Alerta per la plaga de paparres a Catalunya

Un recent estudi publicat al Butlletí de la Institució d’Història Natural ha revelat una alarmant propagació de la paparra Hyalomma lusitanicum a Catalunya, especialment a la província de Barcelona. Segons les dades, aquesta espècie d’àcar s’ha detectat en 101 municipis catalans, 55 d’ells pertanyents a les comarques barcelonines, incloent localitats com Badalona, Sant Adrià de Besòs i Badia del Vallès.

La investigació, duta a terme per Carlos Pradera i Agustín Estrada-Peña, adverteix de l’elevat risc que suposa aquesta plaga per a la salut pública, ja que la Hyalomma lusitanicum és coneguda per ser transmissora de malalties. Els autors lamenten la falta d’intervenció per part de les administracions en els últims anys i recorden que ja el 2022 van assenyalar la necessitat d’implementar un programa de monitoratge per avaluar l’abast d’aquesta amenaça.

L’estudi compara les dades actuals amb els registrats fa dos anys, quan la presència d’aquesta paparra es limitava a 31 municipis. Tanmateix, el desembre de 2024, s’ha constatat la seua expansió a 81 localitats, 55 a la província de Barcelona i 26 en la de Tarragona. Els experts atribueixen aquest creixement accelerat a les condicions climàtiques favorables i a l’abundància d’espècies hoste, com conills i senglars, les poblacions del qual es troben fora de control.

Adaptació a l’entorn i riscos per a la salut

La Hyalomma lusitanicum ha demostrat una notable capacitat d’adaptació al territori i a la vegetació mediterrània. Les femelles d’aquesta espècie són capaces de fer postes de diversos milers d’ous, el que contribueix a la seua ràpida proliferació. A més, les larves i nimfes s’alimenten principalment de conills, mentre que els adults ho fan d’ungulats domèstics i silvestres, com el cabirol.

Quant als riscos per a la salut humana, les picadures d’aquesta paparra no només provoquen dolor i molèsties, sinó que també poden transmetre malalties greus com la febre hemorràgica de Crimea-Congo. El Canal Salut de la Generalitat adverteix que les paparres infectades amb organismes patògens poden transmetre diverses malalties mentre s’alimenten, incloent la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, les babesiosis i la tularèmia, entre altres.

Metodologia de l’estudi i zones afectades

L’estudi es va dur a terme mitjançant prospeccions realitzades entre abril i juny de 2023 i entre abril i setembre de 2024. En total, es van capturar 1.274 exemplars adults de Hyalomma lusitanicum. Els investigadors es van centrar en espais d’entorns urbans degradats i amb escassa vegetació, on es va detectar la presència de conills, un dels principals hostes d’aquesta paparra. Així mateix, es van inspeccionar camins amb indicis de pas de senglars o idonis per al seu trànsit.

Els resultats de l’estudi destaquen un preocupant augment de la presència d’aquesta espècie en escoles i instituts, especialment en aquells ubicats a les perifèries de les ciutats i envoltats de zones verdes. També s’ha constatat la seua presència en instal·lacions esportives, habitatges i cementiris. Els parcs urbans on proliferen els conills són un altre focus d’atenció, ja que l’aparició de paparres ha alterat el seu normal funcionament.

Crida a la calma i recomanacions

Davant de l’alarma generada per l’arribada de les paparres, el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, ha fet una crida a la calma. En una entrevista en RAC1, Mendioroz va assegurar que "no ens hem de preocupar en termes de salut pública perquè el risc per a la població és molt limitat". A més, va subratllar que "és infreqüent que piquin i encara ho és més que es desenvolupi una malaltia greu". No obstant, en cas de picadura, la majoria de les vegades es desenvolupen quadres lleus, sent la febre el símptoma més habitual. En situacions més complicades, pot arribar a transmetre’s la febre hemorràgica de Crimea-Congo, els símptomes de la qual inclouen mal de cap, febre elevada, marejos o vòmits.

En cas de detectar una paparra a la pell, l’expert recomana retirar-la amb unes pinces fines, assegurant-se d’extreure-la per complet sense arrancar-li el cap. "S’ha d’agafar el paràsit per l’extrem del cap i suaument treure'l de la pell", va indicar Mendioroz.

Per prevenir les picadures de paparra, s’aconsella evitar endinsar-se en zones amb brossa abundant durant les excursions i romandre als camins marcats. Així mateix, és recomanable utilitzar roba adequada, com pantalons llargs, màniga llarga i calçat tancat, cobrint totes les àrees exposades. L’ús de repel·lents, seguint les instruccions del fabricant, també pot ser una mesura profilàctica eficaç.

Què és la Hyalomma lusitanicum?

La Hyalomma lusitanicum és una espècie de paparra pertanyent a la família Ixodidae, comunament coneguda com a "paparra mediterrània". Es tracta d’un ectoparàsit hematòfag, és a dir, que s’alimenta de la sang dels seus hostes. Aquesta paparra es troba àmpliament distribuïda a la regió mediterrània, incloent països com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia.

Una de les característiques més destacades de la Hyalomma lusitanicum és la seua capacitat per transmetre malalties tant a animals com a éssers humans. Entre les patologies més preocupants associades a aquesta espècie es troba la febre hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia viral greu que pot ocasionar símptomes com a febre alta, dolor muscular, marejos, mal de cap, vòmits i, en casos severs, hemorràgies internes i externes.

A més de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, la Hyalomma lusitanicum també pot transmetre altres malalties com la febre botonosa mediterrània, causada pel bacteri Rickettsia conorii, i la babesiosi, una malaltia parasitària que afecta els glòbuls rojos.

El cicle de vida d’aquesta paparra inclou tres estadis principals: larva, nimfa i adult. Tant les larves com les nimfes solen alimentar-se de petits mamífers, com rosegadors i conills, mentre que els adults prefereixen hostes de més mida, com el bestiar i els ungulats silvestres. És precisament durant l’alimentació quan les paparres poden adquirir i transmetre els patògens causants de malalties.

Atès el risc que representa per a la salut pública, és fonamental adoptar mesures de prevenció i control per limitar l’expansió de la Hyalomma lusitanicum. Això inclou la vigilància epidemiològica, el control de les poblacions d’hostes, l’educació de la població sobre els riscos associats a les picadures de paparres i la promoció de mesures de protecció personal a l’aire lliure.