Científics descobreixen que les bosses de te alliberen partícules que poden arribar a la sang humana
Científics de la UAB i el Centre Helmholtz d’Alemanya revelen que partícules de niló, polipropilè i cel·lulosa poden arribar al corrent sanguini.
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental de Leipzig (Alemanya) ha aconseguit caracteritzar en detall com les bosses de te comercials alliberen milions de nanoplàstics i microplàstics (MNPL) a la infusió. L'estudi mostra per primera vegada la capacitat d'aquestes partícules per internalitzar-se a les cèl·lules intestinals humanes i fins i tot translocar-se a la sang i estendre's per tot el cos.
Milions de partícules alliberades en cada infusió
Les bosses de te utilitzades per a la recerca estaven fabricades a partir dels polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa. Durant la infusió, el polipropilè allibera aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres; la cel·lulosa allibera al voltant de 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres, mentre que el niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres.
Per caracteritzar els diferents tipus de partícules presents a la infusió s'han utilitzat un conjunt de tècniques analítiques avançades com la microscòpia electrònica de rastreig (SEM), la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), l'espectroscòpia infraroja (ATR-FTIR), la dispersió dinàmica de la llum (DLS), la velocimetria làser Doppler (LDV) i l'anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA). "Hem aconseguit caracteritzar aquests contaminants de manera innovadora amb un conjunt de tècniques capdavanteres, la qual cosa suposa una eina molt important per avançar en la recerca sobre els seus possibles impactes en la salut humana", afirma la investigadora de la UAB Alba García.
Interacció amb cèl·lules intestinals humanes
Les partícules es van tenyir i es van exposar per primera vegada a diferents tipus de cèl·lules intestinals humanes per avaluar la seva interacció i possible internalització cel·lular. Els innovadors experiments d'interacció biològica van mostrar que les cèl·lules intestinals productores de moc tenien la major absorció de microplàstics i nanoplàstics, i les partícules fins i tot penetraven al nucli cel·lular que alberga el material genètic. El resultat suggereix un paper clau del moc intestinal en l'absorció d'aquestes partícules contaminants i subratlla la necessitat de continuar investigant els efectes que l'exposició crònica pot tenir sobre la salut humana.
Recerca d'eines per afrontar la contaminació per microplàstics
"És essencial desenvolupar mètodes de prova estandarditzats per avaluar la contaminació per MNPL alliberada pels materials plàstics en contacte amb aliments i formular polítiques reguladores per mitigar i minimitzar eficaçment aquesta contaminació. A mesura que l'ús de plàstic en els envasos d'aliments continua augmentant, és vital abordar la contaminació per MNPL per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut pública", afegeixen els investigadors.
La contaminació per deixalles plàstiques representa un problema ambiental crític amb implicacions cada cop més grans per al benestar i la salut de les generacions futures. Els envasos d'aliments són una font important de contaminació per microplàstics i nanoplàstics, i la inhalació i la ingestió són les principals vies d'exposició humana.
Aquest estudi pioner obre la porta a futures recerques sobre l'impacte dels microplàstics i nanoplàstics provinents d'altres fonts d'envasos alimentaris en la salut humana. També posa de manifest la necessitat de buscar alternatives més sostenibles i segures per a la fabricació de bosses de te i altres materials en contacte amb els aliments. La regulació i la conscienciació sobre aquesta problemàtica seran claus per mitigar els riscos associats a la creixent presència de microplàstics al nostre entorn i al nostre organisme.