Els rellotges de sol més curiosos de Lleida
Descobreix els rellotges de sol més singulars i amb valor patrimonial a les comarques lleidatanes
A les comarques de Lleida es poden trobar alguns dels rellotges de sol més curiosos i singulars de Catalunya. Més enllà dels tradicionals rellotges verticals instal·lats en parets, aquests exemplars destaquen pel seu valor patrimonial i les seves característiques úniques. Des de rellotges armil·lars soliulunars fins a escultures funcionals en rotondes, passant per dissenys equatorials i helicoïdals, el territori lleidatà acull autèntiques joies de la gnomònica.
El rellotge de sol més antic conservat a les comarques de Lleida és d'origen romà i es guarda al magatzem del museu de Guissona. Durant segles, els rellotges de sol han estat els reis de la mesura horària, fins a l'aparició dels mecànics als campanars. No obstant això, en alguns llocs es van instal·lar rellotges de sol al costat dels mecànics per ajustar-los, una dualitat que encara es pot veure als campanars de la plaça Major de Tàrrega i a la de Massoteres.
Amb l'adopció dels fusos horaris al segle XIX, els rellotges de sol van perdre la seva utilitat social, però avui en dia recobren el valor d'un estri ancestral i de pervivència de la vella aspiració humana pel control del temps. A més, alguns rellotges de sol moderns aporten un valor estètic, monumental o de complexitat tècnica.
Entre els rellotges de sol més destacats de les comarques lleidatanes es troba el rellotge d'esfera armil·lar solilunar d'Àger, dissenyat per Francesc Clarà el 2012. Aquest rellotge, situat en uns terrenys llogats per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, està format per anells i serveix tant amb el sol com amb la lluna, indicant també l'estació de l'any.
A la presa de Rialb, l'any 2006 es va construir un enorme rellotge de sol horitzontal d'uns 500 metres quadrats, que indica les hores i els equinoccis i solsticis. El gnòmon d'aquest rellotge és l'eix d'una antiga turbina de la central hidroelèctrica de Seròs.
Al pati del castell de Torrebesses, actualment un allotjament rural, trobem un rellotge de sol equatorial digital, dissenyat el 2014 pel metge Agustí Serés aprofitant elements com llandes velles de carro i una vagoneta d'un molí d'oli. Serés, un reconegut especialista en investigació genètica, ha construït rellotges de sol per tot Catalunya i fins i tot a Sevilla i Mèxic.
A la plaça Gaudí d'Alpicat, Serés va instal·lar el 2015 un rellotge de sol digital amb dues esferes d'acer de dos metres de diàmetre, que a les nits clares enquadra l'estrella Polar a través del forat del gnòmon. Un any després, va erigir un rellotge equatorial semiesfèric a la plaça del nucli de Malpartit (Torrefarrera), que s'il·lumina per complir també amb una funció ornamental nocturna.
Altres rellotges de sol curiosos es poden trobar en rotondes, com el dissenyat per Elies Kateb a Seròs, el rellotge horitzontal de la rotonda de Sidamon o l'escultura funcional creada per Pep Solé a Lleida, amb una base de 40 metres de diàmetre on es dibuixa la bandera catalana.
A les Ventoses, el mestre picapedrer Jordi Martí va esculpir un monòlit amb un rellotge de sol vertical com a al·legoria en record als antics enterrats en el lloc on ara hi ha una plaça. I a Lleida, als Camps Elisis, s'alça un dels rellotges de sol més reconeguts i admirats de Catalunya: el rellotge helicoïdal dissenyat per l'enginyer Josep Maria Cots Massana el 1962, catalogat pels experts com un dels millors per la seva elegància i exactitud horària.
Què és un rellotge de sol?
Un rellotge de sol és un instrument utilitzat per mesurar el pas del temps basant-se en la posició del sol. Consta d'una superfície amb marques horàries i un gnòmon, una vareta l'ombra de la qual indica l'hora en incidir el sol sobre les marques. Els rellotges de sol han estat utilitzats durant segles per determinar l'hora local del dia, però amb l'adopció dels fusos horaris i l'ús estès dels rellotges mecànics i digitals, han perdut la seva funció pràctica i han passat a ser elements ornamentals o de valor patrimonial.
Tipus de rellotges de sol
Existeixen diversos tipus de rellotges de sol segons la seva construcció i funcionament:
- Verticals: Són els més comuns, instal·lats en parets verticals i orientats segons la latitud del lloc.
- Horitzontals: Situats sobre superfícies horitzontals, com el terra o una taula.
- Equatorials: El seu pla està inclinat paral·lelament a l'equador terrestre i el gnòmon és perpendicular a aquest pla.
- Armil·lars o esfèrics: Formats per un conjunt d'anells metàl·lics que representen l'equador, els tròpics i els cercles horaris.
- Cilíndrics: La superfície del rellotge és un cilindre, on es marquen les hores segons l'angle d'incidència del sol.
- Declinants: Instal·lats en parets que no estan orientades exactament al sud, requerint correccions en el gnòmon i les línies horàries.
A més, hi ha rellotges de sol portàtils, com els de pastor o de butxaca, que es poden transportar i orientar segons la posició del sol. També existeixen rellotges de sol analemàtics, on el gnòmon és mòbil i s'ha de situar en diferents posicions segons l'època de l'any.
Com funciona un rellotge de sol?
El funcionament d'un rellotge de sol es basa en la rotació de la Terra al voltant del seu eix, que fa que el sol sembli moure's per la volta celeste. El gnòmon, la vareta del rellotge, projecta la seva ombra sobre la superfície marcada amb línies horàries. A mesura que el sol avança al cel, l'ombra del gnòmon es desplaça, indicant així el pas del temps.
Perquè un rellotge de sol funcioni correctament, ha d'estar construït i orientat de manera precisa segons la latitud del lloc on es troba. El gnòmon ha d'estar inclinat paral·lelament a l'eix de rotació de la Terra i apuntar exactament al pol celeste nord o sud, segons l'hemisferi. Les línies horàries han de tenir en compte la declinació solar, és a dir, la posició del sol respecte al pla de l'equador en cada època de l'any.
Cal tenir en compte que els rellotges de sol indiquen l'hora solar local, que pot diferir de l'hora oficial del fus horari en què ens trobem. Això es deu al fet que la durada del dia solar varia al llarg de l'any per l'excentricitat de l'òrbita terrestre i la inclinació de l'eix de rotació de la Terra. Per obtenir l'hora oficial, cal aplicar correccions segons l'equació del temps i l'adelantament o retard respecte al meridià central del fus horari.