’aquí a un any a causa de diversos factors", comentava l’autora principal de l’estudi sobre lenacapavir, Colleen Kelley. D’aquesta forma, la nova injecció ajudaria alhora a millorar l’adherència al tractament entre els pacients del VIH.

El repte per al proper any es troba en aconseguir que el medicament sigui "accessible i assequible" per a tota la població, a qualsevol país del món, tal com demanden des del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA), els responsables de les quals consideren que aquesta innovació pot suposar una "revolució" per posar fi a la pandèmia del VIH.

"Podem marcar el començament d’una de nova era si connectem la innovació tecnològica amb l’accés per a tothom. Actuem junts amb valentia, reduïm la corba de noves infeccions i accelerem dràsticament la resposta al VIH", asseverava la directora executiva d’ONUSIDA, Winnie Byanyima.

El 'Pacient de Ginebra'

En l’àmbit del VIH també s’ha produït durant aquest 2024 un altre important avenç. Al setembre es va donar a conèixer que el 'pacient de Ginebra' se sumava al grup de persones que han aconseguit la curació després d’un trasplantament de cèl·lules mare, sent el primer en aconseguir-ho sense que el seu donant presentés la mutació CCR5(delta)32, coneguda per conferir protecció davant la infecció pel VIH.

En el moment de la publicació d’aquest èxit en 'Nature Medicine', el 'pacient de Ginebra' portava 32 mesos sense presència del virus a la sang, després d’haver interromput la teràpia antiretroviral (ART). Aquesta fita es va dur a terme en el marc del consorci IciStem, cocoordinat per IrsiCaixa -centre impulsat per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya- i la Universitat d’Utrecht (Països Baixos), i el va liderar l’Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur.

"Anteriorment, ja s’havien realitzat trasplantaments sense la mutació CCR5(delta)32 en altres pacients amb el VIH. Tanmateix, si s’aturava el tractament, apareixia un rebrot viral, però més lent que el que s’observaria en una persona amb el VIH no trasplantada. El 'pacient de Ginebra' ha estat el primer en aconseguir una remissió prolongada en el temps", comentava la investigadora sènior en IrsiCaixa i coordinadora de IciStem, Maria Salgado.

Persones amb paraplegia tornen a caminar

Una de les grans notícies del 2024 ha estat la de les dos persones amb paraplegia causada per lesions parcials de la medul·la espinal que han aconseguit tornar a caminar gràcies a l’aplicació d’estimulació cerebral profunda (ECP) a la regió cerebral de l’hipotàlem lateral.

Investigadors de la Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL, Suïssa) i del Centre Hospitalari Universitari de Vaud (CHUV, Suïssa) van descobrir que l’esmentada zona del cervell tenia una influència en la capacitat motriu que no esperaven. A partir de la troballa, van decidir aplicar ECP i van aconseguir millorar la mobilitat dels pacients no només durant el procés de rehabilitació sinó a llarg termini, fins i tot quan es va aturar l’estimulació.

Un dels pacients que han tornat a caminar gràcies a aquesta innovadora tècnica és l’austríac Wolfgang Jäger, de 54 anys, que és en cadira de rodes des del 2006 a causa d’un accident d’esquí. Segons relatava, aquesta innovadora tècnica li ha permès recuperar part de la seua mobilitat i independència, ja que pot baixar escales per si mateix o realitzar tasques quotidianes com assolir objectes dels armaris de la cuina.

Els CAR-T aconsegueixen remissió total en càncer cerebral infantil

Un altre dels avenços més esperats en investigació mèdica ha estat en el camp de les teràpies cel·lulars CAR-T, desenvolupades en un inici per l’immunòleg Carl H. June per aplicar-les davant el càncer de sang. Aquest any, un assaig clínic de Stanford Medicine ha aconseguit, gràcies a elles, reduir tumors cerebrals en nens.

Aquest assaig és un dels primers èxits contra tumors sòlids que s’aconsegueixen amb aquest tipus de cèl·lules immunes modificades i, segons les troballes publicades en 'Nature', va aconseguir beneficis en nou dels 11 participants. En concret, alguns van veure reduït el volum del tumor, d’altres van obtenir millores funcionals en les discapacitats causades per la seua malaltia, o ambdues coses.

A més, un dels quatre participants en qui es va reduir el volum del tumor va tenir una resposta completa, és a dir, el seu tumor va desaparèixer de les exploracions cerebrals. Encara que els investigadors van preferir ser cauts perquè era "massa aviat" per dir si estava curat, tenien l’esperança que així fos.

Vacunes contra el càncer

D’altra banda, el 2024 s’han produït diversos avenços notables en la investigació sobre vacunes contra el càncer. En aquest sentit, un assaig realitzat en pacients amb càncer de mama triple negatiu que van rebre una vacuna en investigació dissenyada per prevenir la recurrència de tumors va mostrar resultats prometedors.

Per a aquest assaig es va fer servir la vacuna de l’ADN neoantigènic, de la qual especialistes de la Universitat de Washington a St. Louis (Estats Units) van administrar tres dosis a 18 dones amb càncer de mama triple negatiu no metastàtic, que també van rebre atenció estàndard. 14 d’elles van mostrar respostes immunitàries a la vacuna i, després de tres anys, 16 pacients continuaven lliures de càncer.

Mentrestant, en càncer de pulmó, l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló van administrar la vacuna BNT116 a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites com a part d’una investigació internacional en què participen 55 centres de Geòrgia, Alemanya, la República de Corea, Taiwan, Turquia, els Estats Units i Espanya.

L’objectiu amb aquesta vacuna és "enfortir la resposta immune de la mateixa persona contra el tumor" per eliminar les cèl·lules tumorals a través d’un procés similar que succeeix amb les malalties infeccioses i obtenir "respostes duradores" i "menys tòxiques" que amb la quimioteràpia, segons explicava l’oncòleg de La Fe i investigador de l’IIS La Fe, Óscar Juan.

Finalment, investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York van presentar nous resultats per a càncer de pàncrees d’una vacuna terapèutica basada en ARN missatger (ARNm), anomenat autogene cevumeran.

Un assaig clínic de fase I va mostrar que la vacuna va activar cèl·lules immunitàries que van persistir al cos fins tres anys després del tractament en certs pacients. A més, una resposta immunitària induïda per la vacuna es va correlacionar amb un risc reduït que el càncer reaparegués.