Qui va ser la doctora Martina Castells i per què té un carrer a Lleida

La ciutat de Lleida té diversos passejos. Potser els més populars es troben als Camps Elisis, a la canalització del riu o a la rambla Ferran, però n’hi ha d'altres de distribuïts pels barris com el situat al carrer que porta el nom de qui va ser la primera dona doctorada en medicina a Espanya.

Es tracta del carrer Doctora Castells, una via amb grans arbres i un passeig central, dividit per un encreuament amb una font i que compta amb un gran parc infantil en un dels seus extrems. En recórrer-lo es poden veure diversos bars i cafeteries, un col·legi i un pavelló poliesportiu. Al mig del passeig, a prop de l’avinguda Estudi General, es troba el bust de Doctora Castells. Però, qui va ser aquesta il·lustre metgessa?

Nascuda a Lleida el 23 de juliol de 1852, Martina Castells Ballespí, filla d’una llarga saga de metges lleidatans, va haver de superar nombroses dificultats per accedir als estudis. A més dels obstacles que enfrontaven les dones en aquella època, la seua salut es va veure afectada en diverses ocasions durant la seua infantesa. Tanmateix, el 1868 va canviar la seua vida.

I és que segons la informació recollida per l’Institut d’Estudis Catalans en la seua àrea científica, la Revolució de 1868 va canviar la vida de la doctora quan el nou Estat va permetre a les dones l’accés a les carreres científiques. Castells va suplicar els seus pares per tornar als estudis i el juny de 1887 acabava el batxillerat a l’Institut de Lleida per ingressar a la facultat el mateix any. Va anar a la Universitat de Barcelona. El 1881 va finalitzar els seus estudis i va sol·licitar l’examen de llicenciatura, obtenint una qualificació d’excel·lent. Aquell mateix any es va doctorar a Madrid, apadrinada pel doctor Josep de Letamendi.

En la seua tesi, titulada "Educació física, intel·lectual i moral que s’ha de donar en la dona perquè contribueixi en grau màxim en la perfecció i la joia de la Humanitat", Castells reivindicava l’educació de la dona com un tema de gran actualitat i de vital importància.

Reconeixement i llegat

El doctorat de Castells no va passar desapercebut en els mitjans de comunicació de l’època. El doctor Letamendi va escriure un article a La il·lustració de la dona, on destacava el contrast entre l’actitud positiva dels joves estudiants cap a Castells i la d’aquells que s’oposaven que una dona aspirés a sortir de l’àmbit domèstic.

Desafortunadament, Martina Castells va morir el 21 de gener de 1884, als 31 anys, mentre estava embarassada. Malgrat la seua curta vida, el seu llegat com a pionera en la medicina espanyola és indiscutible.

A Reus, la ciutat en la qual Castells va morir, també hi ha un passeig en nom seu.