Jeannine Abella: “Se'ns va acabar la il·lusió al dir-nos que no hi havia batecs”

El dol gestacional i perinatal afecta una població molt més àmplia del que se sol pensar. Centenars de dones perden cada any els seus nadons a Espanya durant l’embaràs o al cap de pocs dies de nàixer. El 2023 a Lleida es van registrar cinc casos, tres per afeccions originades en el període perinatal i dos per trastorns respiratoris i cardiovasculars específics durant aquests mesos. Per això, són cada vegada més necessaris els protocols de dol i una comprensió més gran i suport en l’entorn social.

Jeannine Abella, alcaldessa d’Isona i Conca Dellà i diputada de Junts al Parlament, ha donat veu i visibilitat del dol perinatal a través de la seua experiència en la qual va perdre dos nenes als quatre mesos de gestació. Abella va publicar al seu perfil de la xarxa social X el passat 12 desembre: “Avui havia de ser un gran dia. Avui havien de nàixer la Gala i la Gina, però desgraciadament fa cinc mesos que a casa sabem que aquest moment no arribarà. De fet, va arribar massa aviat perquè el que tot era il·lusió i imaginar el futur que estava per venir es va acabar en el moment en què ens van dir no hi ha batec”.

Va explicar que, malgrat que queda molt de camí per conèixer i reconèixer el dol, sembla que “tenim assumit el que suposa un avortament però hi ha un desconeixement absolut del que suposa la mort més enllà de les 12 setmanes”. Va afegir que ningú no està llest per afrontar-ho, ni les famílies ni la societat. “Massa tabús.” Va lamentar la falta de protocol hospitalari per a l’atenció sanitària davant d’aquestes morts. “És passar per un part sense premi, decidir si enterro o incinero quan no pots ni inscriure-les en el registre civil, és arribar a casa amb les mans buides, és tenir un postpart sense un bressol al costat i és sentir un buit enorme i una estima infinita per unes filles que ningú no ha vist. Només tu.” Va afegir que s’ha avançat en protocols, però que queda molt marge de millora i més quan “fallen o no s’apliquen degudament”. “Que et passi una cosa així en un moment de vulnerabilitat absoluta multiplica per deu el dolor, genera molta frustració i fa que començar o superar el dol es retardi en el temps”. Abella va concloure el seu testimoni explicant que ho fa “per intentar ajudar persones que ho han passat, sovint amb massa silenci, perquè no sigui tabú i conscienciar la societat sobre el que representa la pèrdua”.