El dol perinatal de la Diputada i alcaldessa d'Isona: “Se'ns va acabar la il·lusió al dir-nos que no hi havia batecs”

El dol gestacional i perinatal afecta una població molt més gran del que se sol pensar. Centenars de dones perden cada any els seus nadons a Espanya durant l'embaràs o als pocs dies de néixer. El 2023 a Lleida es van registrar cinc casos, tres per afeccions originades en el període perinatal i dos per trastorns respiratoris i cardiovasculars específics durant aquests mesos. Per això, són cada vegada més necessaris protocols de dol i una comprensió i un suport més grans en l'entorn social.

Jeannine Abella, alcaldessa d'Isona i Conca Dellà i diputada de Junts al Parlament, ha donat veu i visibilitat al dol perinatal a través de la seva experiència en què va perdre dues nenes als quatre mesos de gestació. Abella va publicar al seu perfil de la xarxa social X el passat 12 de desembre: "Avui havia de ser un gran dia. Avui havien de néixer Gala i Gina, però malauradament fa cinc mesos que a casa sabem que aquest moment no arribarà. De fet, va arribar massa d'hora perquè el que tot era il·lusió i imaginar el futur que havia de venir es va acabar en el moment en què ens van dir no hi ha batec".

Desconeixement i tabús sobre la pèrdua gestacional

Abella va explicar que, encara que queda molt camí per conèixer i reconèixer el dol, sembla que "tenim assumit el que suposa un avortament però hi ha un desconeixement absolut del que suposa la mort més enllà de les 12 setmanes". Va afegir que ningú no està preparat per afrontar-ho, ni les famílies ni la societat. "Massa tabús".

L'alcaldessa va lamentar la falta de protocol hospitalari per a l'atenció sanitària davant d'aquestes morts. "És passar per un part sense premi, decidir si enterrament o incineració quan no pots ni inscriure-les al registre civil, és arribar a casa amb les mans buides, és tenir un postpart sense un bressol al costat i és sentir un buit enorme i una estima infinita per unes filles que ningú no ha vist. Només tu".

Necessitat de millorar els protocols d'atenció

Abella va afegir que s'ha avançat en protocols, però queda molt marge de millora i més quan "fallen o no s'apliquen degudament". "Que t'ocorri una cosa així en un moment de vulnerabilitat absoluta multiplica per deu el dolor, genera molta frustració i fa que començar o superar el dol es retardi en el temps".

L'alcaldessa va concloure el seu testimoni explicant que ho fa "per intentar ajudar persones que ho han passat, sovint amb massa silenci, perquè no sigui tabú i conscienciar la societat sobre el que representa la pèrdua".

Segons dades del Instituto Nacional de Estadística (INE), a Espanya es produeixen cada any al voltant de 2.000 morts fetals tardanes (a partir de les 28 setmanes de gestació) i unes 1.200 morts neonatals (durant els primers 28 dies de vida). Això suposa una taxa de mortalitat perinatal d'uns 4,5 casos per cada 1.000 naixements.

Tot i que en les últimes dècades s'han produït avenços significatius en l'atenció mèdica durant l'embaràs i el part, reduint notablement aquestes xifres, el dol perinatal continua sent una realitat poc visibilitzada i reconeguda socialment. Moltes famílies han d'afrontar aquestes pèrdues en solitud, sense comptar amb el suport ni la comprensió necessària del seu entorn.

La importància de trencar el silenci i normalitzar el dol

Testimonis com el de Jeannine Abella contribueixen a trencar el tabú que encara envolta el dol gestacional i perinatal. Compartir obertament aquestes experiències ajuda a conscienciar la societat sobre l'impacte emocional que suposen aquestes pèrdues i la necessitat d'oferir un acompanyament adequat a les famílies que les pateixen.

A més de millorar els protocols sanitaris d'atenció al dol, és fonamental fomentar una cultura de major empatia i suport social envers les persones que viuen un dol perinatal. Això implica desterrar frases fetes o comentaris que minimitzen el dolor ("ja tindràs més fills", "al menys no el vas conèixer"...) i aprendre a escoltar i acompanyar respectant els temps i les necessitats de cada persona.

Associacions i grups de suport específics per al dol perinatal, com Petits amb Llum o Uma Manita, també exerceixen una labor crucial oferint espais segurs on compartir vivències i recursos per aprendre a gestionar el dol. No obstant això, perquè cada vegada menys famílies hagin de viure el seu dolor en silenci, és responsabilitat de tota la societat normalitzar i validar aquest tipus de pèrdues, encara que ens resulti incòmode o dolorós afrontar-les.