El preocupant vincle entre les begudes ensucrades i l’augment de malalties cròniques

Un recent estudi publicat a la revista Nature Medicine ha donat llum sobre l’alarmant impacte que tenen les begudes ensucrades en la salut de la població mundial. Segons les dades analitzades, corresponents a l’any 2020, aproximadament 1 de cada 10 nous casos de diabetis tipus 2 i 1 de cada 30 nous casos de malaltia cardiovascular són atribuïbles al consum d’aquestes begudes, que inclouen refrescos, sucs de fruites, begudes energètiques i llimonades.

La investigació, liderada per la mexicana Laura Lara-Castor de la Universitat de Washington a Seattle (Estats Units), es va basar en informació provinent de 184 països, recopilada en el Global Dietary Database. Aquest reposador incorpora estimacions del consum de begudes ensucrades basades en enquestes dietètiques individuals, juntament amb dades sobre obesitat i taxes de diabetis.

Impacte global i regional

A nivell global, l’estudi va revelar que la ingesta de begudes ensucrades va ser responsable de 2,2 milions de nous casos de diabetis tipus 2 i d’1,2 milions de nous casos de malaltia cardiovascular el 2020. Tanmateix, les troballes presenten una gran varietat regional. Llatinoamèrica i el Carib encapçalen la llista, amb un 24,4% de tots els nous casos de diabetis atribuïbles al consum d’aquestes begudes, seguits per l’Àfrica Subsahariana. En contrast, sol un 3% dels casos es van produir al Sud-Est i Est d’Àsia.

Quant als nous registres de malaltia cardiovascular relacionats amb el consum de refrescos ensucrats, Llatinoamèrica també lidera amb un 10% dels casos, mentre que al Sud d’Àsia es va registrar menys de l’1%. A més, es va observar que la càrrega de diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular atribuïble a aquestes begudes va ser més gran en homes que en dones, i més comú en persones amb menor nivell educatiu.

Necessitat d’intervenció pública

Davant d’aquestes preocupants dades, Lara-Castor emfatitza la necessitat d’una atenció més gran en intervencions de salut pública per mitigar aquest factor de risc, especialment en països de Llatinoamèrica i el Carib, on el percentatge de malalties atribuïbles a begudes ensucrades continua sent molt elevat.

La investigadora també destaca el cas de l’Àfrica subsahariana, que va mostrar els increments més grans en la càrrega metabòlica atribuïble a aquestes begudes, possiblement a causa de la falta de polítiques públiques a la regió i la influència de la indústria de begudes ensucrades per augmentar les seues vendes. En aquest sentit, Lara-Castor fa un cridat a la comunitat internacional per donar suport a països amb menor estructura administrativa en la implementació i seguiment de polítiques públiques que ajudin a disminuir la càrrega de malalties relacionades amb el consum excessiu de begudes ensucrades.

Mesures preventives

Entre les polítiques suggerides per la investigadora es troben l’aplicació d’impostos als refrescos, la limitació de la seua publicitat, l’obligatorietat d’etiquetatges informatius sobre els riscos per a la salut, restriccions de venda en espais com escoles o llocs de treball, millores en l’accés a l’aigua potable i conscienciació sobre la importància d’una dieta saludable.

Si bé l’estudi es va centrar en dades de persones adultes i no va analitzar l’impacte del consum de begudes ensucrades en altres malalties, ni va incloure tes i cafès endolcits (cada vegada més populars), els resultats obtinguts són prou contundents com per impulsar accions immediates en la lluita contra les malalties cròniques no transmissibles.