SEGRE

ASTRONOMIA METEORIT

Albiren a Àger la primera bola de foc de l'any

El Parc Astronòmic del Montsec va detectar un bòlid dijous a la nit. “Va brillar tant com la Lluna”, van assegurar els astrònoms

El bòlid (a la part superior) brillava tant com la Lluna (esq.) - PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Parc Astronòmic del Montsec (PAM) va observar dijous a la nit (a les 22.08 hores) la primera gran bola de foc d’aquest 2025, que va creuar el firmament nocturn. “Va brillar tant com la Lluna plena durant els pocs segons que es van fer visible”, van assegurar els astrònoms del PAM. De fet, a causa de la seua elevada brillantor, va poder ser vista des de tota la península Ibèrica, a més de 600 quilòmetres de distància. De fet, també va ser detectat en ciutats com Toledo, Granada, València o Tarragona.

El bòlid (així és com els astrònoms denominen a aquests fenòmens) va ser vist per nombrosos testimonis que es van fer ressò del fenomen en xarxes socials i també va ser captat pels detectors de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-Oest d’Europa (Xarxa SWEMN). El bòlid s’atribueix al grup Mu Perseids, segons va informar ahir la Red Española de Investigación de Bólidos y Meteoritos.

Es tracta d’una roca que procedia d’un asteroide. Aquest tipus de roques que es creuen amb l’òrbita de la Terra reben el nom de meteoroides i la seua brusca fricció amb l’atmosfera a una enorme velocitat (67.000 km/hora) va provocar que es tornés incandescent, generant-se així una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 86 quilòmetres sobre la localitat de Lomas (Palència). Es calcula que hauria viatjat fins a Lleó, aproximadament. Tanmateix, l’anàlisi preliminar del Projecte Smart de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia apunta que la roca no s’hauria desintegrat completament a l’atmosfera i que una part hauria sobreviscut caient a terra en forma de meteorit. 

En total, la bola de foc va recórrer uns 67 quilòmetres en l’atmosfera abans d’extingir-se i, al llarg de la trajectòria, va mostrar diverses explosions que van provocar augments sobtats de la seua lluminositat. L’objectiu del Projecte Smart, coordinat per l’astrofísic José María Madiedo, és monitorar contínuament el cel per estudiar l’impacte de roques procedents de diferents objectes del Sistema Solar sobre l’atmosfera terrestre.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking