Prohibit fer onejar la bandera de Catalunya en aquest país d'Europa des d'aquest 2025

És habitual passejar per ciutats europees i veure reflectit el mosaic de nacions que és la Unió mitjançant les diferents banderes que onegen. Tanmateix, a partir de l’1 de gener de 2025, Dinamarca es converteix en el país on no es podrà hissar la bandera catalana, coneguda com la senyera.

Aquest país nòrdic comptava des de fa més d’un segle amb normes que prohibien l’ús de banderes nacionals i regionals estrangeres, però el Tribunal Suprem danès les va derogar el juny de 2023. Ara, el Parlament de Dinamarca ha aprovat la restitució d’aquesta prohibició, a proposta del Ministeri de Justícia. El ministre Peter Hummelgaard va afirmar que la bandera danesa "és el símbol nacional més important" i ha de tenir "un estatus molt especial", assegurant que "per regla general, només es pugui utilitzar la Dannebrog".

Detalls de la nova llei danesa

La nova legislació, que entra en vigor amb el canvi d’any, prohibeix i sanciona ciutadans, empreses i institucions que hissin banderes d’altres països. La restricció s’aplica únicament a les banderes que onegen des de pals, permetent la seua exhibició en façanes, balcons, manifestacions i esdeveniments esportius.

Curiosament, la llei fa menció explícita a la prohibició de la senyera catalana. El text indica: "La prohibició inclourà onejar des d’un pal les següents banderes nacionals d’altres països, com per exemple la bandera nacional russa, l’americana o l’espanyola; banderes de regions d’altres països, per exemple banderes d’estats americans, la bandera de Catalunya o la bandera del Tibet; banderes que es poden equiparar amb banderes nacionals o regionals d’altres països, per exemple la bandera palestina".

Excepcions a la norma danesa

No obstant, la llei contempla algunes excepcions. Es permetrà l’ús de banderes dels països nòrdics veïns (Finlàndia, Illes Fèroe, Grenlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i Alemanya), així com les que representen associacions i col·laboracions internacionals (com l’ONU i la Unió Europea). A més, el ministre de Justícia podrà determinar casos especials, com actualment passa amb la bandera d’Ucraïna.

Així mateix, la prohibició no s’aplica a banderes no nacionals (com la bandera arc de Sant Martí o la pirata) ni a les representacions diplomàtiques estrangeres.

Context històric i reaccions

Dinamarca ha tingut històricament estrictes regulacions sobre l’ús de símbols nacionals estrangers. La derogació d’aquestes normes el 2023 per part del Tribunal Suprem va generar un intens debat al país sobre la identitat nacional i la integració.

La restitució de la prohibició ha estat acollida amb satisfacció per sectors nacionalistes, mentre que d’altres la critiquen per considerar-la discriminatòria i contrària als valors europeus de diversitat i llibertat d’expressió.

Impacte a Espanya i Catalunya

La menció explícita a la prohibició de la senyera catalana ha generat reaccions trobades a Espanya. Mentre alguns veuen la mesura com una ingerència en assumptes interns, d’altres la interpreten com un reconeixement implícit del caràcter nacional de Catalunya.

Des del govern català s’ha criticat la decisió danesa, qualificant-la d’"atac a la llibertat i la democràcia". Per la seua part, el govern espanyol ha evitat pronunciar-se oficialment sobre el tema, considerant-ho una qüestió de política interna danesa.