El misteri de l’origen de la pandèmia, cinc anys després del tancament de Wuhan
L’OMS demana més informació a la Xina mentre Pequín afirma haver entregat totes les dades disponibles sobre els primers casos de COVID-19
Un home ven tortugues en un mercat de Wuhan aquest 21 de gener.
Cinc anys després de l’esclat de la pandèmia que va posar en perill al planeta sencer, l’origen de la COVID-19 continua sent un enigma sense resoldre. Mentre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) continua reclamant a la Xina més informació sobre els primers casos detectats a Wuhan, el gegant asiàtic assegura haver entregat totes les dades dels que disposa.
En aquesta ciutat, on viuen més d’11 milions de persones, la vida ha reprès el seu curs fa temps. Tanmateix, per a molts habitants, la COVID-19 continua sent un glop amarg difícil d’oblidar. Va ser aquí on es van notificar els primers casos el desembre de 2019, i al gener es va imposar un confinament de més de dos mesos per frenar el repunt de contagis d’un virus que, segons l’OMS, va acabar deixant gairebé 800 milions d’infeccions al món i 7 milions de morts.
"Ens alegrem d’haver tornat a la normalitat, però és bo recordar-ho perquè molts no volem oblidar com si res no hagués passat", assenyala Chu Jing, una resident de Wuhan. Per la seua part, Liu Xuan recorda la incertesa d’aquells primers dies de confinament, amb els carrers completament buits i el nombre de contagis i morts en augment: "Era difícil trobar un llit en un hospital o aconseguir menjar, perquè fins i tot encara que poguessis sortir no hi havia pràcticament res als supermercats."
El mercat d’Huanan, possible origen de la pandèmia
El mercat de Huanan, ubicat al cor de Wuhan, continua completament segellat i vigilat per guàrdies de seguretat. Les dos naus que el componien, separades per un carrer, romanen tancades cinc anys després. El gener de 2020, poc després de difondre’s els primers casos del llavors anomenat "brot misteriós de pneumònia", el mercat va abaixar la persiana després de detectar-se la propagació de contagis en venedors i clients.
Durant mesos, investigadors completament enfundats en equips blancs de protecció van ser els únics autoritzats a entrar al recinte per desinfectar-lo i recollir mostres. A Huanan ja no queda rastre d’ells ni de comerciants o clients que fa poc omplien un mercat a l’aire lliure en el qual es podien comprar des de fruites i verdures fins carn fresca, mariscos, herbes i espècies.
En el seu moment, fins i tot la premsa local va publicar que al mercat es venien fins faisans i serps, i els científics van sospitar que certs muricecs oriünds del sud de la Xina o el pangolí podrien haver originat la transmissió. Mentrestant, altres veus no descartaven que el patogen s’escapés d’un laboratori, hipòtesi que encara causa indignació a Pequín.
L’OMS reclama més informació a la Xina
Segons l’OMS, fa falta que la Xina comparteixi els resultats genètics i moleculars que es va guardar sobre el mercat d’animals. "El virus no ha estat identificat en animals o mostres d’animals del mercat, ni hem trobat a animals que hagin infectat a humans", va indicar l’any passat Maria Van Kherkove, responsable tècnica de la lluita contra la pandèmia en l’OMS.
Van Kherkove creu que fan falta més estudis que segueixin la pista de l’animal que va poder haver actuat com a mitjancer i respostes a preguntes com d’on venien els animals. "També demanem, sense resposta, proves serològiques de les persones que treballaven al mercat o a les granges de les quals venien els animals", afegeix.
Per la seua part, la Xina defensa que ha "donat suport activament a la investigació mundial" sobre el coronavirus, i que els experts que l’OMS va enviar "van anar a tots els llocs que volien anar". "Van conèixer totes les persones que volien conèixer i van veure tots els materials que volien veure", va concloure recentment Mao Ning, portaveu de la Cancelleria del país asiàtic.
