La ciutat pionera en permetre que les cendres de les mascotes s’enterrin al costat dels seus amos
La localitat italiana que aplica una llei regional que permet enterrar les cendres d’animals de companyia en tombes i nínxols familiars
En la imatge d’arxiu, una dona passeja el seu gos en un carrer.
Milà, la capital del nord d’Itàlia, s’ha convertit en la primera ciutat del país en autoritzar els enterraments compartits entre humans i les seues mascotes als cementiris municipals. Aquesta històrica decisió permet que les cendres de gossos, gats i altres animals de companyia reposin per sempre al costat dels seus propietaris morts. La iniciativa, qualificada com "un acte de civilització" per la regidora de Serveis Cívics, Gaia Romani, respon al desig dels qui consideren les seues mascotes com a part integral de les seues famílies.
Segons la normativa aprovada pel Consistori milanès, podran ser enterrats al costat dels seus amos "gossos i gats, però també rosegadors, ocells, peixos, tortugues, conills, hàmsters, fures i tots els altres animals mantinguts per companyia o plaer, sense finalitats productives, laborals o alimentàries". L’Ajuntament és pioner en aplicar una llei regional de 2022 que estableix els procediments i requisits necessaris per sol·licitar la inhumació conjunta. Encara que no es permetrà que el nom de la mascota figuri a la làpida, sí que es podrà col·locar una fotografia del difunt al costat del seu animal per recordar-los units.
Condicions i requisits per a l’enterrament conjunt
L’enterrament de mascotes al costat dels seus propietaris podrà realitzar-se en cel·les (fins dos urnes cineràries, una d’elles de l’animal), columbaris (un màxim de tres caixes de restes o cendres) o en tombes familiars (on l’espai ocupat per l’animal ha d’equivaler al d’una urna per a cendres humanes). La principal condició establerta per la llei regional és que l’animal ha de ser enterrat juntament amb el seu propietari o després de l’enterrament d’aquest a la mateixa parcel·la o tomba familiar. No es permet l’escampament de les cendres de l’animal en cementiris, ni el seu trasllat a la necròpolis o mortuori comú.
En cas que les restes del propietari mort siguin traslladades a un altre lloc, les cendres de la mascota l’hauran d’acompanyar. Si la nova destinació no pot acollir ambdós, les cendres de l’animal hauran de ser recollides pels familiars del difunt o per qui va sol·licitar el trasllat.
Un canvi cultural i emocional en la societat italiana
Més enllà de suposar una novetat legislativa, la iniciativa de l’Ajuntament de Milà reflecteix un canvi cultural en la societat italiana que posa de manifest el paper fonamental que exerceixen les mascotes en la vida emocional i afectiva de les persones. Tal com va assenyalar la regidora Romani, "avui en dia, cada vegada més, moltes persones experimenten amb les seues mascotes una relació comparable a què es té amb un familiar proper, i saber que poden descansar al seu costat, garantint-les un enterrament digne, és un alleujament per als qui estimen els animals i hi comparteixen un tros de la seua existència".
Les mascotes com a membres de la família
La decisió de l’Ajuntament de Milà posa en relleu la creixent consideració de les mascotes com a autèntics membres de la família en la societat actual. Cada vegada són més les persones que desenvolupen forts vincles emocionals amb els seus animals de companyia, arribant a considerar-los part indispensable de les seues vides. Aquest canvi de mentalitat es tradueix en una preocupació més gran pel benestar de les mascotes, tant en vida com després de la seua mort.
