El risc de tenir depressió: com hi influeixen els gens?

Segons dades de l’Enquesta Europea de Salut de 2020, s’estima que un 5,4% de la població pateix algun tipus de quadre depressiu. La depressió és un trastorn mental comú que implica un estat d’ànim deprimit o la pèrdua d’interès per activitats durant llargs períodes de temps, tal com ho defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El paper de la genètica en la depressió

Encara que la genètica potser no té un pes tan determinant en la depressió com en altres trastorns mentals, com el trastorn bipolar o l’esquizofrènia, sí que juga un paper important. Estudis familiars indiquen que si es té un familiar de primer grau afectat, el risc de patir depressió s’incrementa fins tres vegades, segons destaca Bárbara Arias, investigadora del CIBERSAM.

Eduard Vieta, cap del servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic, assenyala que en la depressió, en ser un concepte ampli que inclou diverses formes, hi ha un ventall d’entre el 30% i el 50% on els factors genètics poden tenir més pes que els ambientals, depenent del tipus de depressió.

Avenços en la investigació genètica de la depressió

Un estudi publicat el 2022 a la revista Nature Genetics, que va comptar amb gairebé un milió de subjectes, va identificar uns 350 gens relacionats amb la depressió. Alguns d’aquests gens es coneix la seua connexió amb el trastorn, com aquells implicats en la regulació de la producció de neurotransmissors cerebrals, mentre que d’altres encara es desconeix la seua relació exacta.

Àries remarca que en els trastorns mentals encara no hi ha biomarcadors concrets, és a dir, gens específics que determinin que una persona vagi a patir depressió major. Tanmateix, s’està treballant intensament en això i els estudis són cada vegada més potents.

La interacció entre genètica i ambient

L’heterogeneïtat de la depressió complica encara més l’estudi de les seues causes, ja que els factors ambientals, com el maltractament durant la infància, l’assetjament escolar, la pèrdua de la feina o un divorci, juguen un paper molt rellevant. Aquests "disparadors ambientals" interactuen amb la base genètica de cada individu.

Àries explica que si una persona té una predisposició genètica, l’impacte d’aquests factors ambientals tindrà un efecte més important i incrementarà el risc de patir una depressió. No obstant, Vieta recalca que la genètica no és determinista ni immodificable.

Prevenció i estil de vida saludable

Per prevenir la depressió, els experts destaquen la importància de mantenir un estil de vida saludable. Dormir bé, evitant consultar pantalles abans de ficar-se al llit i separant els factors estressants de les hores de relaxació, és fonamental. A més, és necessari aprendre a posar límits entre la feina i les obligacions i l’esfera personal i familiar.

Vieta considera que aquests aspectes s’haurien d’ensenyar més a les escoles i en els àmbits de la salut, ja que la salut mental també requereix ser conreada i protegida. La prevenció i la cura del benestar emocional són claus per fer front a la depressió.

La depressió és un trastorn mental comú que afecta un percentatge significatiu de la població espanyola. Encara que els factors ambientals i psicològics juguen un paper important en el seu desenvolupament, la genètica també té un pes considerable, especialment en certs tipus de depressió.

Els avenços en la investigació genètica estan permetent identificar gens relacionats amb aquest trastorn, tot i que encara queda molt per descobrir. La interacció entre la predisposició genètica i els esdeveniments vitals estressants és clau per entendre el risc de patir depressió.

Mantenir un estil de vida saludable, cuidant el son, separant l’estrès dels moments de relaxació i posant límits entre la vida laboral i personal, són mesures preventives fonamentals. La salut mental requereix atenció i cura, i la seua protecció hauria de ser una prioritat tant a nivell individual com social.

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que causa una sensació persistent de tristesa i pèrdua d’interès. Afecta la manera en què una persona se sent, pensa i es comporta, i pot provocar una varietat de problemes emocionals i físics. Els símptomes poden variar de lleus a greus i inclouen sentiments de tristesa, ansietat, buit, desesperança, culpa, irritabilitat, inquietud, pèrdua d’interès en activitats que abans es gaudien, cansament i falta d’energia, dificultat per concentrar-se, recordar detalls o prendre decisions, d’insomni o dormir massa, canvis en la gana o en el pes, pensaments de mort o suïcidi, i dolors, rampes o problemes digestius inexplicables. La depressió és un trastorn tractable i els enfocaments inclouen medicaments, psicoteràpia i canvis en l’estil de vida.