Lleida clama per un futur millor

Dilluns vinent 27 de gener es compleixen 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini nazi més gran, el d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia, i és la data triada per retre homenatge a totes les víctimes de l’Holocaust i per a la qual es preveuen diferents actes. El primer es va celebrar ahir al Teatre de l’Escorxador de Lleida, en el qual prop de 300 alumnes de diferents instituts van tornar a reunir-se per recordar les víctimes de l’horror. Sota el lema Per un futur millor, la vuitena edició de la commemoració escolar del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust va comptar amb la participació dels instituts Guindàvols, Manuel de Montsuar, La Caparrella, Almenar, Josep Lladonosa, Col·legi El Carme, Màrius Torres i l’Institut-Escola d’Oliana. L’objectiu és alertar del perill de discursos d’odi que es difonen sense filtre a través de les xarxes socials i amenacen la pau i la permanència dels drets aconseguits per la lluita de generacions que ens precedeixen.

L’acte va ser organitzat pel Grup de Treball DEMD-Lleida Exili, Deportació, Holocaust, format per professors de secundària de centres del Segrià i l’Alt Urgell. A més, el grup té el suport tècnic i logístic del Servei Educatiu del Segrià. També van participar en l’homenatge diverses entitats en representació dels col·lectius deportats als camps de concentració com Down Lleida, la Comunitat Jueva de Lleida, Colors de Ponent i Amical de Mauthausen. A més, el periodista lleidatà Lluís Caelles va impartir una conferència als alumnes sobre la seua tasca i les guerres que actualment hi ha al món.

El cartell de l’edició d’aquest any ha estat dissenyat per l’alumna de l’INS La Caparella Estel Agost Batalla, inspirant-se en vaixells de paper com a símbol d’esperança i un futur millor.

Divendres la sala Alfred Perenya de Lleida acollirà una xarrada dels alumnes que van viatjar al camp de concentració de Mauthausen el maig del 2024. Així mateix, diumenge s’ha organitzat un homenatge a l’escultura Fita, al barri de Cappont, i dilluns alumnes del Màrius Torres participaran en un acte al Parlament.

Més de 300 lleidatans van ser víctimes de la barbàrie nazi

Més de 300 veïns de les comarques lleidatanes van ser víctimes de la barbàrie nazi i 173, segons dades de la Generalitat, van morir en els camps d’extermini del Tercer Reich. El Dia Internacional pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el qual van ser assassinats 6 milions de jueus; 220.000 gitanos; 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals entre 1933 i 1945. Prop de 9.000 republicans i republicanes espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, i en van morir un 60%. També van ser perseguides minories religioses com els testimonis de Jehovà, dissidents diversos i presoners soviètics.

Homenatge a les víctimes dels ‘fets del castell’ a les Borges

L’ajuntament de les Borges Blanques, amb la col·laboració de la Comissió Ciutadana per la Memòria, va organitzar ahir un acte d’homenatge a les víctimes dels fets del castell al cementiri vell. El 21 de gener de l’any 1937, en plena Guerra Civil, les Borges va viure l’episodi tràgic conegut com els fets del castell en el qual van ser assassinats tres veïns de la localitat: Daniel Arqués, farmacèutic; Josep Giné Arrufat i Ramon Farré Palau, tots dos agricultors. Els tres van recollir firmes per demanar una sentència més lleu per a Ramon Arqués, notari i germà de Daniel, a l’espera de judici al Tribunal Popular de Lleida.