Gairebé un 20% d’espanyols deixa X per canvis en la moderació de contingut

Segons un estudi recent de la consultora Asesores, gairebé un 20% dels espanyols ha abandonat o deixat de ser utilitzat el seu perfil a la xarxa social X (anteriorment coneguda com a Twitter) a causa dels canvis implementats recentment en la moderació i verificació de continguts. A més, un 13% ha pres la mateixa decisió a Facebook i un 7,3% a Instagram. D’altra banda, un 67% dels enquestats afirma no haver eliminat o deixat de ser utilitzat un perfil en una xarxa social per aquests motius.

La investigació revela que vuit de cada deu espanyols perceben que les xarxes socials estan cada vegada més polititzades o menys compromeses amb la veracitat de la informació compartida. Així mateix, sis de cada deu considerarien abandonar una xarxa social per aquesta raó. El 74% dels ciutadans opina que les mateixes xarxes socials haurien de ser les responsables de moderar o confirmar la veracitat de les publicacions, mentre que el 26% creu que aquesta tasca hauria d’estar en mans de la comunitat.

Una altra dada rellevant de l’estudi és que gairebé un 40% dels espanyols admet no estar capacitat per distingir una falòrnia d’una notícia real, davant un 41% que considera que sí que és capaç i un 19% que no està segur. A més, el 82% dels enquestats creu que els menors no estan rebent la formació necessària per diferenciar els fets de les notícies falses en la societat de la informació.

Preocupació per l’augment de les notícies falses

L’estudi també revela que el 89% dels espanyols és conscient d’haver rebut per algun canal una informació que després va resultar ser una falòrnia, encara que el 66% assegura no haver cregut el rumor en el moment en què el va rebre. Un 83% considera que les 'fake news' han augmentat l’últim any, i el 90% es mostra preocupat per la possibilitat que la popularització de la Intel·ligència Artificial (IA) contribueixi a la proliferació i credibilitat de les notícies falses.

Segons l’origen, els espanyols afirmen rebre principalment falòrnies a través de xarxes socials (76%), seguides pels mitjans de comunicació (40%) i contactes personals, ja sigui cara a cara, per correu electrònic o mitjançant missatgeria (35%). Alguna cosa més de la meitat dels enquestats (55%) creu que és a les xarxes socials on proliferen més les falòrnies o notícies falses, per davant dels mitjans (8%), mentre que un 33,5% opina que en ambdós canals estan proliferant per igual.

Diferències per edat i regió en la percepció de les notícies falses

La preocupació per l’augment de les notícies falses varia segons la franja d’edat. Els espanyols de 18 a 35 anys estan més preocupats per la proliferació de notícies falses a les xarxes socials (26%), davant el 20% de la franja de 35 a 49 anys i el 16% de 50 a 65 anys. La meitat dels espanyols li preocupa per igual que les notícies falses estiguin augmentant tant en els mitjans de comunicació com a les xarxes, mentre que un 27% es mostra més preocupat per l’augment de les falòrnies en els mitjans.

Quant a la legislació per combatre les notícies falses, el 70% dels enquestats considera que els governs haurien de prendre mesures. Aragó (78,5%), Galícia (76%) i Andalusia (76%) són les comunitats autònomes més a favor d’aquesta idea, mentre que Comunitat Valenciana (56%), Regió de Múrcia (59%), Balears (60%) i Astúries (60%) són els que donen menys suport a aquesta postura.

Opinions dividides sobre les mesures del govern espanyol

Respecte a les mesures que està impulsant actualment el Govern d’Espanya per combatre les notícies falses, el 44% dels espanyols que van participar en l’estudi es mostra crític amb elles, un 25% opina que són els adequats i un 30,5% no té una opinió formada. Extremadura (70%), les Balears (60%) i les Canàries (59%) són les regions més crítiques amb el govern de Pedro Sánchez en aquest aspecte, mentre que Navarra (23%), Galícia (33%) i Catalunya (34,5%) són les més partidàries de les mesures de l’Executiu.

La investigació, donada a conèixer aquest dimarts, es va realitzar mitjançant una enquesta en línia a 1.000 espanyols entre el 10 i el 15 de gener. Els resultats posen de manifest la creixent preocupació dels ciutadans per la proliferació de les notícies falses i la necessitat de prendre mesures per combatre-les, tant per part de les mateixes xarxes socials com dels governs i la societat en general.